L’assetjament sexual no fa gracia
Podríem dividir aquest episodi en dues parts. La que parla d’en Luffy, la presó i en Queen (i encapçala el títol de l’episodi) i la que parla de la Nami, la Robin i companyia (i que encapçala el títol de la ressenya). Narrativament i a nivell de trama la primera te més importància, però m’agradaria parlar més de la segona. Així que mencionaré en primer lloc el que m’agradaria comentar d’aquesta primera i abordaré després la segona.
La presó és un caos, En Kid ha escapat i cap carceller és prou tenaç com per sotmetre al salvatge Luffy i la seva bestialitat desfermada. Ni les manilles de kairouseki semblen poder-lo aturar. I en mig d’aquestes arriba en Queen, un dels dos tinents de l’emperador i encarregat de supervisar la presó. La seva aparició teatral no m’agrada. Entenc la intenció d’Oda i hi estic d’acord. En Queen és una reina de l’espectacle, una diva disposada a reclamar l’atenció per allà on passa. Però la manera en que ho ha fet… peca de ridícula i simplista. Simplement no em crec que el numeret de fira que ha muntat entretingui als sanguinaris carcellers. Com dic la idea era bona, però ha fallat en la seva execució.
Ja ho deia en l’episodi anterior i ara Oda hi reitera, el petit vellet de la presó era antany un poderós cap de la màfia que movia els fils de tot un país. I que podria tornar-ho a fer. És evident (diria fins i tot que excessivament obvi) que en Luffy el salvarà i aquest li aconseguirà un exercit (hauria d’haver deixat la idea més a l’aire). Però de totes maneres serà interessant veure com ho fa. També interessant és la declaració d’en Luffy que portar les manilles era una mena d’entrenament. Per que és el classic entrenament per supressió típic del shonen més típic i aquí Oda se’n fa partícip i aconsegueix emocionar-nos. Però a l’hora se’n burla i ho fa a la seva manera. Per que on altres hi reiterarien episodis, ell hi dedica un comentari a peu de pagina que no necessita dir més (de vegades sap no ser reiteratiu). Però és amb “em faré més fort, encara que sigui una mica” que definitivament borda la parodia.
En tot cas en Luffy sembla haver triat el pitjor moment per fugir amb l’arribada d’en Queen. Amb les manilles i sense aliats sembla no tenir sortida. Si no fos per que un ninja ha demostrat la seva utilitat apropiant-se de les manilles i l’ombra misteriosa de la cela obscura ha insinuat ser un antic aliat dels samurais. Podrien ambdós factors junts possibilitar la fugida del barret de palla? Ho veig factible. Espero que això no acabi amb la derrota d’en Queen (és massa aviat per carregar-se algú de tant amunt, amb prou feines ens l’han presentat). Però em creuria perfectament que amb una bona execució aconseguissin fugir per potes.
I parlem ara del que m’interessa. L’escena als banys de la Nami i companyia. Comença elegant, amb les noies prenent un bany mentre parlen de tàctiques i política. Continua graciosa quan se’ns revela que estan en un bany mixt i be, fa mitja gracia per que estan en boles i… (potser no tanta). I continua desagradable i incòmode quan Oda tira per reiterar en la broma de que uns babosos sortits es dediquin a assetjar-les i mirar-les per totes bandes mentre elles es converteixen en un objecte de pura i depravada observació com si fos el més normal del món que els homes nomes les sabessin veure com a cossos despullats. Entenc la broma, però no em fa gracia. Promou la normalització de que és normal que un home espií una dona als banys i això no pot estar be. I quan Oda hi fot tentacles ensabonant-les… Tenia en ment que li fessin un doujinshi porno ja d’entrada oi? Per que si no, no entenc com es pot ser tan innocent. Tot plegat és brut i desagradable i al menys a mi m’ha deixat un mal gust de boca. Per que jo m’he imaginat essent observat com ho eren elles en l’episodi i m’he sentit molt incòmode. I jo no soc una dona que te l’experiència d’haver viscut aquesta mena de situacions de clar assetjament. I el pitjor és que en fa broma.
Més endavant mostra una petita vinyeta on es veu el que hauria de ser la realitat d’uns banys unisex. Nens, homes i dones (aparentment família) banyant-se en un ambient relaxat i distés on hi regna l’alegria i on el bany no esta sexualitzat. Però quan les nostres protagonistes entren en escena tot son mirades libidoses cap als seus cossos d’infart (i el pitjor és que la narrativa d’Oda promou el menyspreu cap a cossos no canònics com el de la ninja). L’únic bo que en trec de l’escena és l’orgull i l’a naturalitat amb el que les protagonistes mostren el seu cos. No és quelcom que Oda hagi fet voluntàriament, però s’agraeix treure’n algo de bo. Per que són dones orgulloses i poderoses, que no tenen cap problema amb mostrar-se com són ni es deixen intimidar per individus que sens dubte les cossifiquen. Però això no treu és clar que l’escena et vengui l’ideal de dona bonica com un cos fet per a la contemplació sexual de l’home que viu amb el propòsit de satisfer els seus desitjos. I això esta malament. Molt malament.
740 pensaments quant a “One Piece 935 – Queen”