Presentació Projecte Atrapa Somriures

El Projecte Atrapa Somriures, que va donar nom al blog, va néixer com una senzilla idea sorgida el dia que em vaig plantejar obrir aquesta pàgina al veure una noia bonica al metro. En aquell instant, en aquell petit lapse de temps en que els meus ulls van descobrir la seva figura, vaig tenir la certesa que aquella era la dona més bonica del món. L’instant va passar i la sensació es va esvair. No se si la bellesa es pot quantificar, no se si realment era tan bonica. Però durant un instant hi va semblar. I aquell instant, amics meus, és art. O al menys a mi m’ho sembla. La bellesa d’una revelació inesperada i brutal que et colpeja amb tota la seva força. Visc a Barcelona i freqüento el metro, veig milers de persones cada dia ja sigui per sota terra o pel carrer. I de tant en tant, m’assola aquesta sensació, la revelació d’haver vist una bellesa excelsa que no te parangó. Però la bellesa es perd en el moment i desapareix morint en l’oblit. Em sembla un fet trist. Moltes vegades he volgut parlar a la noia, expressar-li les meves impressions, robar-li un somriure i marxar deixant una empenta de satisfacció en el seu rostre. Però mai he sabut trobar les paraules en el moment. Però ara les paraules ja són escrites i les revelacions estan preparades per ser compartides. Qui sap, potser li alegri el dia. I això em proposo. Retratar la bellesa fugaç d’una revelació onírica cada vegada que aquesta em succeeixi. És per això que he escrit una carta (que adjuntaré a continuació) on declaro aquesta revelació per a totes aquelles que me la facin sorgir. Això és en part un agraïment a totes aquelles belleses anònimes que m’arranquen un somriure en dies solitaris i és perden en el món de les possibilitats. Però és també una manera d’immortalitzar aquest moment fugaç i al menys en part, no deixar que mori.

I quin millor dia per començar amb aquest projecte que Sant Jordi? On la bellesa poètica circula pels carrers de pobles i ciutats. Així doncs, os convido a descobrir amb mi els somriures perduts.

 

 

La carta:

Projecte Atrapa Somriures

Et preguntaràs què és això i per què has rebut aquesta carta. Suposo que és una pregunta normal. La resposta, en paraules senzilles, és que has estat escollida. D’entre totes les dones que veus al teu voltant, tu ets la més bonica. No em refereixo a les simples convencions estètiques d’una moda passatgera. No vull dir que encaixis en un cànon establert. Tampoc em refereixo a quelcom objectiu o estipulat. No tinc cap Deu que m’inspira en la meva elecció, o potser sí. Si l’hi tinc, només ell ho sap. La cosa és molt més burda i senzilla. Em sembles bonica a mi. M’és indiferent el que pensin els altres. T’he mirat i durant un instant alguna cosa s’ha pres dins el meu cap, potser dins el meu cor. Una llum, una guspira que amb la sola imatge de la teva bellesa ha encès en mi una espurna de fugaç felicitat.

Podríem dir que he vist en tu la perfecció. O al menys, una mena de perfecció. T’he mirat durant un instant i he tingut la certesa ineludible de que eres bonica. I durant aquest instant, durant aquest lapse infinitesimal de temps, has ofuscat el meu món i no hi ha hagut res més per mi que la teva contemplació. Perquè la bellesa és efímera, és una impressió.  Jo provo d’atrapar-la, immortalitzar-la en un petit relat, en un llenç de paraules, en una prosa deficient que mai podran arribar a transmetre el que he vist en tu. Però que més puc fer? L’alternativa és resignar-me a deixar que aquesta bellesa s’esfumi en el moment i mori per sempre com un estel fugaç. Podríem dir que al veure’t he tingut una revelació i la necessitat d’expressar el que els meus ulls han vist en tu ha donat lloc a aquest projecte.

Em proposo atrapar la teva bellesa. Em proposo atrapar el teu somriure.

Hi ha moltes menes de belleses al món. Moltes d’elles mereixedores de paraules boniques. El món és ple de belleses subtils, amagades, que t’has d’esforçar per descobrir. Potser aquestes són les que més valen la pena. Potser tu també la tens. Però el que narraré avui de tu és pura ficció, simple fantasia. La descripció d’un desconegut que durant un instant va veure en tu la dona més bonica del món. No és a tu a qui descriuré estimada lectora, si no a aquest instant, que ja és mort, però que amb sort, podré fer reviure.

Descobreix el que les meves paraules poden dir d’aquest instant a:

http://atrapasomrriures.blog.cat/



10 pensaments sobre “Presentació Projecte Atrapa Somriures”

  1. La bellesa es art, tens tota la raó. Per aixó el mateix quadre no li agrada a tothom igual.
    Jo crec que la bellesa estan en les teves paraules, perque son pures, pero com tu dius, igual que un refléx, poden caure en l’oblit. Però l’essència de la persona mai s’esfuma, igual que la teva en les teves paraules, en els teus textos i les teves petjades. Bon Sant Jordi, (una mica tard si).

    1. M’afalagues. el meu objectiu amb aquest projecte és crr bellesa de l bellesa, rememorar-la, imortalitzar-la i retre-li homenatge. Espero que puguis gaudir d’aquesta nova secció tant com gaudeixo jo duent-la a terme.

  2. Sense paraules… No sé si el teu objectiu s’ha complert, pero t’asseguro que a mi el somriure me l’ha arrancat ^^ vaig començar per fer-me una foto al saló i ara em trobo a casa, amb un somriure i fins i tot el cor una mica accelerat. No hi tinc experiència, no sé si puc opinar, però de debò que m’ha fascinat…
    Sort

    1. M’afalaga el teu impacte. T’animo a llegir la resta d’entrades del projecte atrapa somriures. I si vols estar assebentat de le snoves entrades del projecte, els sobres que entrego i la resta de coses relacionades amb el blog t’animo a seguir-me a Twitter on (en principi) aniré informant de le sintencions per a les properes entrades.

    1. Gracies, per ara no tinc intenció de deixar de fer-ho. Espero que em puguis continuar llegint i el meu art no arrivi a decebre’t.

  3. M’encanta veure que hi ha persones que veuen el món que els envolta des de diferents punts de vista, al contrari de molta gent que sempre es fixa en les “normes” estableses per la societat d’avui en dia. M’has deixat sense paraules, i realment m’has fet somriure. Un blog molt bó i un escritor encara més bo.
    M’has conmogut de veritat, gràcies 😀

    1. Gracies a tu. Comentaris com aquest em convencen de que realemnt val la pena seguir endavant amb aquest projecte. M’afalaga la teva petita reflexió sobre el punt de vista. Realment el fa sentir a un especial. Arrancar un somriure és l0objectiu d’aquest projecte aixi que podem dir que ha estat tot un exit. Gracies per llegir-me i t’animo a seguir-ho fent.

    1. Gracies, paraules com les teves m’animen a seguir endavant. De ben segur el teu punt de vista també seria fantastic.

Deixa un comentari: