One Piece 853 – No és aquí

El barret seleccionador

L’episodi comença tancant de definitivament els dubtes que quedaven sobre l’habilitat d ela Big Mom. Molt he parlat al respecte, que si era robar les animes que si no. Oda ens va marejar amb una afirmació d’un dels seus fills que deia que l’emperadriu tenia el poder de controlar el clima. Això ens feia preguntar que si ella tenia aquest poder, qui era el que posseïa la fruita de les animes? Després de veure aquest núvol i aquest sol que sempre rondaven al seu voltant vaig formular la teoria que havia dipositat animes dins de fenòmens meteorològics. Però tot i encaixar no acabava de quallar. Perquè era una teoria incompleta. Que pogués controlar qualsevol objecte vivent, inclòs els fenòmens naturals dipositant-hi un anima era un poder excessiu. Seria com posseir múltiples fruites del diable en una sempre que poguessis posseir prou animes. I amb els imposts de vida a la nombrosa població de l’arxipèlag de l’emperadriu això no sembla difícil. Oda podria haver ficat algun límit a aquest nivell de poder fent que per exemple es necessitessin mil anys de vida per donar vida a una força de la naturalesa. Però tot i això seria quelcom no massa difícil per a la poderosa emperadriu. No obstant Oda ha superat aquest petit conflicte d’excessos en el poder fent que  l’anima que posseeixi el fenomen hagi de pertànyer a la pròpia Big Mom. I els anys que aquesta pugui cedir han de ser per força limitats (a no ser és clar que es pugui ficar anys de vida d’altres persones a si mateixa).

L’ha deixat en putos calçotets. Aquesta Charlotte és una pervertida.

No obstant més enllà de veure confirmades les meves sospites d’una manera molt millor executada de la que havia imaginat el que m’ha sorprès d’aquest capítol és el barret de la Big Mom. Amb la seva vida ha donat vida a tres objectes, un sol, un núvol i un barret (el núvol pot ser un núvol real, però el sol: que és el sol? Una bola de foc gegant? Em te encuriosit). I el barret és la clau, és evident els poders que el sol i el núvol presenten, però quin poder alberga el barret dins de si? M’agradaria posar-me a especular, però no em veig capaç de deduir quin podria ser. La capacitat de triar per a l’alumne la casa seleccionada?  Sigui quin sigui el seu poder, em te intrigat i tinc ganes de descobrir-ho.

Un detall interessant que he vist durant la conversa amb el maltractat Brook (que tot i això segueix reunint informació en silenci per a ser útil al seu capità. En Brook era un personatge força poc carismàtic dins de la banda, però en aquesta saga ho està petant molt fort, cada cop es nota menys la barrera que suposa haver-se unit tan tard a la tripulació i m’encanta, m’encanta molt) és la menció indirecta de l’edat de l’emperadriu. Ella vivia en temps de Roger, no només això, ja era llavors una pirata important. Ella formava part d’aquells grans pirates de temps ençà com Roger, Newgate o Shiki. Menciona que Roger ja li va robar la informació que el mateix Brook volia robar. Fins i tot menciona que li podria haver robat el poder traient-li l’anima (molt interessant això, procurem recordar-ho). Però Roger la va derrotar i va trobar Raftel. Decades després ella encara segueix en la cerca de l’illa misteriosa. La
historia es repetirà amb el nostre capità? Ho veurem.

Aquí hi ha tema…

La historia segueix amb el carismàtic Pedro i l’estrany Tamago que com era evident no va morir després d’aquell tall. Una habilitat curiosa la seva que crec que necessita d’una millor explicació per a ser compresa.  De moment ens quedarem en que es un home ou-gallina, capaç de seguir el cicle ou gallina cada cop que és derrotat i evolucionar en el procés. Tot i la ja còmica superioritat de Pedro sobre el temible Tamago, aquest es veu cada cop més entre les cordes. Així que decideix acabar amb tot amb una enorme explosió que elimini d’una vegada per totes a Tamago i els seus seguidors. Encara que ell es vegi inclòs entre les baixes (un acte heroic si no fos per que a One Piece mai ningú ha mort per una explosió). No obstant el mink és salvat de l’explosió a través d’un oportú mirall que hi havia per allà (recordem que estava en un jardí. Ho perdonaré per que han respectat el detall que el mirall hagi rebentat després de l’explosió: genial).

Absurdament genial

Així que de manera enginyosa i fluida Pedro s’integra a l’equip dins el món dels miralls augmentant notòriament el seu potencial. M’agrada que aquest equip hagi actuat abans de fer la seva aparició definitiva que salvi el dia. Demostrar que estan ocupats fent alguna cosa resol les incoherències temporals de per que tal personatge ha fet tantíssimes coses mentre que un altre només ha fet l’aparició que salva el dia. Es un fallo petit ho se, però a Dressrossa em va molestar molt (la batalla d’en Zoro contra en Picas que va durar pràcticament tota la saga per acabar en poca cosa). Fantàstic l’humor d’Oda quan fa que els seus personatges es dibuixin a si mateixos amb aquest estil Shojo de la mink que ho admeto, m’ha fet riure una estona.

Insisteixo, deuen tenir edats relativament properes. I si acaven aquesta batalla al llit?

El capítol tanca amb el protagonista d’aquesta longeva sèrie que com ha fet i sempre farà es manté fidel als seus ideals fins a l’ultima gota de sang. Perquè quan ell fa una promesa, la compleix. Així que tal com va prometre s’encamina cap al lloc on va ser derrotat a esperar al seu cuiner, encara que per arribar-hi s’hagi d’obrir pas amb ungles i dents. Per sort seva, la nostre estimada Reiju (soc molt fan de com Oda ha portat a aquest personatge) l’intercepta i li comunica el descobriment d’en Sani vers la Purin (la pobre pensa que ningú sap el seu secret. A aquest pas mig castell el sabrà). En Luffy alleujat per que en Sanji ja no estigui enganyat es veu lliurat d ela carrega d’haver de dir la veritat al seu cuiner i s’encamina a complir la seva promesa sense intercanviar una paraula més davant la sorpresa Reiju vers l’habitual comportament del barret de palla.

Perquè a veure, ja tots sabem que la BIg MOm és una viciosilla que li agrada tragar

Però so hi ha un petit detall que m’ha il·lusionat i m’ha cridat l’atenció és el de la menció d’una nova raça. Des de l’aparició d’aquella llista a l’arxipèlag esclavista pensàvem que coneixíem totes les races hagudes. Però sembla ser que no només els àngels són l’excepció a la regla si no que hi ha més races per descobrir. Aquest cop se’ns present a ala tribu dels tres ulls que sembla ser guarden una habilitat especial. Potser alguna mena de clarividència? (a veure, dubto que llancin rajos laser pel tercer ull). Dubto que Oda trigui gaire a revelar-ho. Quina serà aquesta habilitat misteriosa? Quedaran més races per descobrir? Serà la Carrot el nou tripulant? Aviat ho descobrirem.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *