One Piece 938 – El seu secret

Secret a veus

Tots estarem d’acord en que la revelació de l’episodi no ha agafat a ningú desprevingut. Tots ho sabíem, Oda pràcticament ens ho havia dit i sols li mancava fer-ho oficial. Dit això ens trobem en un altre episodi que es dedica al noble art de la transició. És un recurs important, però hom es pregunta si Oda no transisiona massa en aquesta saga. Potser dona masses voltes, cosa que seria un indicador de que no sap ben be com filar els esdeveniments que te en ment. Tot apunta a això tenint en compte les voltes físiques que els personatges donen pel mapa. Avançada com es troba la historia les coses haurien de començar a precipitar cap a una o altre banda. El descobriment del complot per part del govern sembla apuntar en aquesta direcció, un cop descoberts i amb els seus partidaris essent arrestats, l’aliança no te més remei que actuar. Però si fa un pas en fals, si es precipita en excés, destruirà qualsevol possibilitat de victòria. Així doncs Oda ha de torbar un equilibri delicat, per això tantes voltes, ha d’estar segur que tot encaixi quan es produeixi el detonant. Però tot i així potser l’excés de preocupació per aquest aspecte el porti a perdre el ritme de la narrativa. Per això crec que és bo que es prengui ara una setmana de descans. Necessita planificar molt be el que vindrà ara, doncs probablement sigui el punt de transició més delicat d ela saga.

Ja a la segona pagina en Zoro cau inconscient després de la ferida fatal. Deixant de banda el molt inverossimil que resulta que caigui amb aquesta facilitat després de resistir l’atac d’en Kuma (jo hagués argumentat alguna mena de verí en l’arma per a fer-ho plausible), l’esdeveniment deixa en Zoro indefens amb l’únic suport de la pobre cortesana (ai, si es que vull que follin molt fort). En quant al seu altre adversari, aquest marxa tranquil·lament. No sabem si per veure en en Zoro una amenaça o per respecte a la seva demostració d’habilitat. Tenint en compte que és un oportunista empedernit, sembla difícil que no es volgués aprofitar d’un Zoro malferit. Però també sembla difícil que estigués disposat a fugir amb l’avantatge que li aporta la recent debilitat. Així doncs la seva fugida funciona com un motor narratiu per expressar l’honor del guerrer lladre. És un home d’honor que sap reconèixer la força d’un adversari. No obstant, això l’allunya d’en Zoro, qui per força haura de recuperar l’espasa que el famós zmbie samurai li va cedir. I això l’obliga a donar més voltes encra abans d’introduir-se de nou a l’acció principal de la saga. Suposo que al final es faran amics, però seria molt decebedor que això succeís sense que s’enfrontessin en un duel digne de menció.

Love is here

Per altre banda els aliats descobreixen les habilitats de la intel·ligència enemiga que es referma en el seu poder arrestant a tots els dissidents marcats amb el símbol de la rebel·lió, això posa les coses complicades als nostres protagonistes que discuteixen acaloradament que fer amb els membres capturats. Sorprenentment és el fred Law qui encapçala la iniciativa d’acudir al seu rescat. Ell, sempre tan fred, demostra aquí que el cor del seu mentor no és l’únic que posseeix (referència una mica forçada, però ja s’entén). També s’ha de dir que el poder de l’ex shishibukai és el més adequat sobre la terra per a fer qualsevol mena d’extracció. Tan adequat resulta el poder que un es pregunta si realment cal discutir. Al cap i a la fi vist l’abast del seu poder  a Punk Hazard (va crear una room que encabia l’illa sencera) rescatar a uns pocs integrants sense ser descobert hauria de ser per ell bufar i fer ampolles.

família feliç
Pervertit

Després que es reveli la també obvietat de que el rodamot amic d’en Zoro ajudaria a l’exèrcit aliat l’escena torna a saltar al nostre espadatxí per desenvolupar una relació que s’aproxima perillosament al romanç. I dic perillosament per que Oda mai s’ha atrevit a posar els nostres protagonistes realment en una relació romàntica. Va fer la seva temptativa amb en Sanji tant a Dresrossa amb la Viola i més intensament encara amb la Pudding, però ambdues relacions no van acabar d’explicitar-se del tot i amb l’excusa de la personalitat del cuiner Oda no es va mullar. Suposo que la historia amb la Puding encara es pot desenvolupar més endavant (seria lo seu), però aquí en un parell de pagines he vist una relació que per mi te molt més potencial (i molt més sentit donat l’afinitat d’en Zoro per les espases). No crec que Oda s’arribi a mullar, crec que tractar el romanticisme de manera directe és quelcom pel que es veu intimidat. Suposo que te por de que no encaixi amb l’humor de la sèrie. Però si s’ha atrevit a explicitar una prostituta… per que no? Somiar és gratis que diuen. No se si en Zoro serà capaç de portar a la cortesana fins al seu germà, però sembla provable (per les paraules del nen) que el retrobament s’allargui fins ben avançada la saga (si no fins al final). En qualsevol cas Oda sembla apostar per a desenvolupar en la intimitat la relació entre aquests dos personatges (amb la nena pel mig vigilant que no s’apropin massa).

Després que es reveli la també obvietat de que el rodamot amic d’en Zoro ajudaria a l’exèrcit aliat l’escena torna a saltar al nostre espadatxí per desenvolupar una relació que s’aproxima perillosament al romanç. I dic perillosament per que Oda mai s’ha atrevit a posar els nostres protagonistes realment en una relació romàntica. Va fer la seva temptativa amb en Sanji tant a Dresrossa amb la Viola i més intensament encara amb la Pudding, però ambdues relacions no van acabar d’explicitar-se del tot i amb l’excusa de la personalitat del cuiner Oda no es va mullar. Suposo que la historia amb la Puding encara es pot desenvolupar més endavant (seria lo seu), però aquí en un parell de pagines he vist una relació que per mi te molt més potencial (i molt més sentit donat l’afinitat d’en Zoro per les espases). No crec que Oda s’arribi a mullar, crec que tractar el romanticisme de manera directe és quelcom pel que es veu intimidat. Suposo que te por de que no encaixi amb l’humor de la sèrie. Però si s’ha atrevit a explicitar una prostituta… per que no? Somiar és gratis que diuen. No se si en Zoro serà capaç de portar a la cortesana fins al seu germà, però sembla provable (per les paraules del nen) que el retrobament s’allargui fins ben avançada la saga (si no fins al final). En qualsevol cas Oda sembla apostar per a desenvolupar en la intimitat la relació entre aquests dos personatges (amb la nena pel mig vigilant que no s’apropin massa).

Deixa un comentari: