Agafeu-vos que venen corbes.
Amb la intrèpida fuga del seu capità la Nami i en Jimbe no tenen més remei que seguir els seus passos buscant una escapatòria. Quan la noticia de la traïció del tauró balena encara no s’ha escampat com la pólvora pel palau imperial (sí, és l’adjectiu correcte per a una emperadriu) sembla el moment perfecte per que els fugitius desapareguin sense deixar rastre. Qui els buscarà si ningú sap que han desaparegut? Sembla doncs el moment perfecte perquè tal i com va succeir amb en Pedro (succeint una falsa mort) desapareixien dins el món dels miralls sense deixar rastre. Oda tenia molt clar això des de fa temps, només ha estat esperant el moment on fos més propici narrativament per desencadenar aquest succés. Amb en Luffy alliberat i camí al compliment del seu jurament i en Sanji enfonsat en sendes reflexions semblava el moment indicat per a que una sèrie d’acció externa als protagonistes deixés descarregar una mica de tensió dramàtica. Ës clar que Oda no s’ha limitat a desenvolupar la necessària acció afegint a través del diàleg els fragments d’informació que vol que el lector conegui. Perquè no hi ha millor manera de descarregar tensions que amb l’humor i Oda és un geni trencant el gel. Se’ns ha plantat amb una evident però graciosa escena on una fugitiva Nami electrocuta per accident a un Chopper que apareixia del no res al seu rescat. Ben mirat com podia ser d’altre manera apareixent del no res? Però tot i així l’escena no deixa de ser una petita joia còmica que tot i que probablement no recordarem demà és capaç de deixar-te anar una rialla avui.
Mentrestant en Brook ha aconseguit no tan sols fer front a la Big Mom si no ferir a les armes vivents d’aquesta per primer cop en la seva historia. Segurament l’habilitat de l’esquelet cantant hi tingui força a veure. Però no per això deixa de ser una gesta meritòria dels més grans elogis. No obstant sembla ser que l’enfrontament ha posat de bon humor a l’emperadriu gracies a la nova adquisició que resulta el membre més lleuger de la tripulació. Però que en Brook hagi caigut derrotat no implica que deixi de tenir sentits i oïdes (tot i que ben mirat, no en te pas d’oïdes, yohohohohoho) amb els que obtenir informació d’una Big Mom cada cop més carinyosa. No deixa de ser l’últim membre de la tripulació que s’assabenta de la maldat de la Purin (suposem que la Nami els ho ha explicat a tots), però el dramàtic del descobriment encara impacta al lector tot i estar-ne assabentat.
Però sens dubte el més interessant del capítol és com s’esfondra tot el complex sistema que la Big Mom regeix amb la por precisament per la por. La Big Mom regeix a través de la por, s’assegura que tots l’obeeixin a través d’ella, recordant contínuament lo proper a la mort que resulta el fracàs. Per això tots la temen i l’obeeixen. Però l’altre cara de la moneda és que un cop fallat, sabent que de ser descobert el destí que t’espera és la mort, amagar els teus errors i fer com si no hagués passat res sembla l’única sortida. I aquí neix l’ironia dramàtica. Doncs precisament el que l’erigeix serà el que enfonsi l’imperi de l’emperadriu. Una sèrie d’afortunades coincidències ha propiciat que es creguin presos o eliminats tots els membres del grup del barret de palla, quan el cert és que l’únic en mans de l’enemic és el pobre Brook. Aquesta desinformació per dins la banda de la Big Mom de ben segur propiciarà que la banda del barret de palla se surti amb la seva. Doncs l’element sorpresa serà la clau per sortir de l’illa amb la victòria a les mans. Segueixo pensant que fugiran d’aquí sense arribar a un enfrontament directe i total amb les forces de l’emperadriu. I crec que precisament aquest capítol és la clau per determinar com aconseguiran fugir de Tootland d’una peça.
Però el que es roba el capítol i el que sens dubte resulta més emocionant és el gir sentimental que es produeix dins el dubitatiu Sanji. Sembla ser que per fi el seu cor ha explotat i les seves emocions han vessat l’enorme dic que la seva ment havia construït. Ara que la presa ha caigut i el torrent dels seus sentiments flueix amb força veig molt difícil que res pugui impedir que compleixi el seu objectiu. Aquest, tots sabem quin és. Amb la decisió d’en Sanji presa i tot l’equip dels barret de palla (excepte el capità) reunit crec que totes les peces estan col·locades al taulell per a desencadenar la recta final de la saga i iniciar un curs d’acció impetrable que arrasarà amb tot fins al final. Agafeu-vos que venen corbes.
