Hunter X Hunter 388 – Deliberació

Bla, bla, bla

Ja vaig dir que Togashi s’havia desviat una mica de la narrativa principal amb en Kurapika com a protagonista. Que amb el pas dels capítols la seva havia acabat per esdevenir la trama menys interessant de totes i que el seu protagonisme començava a dispersar-se.  Doncs sembla ser que l’autor també va adonar-se d’aquest fet i s’ha proposat compensar-ho amb… això. L’episodi és excessivament textual, les vinyetes amb prou feines ocupen text. I no és que estigui especialment malament, és part del seu estil. El problema és que per a trobar un bon equilibri narratiu un episodi que tingui molt de text ha de tenir alguna seqüència més lleugera d’acció que ho compensi. Aquest episodi sembla carregat fins als baixos. Em dona la sensació 1que adonant-se que la trama d’en Kurapika no avançava se l’ha volgut treure de sobre  fent-la avançar en un sol episodi. Però és clar, la seva narrativa sobre explicativa es veu accentuada en un episodi on pràcticament no fa res més (potser el pràcticament sobra). Així doncs tenim un episodi ple de text i text i text, on realment no passen masses coses.

La llavor brollant és bastant preciosista

Fent un resum, en Kurapika compleix la seva promesa i inicia en el nen a alguns dels alumnes fent servir el mètode que accidentalment va descobrir amb la reina Otto. Un efecte secundari de la seva habilitat que li dona el poder d’induir el nen en usuaris inexperts per fer-los avançar d’un salt fins a un punt que hagués requerit mesos d’entrenament. I a banda d’això… no passa molt més. No és que Togashi expliqui per explicar, narrativament el com Kurapika explica als seus nous aliats (o potencials aliats) el seu pla te una importància notòria. Però com que ja coneixem l’habilitat no estem obtenint de fet nova informació. Així doncs tot el capítol esdevé un trajecte conegut per el que és necessari passar per arribar fins al següent punt. Per tant l’únic problema que veig a l’episodi és no haver sabut posar alguna distracció per amenitzar aquest trajecte.

Que precioses son dormint

Però Kurapika a part Togashi ens ofereix una deliciosa visió a la ment de la cinquena princesa (crec). Una mena de científica lògica capaç de resoldre els plans com si es tractés d’equacions dins el seu cap. La seva perspectiva és interessant i prometedora. Però per desgracia també carregada de text. I altre cop, tot i que el fet que ella ens ho exposi és nou, tot el que ens explica ja ho sabíem de fet. Era una bona seqüència, potser la més interessant del capítol, però en el seu lloc crec que Togashi hauria d’haver posat una escena d’acció qualsevol i haver-la traslladat a un altre episodi on no hi hagués tant de text i l’escena tingués més cabuda. Al cap i a la fi no sembla que el desenvolupament d’aquest personatge corri cap pressa en especial.

Un personatge bastant interessant

En definitiva no hi ha molt més a dir. No passa res més. Els guàrdies del primer príncep intentant deduir l’habilitat d’en Kurapika, en Kurapika intentant esdevenir confús sobre la seva habilitat a l’hora que sincer sobre les seves intencions… El joc polític de sempre. Un bon joc, però al final, executat en l’ordre inadecuat.

 

Tristament la millor representació de l’episodi

Deixa un comentari: