Gamiani

“Gamiani” d’Alfred de Musset és una obra un tant curiosa. Escrita com si fos teatre es planteja una acció tan rocambolesca que no em puc imaginar com podria ser portada a l’escenari. Si hagués de donar un gènere a Gamiamni, o “la marrana” com el seu subtítol cita, n’hi diria surrealisme eròtic. L’obra està escrita fa més d’un segle i això es nota. No tant per la prosa, que no costa d’entendre, si no per l’estil i la mentalitat que evoquen. Potser en el seu temps les rocambolesques peripècies sexuals que s’hi presenten feien alçar el desig en un imaginari de morbositat, potser va ser escrit com una fantasia morbosa i eixelebrada que deixava anar tots els sentits en pos de la brutalitat de les fantasies més recargolades. Però als meus ulls l’obra sembla més aviat una comèdia, una parodia. I de ben segur que n’hi te de tints paròdics, però crec que el seu objectiu principal era fer volar la fantasiosa imaginació en un món de desig i luxúria i l’únic que aconsegueix és treure’t una rialla incòmode davant els esdeveniments que s’hi presenten. Ganiami és una obra de fa més d’un segle i aquest és el seu problema.

L’obra ens presenta a un protagonista poc protagonic que només serveix d’ulls i oïdes de tot el que l’envolta. Aquest es sent forçament atret per l’enigmàtica i incomprensible comtessa Gamiami preguntant-se el per que dels seus actes en aparença sense sentit. Estan a la festa sent la una menció perduda que titlla a la comtessa de lesbiana i llavors tot cobra sentit. Gamiani no és una dona aïllada de la resta del món, bella i provocativa però sense cap home al seu voltant. Simplement és lesbiana. Urgit per la necessitat de comprovar-ho amb els seus ulls aquest s’amaga i espera a que tothom marxi per poder torbar la pista que li concedeixi la veritat. Es en aquell moment quan entra en escena la Fanny, una jove innocent que per certes circumstancies (argúcies de la comtessa) no ha pogut tornar a casa. Gamiani li ofereix amb paraules dolces hostalatge i ella accepta, li ofereix compartir habitació per no passar sola la nit i ella accepta, li ofereix dormir al mateix llit doncs no en te pas dos i ella accepta, li ofereix dormir despullada doncs ella sempre ho fa i diu que és més còmode i Fanny comença a dubtar. Òbviament Gamiani només vol enganyar-la per dur-la al llit amb lentes cordialitats. Al final Gamiani acaba llançant-se sobre la seva convidada i comença a besar-la despietadament, assaborint el seu cos. És llavors quan el protagonista surt de l’amagatall i s’uneix a la funció de luxúria i passió.

És teatre, de manera que tot està expressat a través de descripcions i diàlegs. Diàlegs grandiloqüents i exagerats que intenten transmetre el que els ulls no podrien veure en un escenari. Diàlegs eterns que aprofiten per narrar mitja vida explicar els seus sentiments i transmetre els seus desitjos. Diàlegs que no poden si no resultar còmics pel tema que tracten en realitat. Però les descripcions no es queden curtes, contusionant cossos i membres en un seguit d’acrobàcies impossibles de dur a l’escenari si no ets membre del circ di soleil.

L’obra esta partida en dues parts, la primera de tres capítols on es succeeix el ja esmentat trio que dura tota la nit i durant el qual entre descansos de sexe irrefrenable cada un dels personatges explica com va perdre la virginitat. Al final d’aquesta part. Després de l’extasiant trio que s’ha allargat tota una nit el nostre protagonista i la Fanny descobreixen d’amagat com després de semblant exercici Gamiani no ha quedat saciada i es penetrada per la seva criada amb un consolador gegant ple de llet(que ejecta amb un mecanisme…) i un gos li practica el sexe oral amb la seva rasposa llengua(la zoofília abunda en aquesta obra) i altres coses que preferiria no esmentar. El cas és que després d’aquesta horrorosa visió de l’insaciable apetita de la comtessa el nostre protagonista fuig amb la Fanny i se l’emporta ben lluny d’allà a un indret on la comtessa no la pugui tocar. Així finalitza la primera part.

Però és durant la segona que el rocambolesc esdevé normal. En la segona part la Fanny viu tancada dins una casa doncs la comtessa no para de buscar-la per acabar el que van començar. Un dia el nostre protagonista diu marxar de casa però en realitat es queda espiant (sí, li agrada espiar ves) és llavors quan descobreix com es presenta Gamiani (casualment aquell dia) i després d’unes quantes pagines de diàlegs enjoiats on intenta convèncer a Fanny del seu amor mentre aquesta es resisteix la jove acaba cedint als desitjos de la comtessa i admet el seu desig i amor incondicionals cap a aquesta. Embarcant-se així en un altre insaciable mar de sexe desenfrenat. És llavors quan Gamiani li explica la resta de la seva vida i el per què de la seva aversió pels homes (doncs sí, hi sent aversió, el trio va ser sols fruit del morbo del moment).

La historia en si no te gaire d’interessant. L’interessant aquí és la dona que dona nom a l’obra i la seva vida. De petita vivia amb la seva tieta fervorosa creient  la qual al complir la quinzena la va portar als monjos per que la purifiquessin. Ella era molt addicte assídua a les purificacions que en aquest cas no eren altre cosa que ser violada, fuetejada i maltractada per una colla de monjos depravats, en un marc que només podria titllar-se de fantasia sadomaso i pederasta. Després d’aquests esdeveniments Gamiani va decidir tancar-se en un convent de monges. El qual casualment era un niu de lesbianes on cada dia muntaven orgies lèsbiques que no semblaven tenir fi. Les peripècies al convent van acabar quan en una d’aquestes orgies es va colar un home i les monges tot i l’inicial espant van acabar cavalcant-lo sense fi fins que l’home es va quedar sense forces per moure’s tan sols. Arribats aquest moment i vist que l’home ja no servia als seus lúbrics propòsits van decidir penjar-lo i enterrar-lo per tal que no expliqués els seus secrets. Però l’home va aconseguir fugir de l’orca i Gamiani va fugir del convent abans que el merder esquitxés el seu nom. Després d’això es va donar a tots els plaers més estrambòtics i inimaginables per intentar saciar el seu desig que va demostrar ser insaciable. Potser el més rocambolesc és la historia que explica Gamiani de com la mare superiora del convent va perdre la virginitat amb un orangutà. Sí, orangutà. La noia que frisava per tastar el sexe masculí des que va veure dos gossos aparellant-se es va posar de quatre grapes contra la gàbia de l’orangutà del seu pare per poder tastar al seu membre. D’aquí que aquest la tanqués en un convent. Tot i que això no va subsanar gaire el problema. Va canviar els orangutans per onades de monges ( i un parell d’ases que participaven en les orgies de tant en tant).

El més interessant de l’obra però, és el final. Doncs amb un gir inesperat aquesta acaba esdevenint una tragèdia. Gamiani que ha viscut tot es les perversions possibles, que ha gaudit amb les més tronades fantasies no aconsegueix saciar el seu apetit. Per això arriba a la conclusió ineludible de que morir en un orgasme  és l’única manera de quedar saciada per a l’eternitat. De manera que en el frenesí de la passió amb Fanny ambdues prenen verí, elegant la comtessa que es tracta d’un beuratge afrodisíac. I és llavors quan ambdues moren entre crits de dolor i de plaer. Morint agònicament pels efectes del letal beuratge mentre viuen la passió del darrer i més intens dels orgasmes. I així mor Gamiani, amb la fantasia final. Morir estimant i sent estimada, contorsionant-se de dolor i de plaer, morint per amor i assassinant a l’esser estimat per plaer. Una expressió surrealista de perversa follia que dota a l’obra d’una fosca i pertorbadora morbositat.

No és una obra que m’hagi encantat. Va ser escrita en temps diferents als meus, però és sens dubte una obra amb un final esfereïdor i un missatge que tot i pertorbador te un art innegable al seu darrere. No recomanaria gaire l’obra, excepte a aquells que sentin una curiositat morbosa i innegable per el relatat aquí.