Quan vaig veure aquest curt animat em va agradar tant que vaig saber que n’havia de fer una ressenya. Kung Fury (veure ressenya) és un imprescindible de la creació audiovisual. Un homenatge a la moloneria dels 80 tan èpic que em va obligar a fer-ne una ressenya. La secció de curts quedava molt buida només amb aquest títol així que quan vaig veure Hi ha un home al bosc vaig saber que l’havia de ressenyar.
Hi ha un home al bosc és una reinvenció moderna i acida del clàssic conte del pastor mentider (on un pastor bromejava amb que venia el llop fent que quan de debò va venir el llop ningú se’l cregués). El curt aconsegueix donar la volta al missatge oferint-ne una versió obscura i trastornada que s’endinsa en la demència tenebrosa i carrega no sols contra la mentida si no contra l’avarícia, la fraudulència i la sobreprotecció. El conte del pastor mentider ens ensenyava que dir mentides està malament amb un potent exemple gràfic. Dient-nos que si dius mentides la gent acabarà per no fer-te cas i pagaràs les conseqüències. Aquest curt va molt més enllà mostrant-nos com les nostres mentides poden destruir les vides alienes i com la vida pot tornar-nos aquesta destrucció al seu temps. Un exemple perfecte del concepte Karma.
Però a part d’un exemple gràfic de les conseqüències de la mentida i de com una sola pot destrossar una vida, el conte ens porta a un lleuger passeig per reflexions sobre el mal que fa la sobreprotecció dels pares en l’actualitat que deixen desprotegits i vulnerables a molts docents incapaços de defensar una versió contraria a la dels seus alumnes per por a les represàlies (quelcom que he vist fet realitat). A més és clar d’alliçonar-nos sobre el mal en l’avarícia i el rebuig a compartir.
Però és potser en la bogeria nascuda en el professor més que en els seus missatges és on aquest curt cobra notorietat i es converteix en una obra digne de recomanar. Com expressa el trastorn i la follia el curt en unes poques seqüències és sens dubte impressionant, però més impressionant és com ho fa el to creixent de la tonalitat de veu del narrador. Com aquesta veu al principi calmada s’exalta poc a poc reaccionant davant la injustícia dels fets en una angoixant espiral de dramatisme és el que dona al curt la notorietat necessària per transcendir el simple entreteniment i esdevenir una petita joia.
Tot i que l’art gràfic és senzill gaudeix d’un estil molt particular i molt expressiu que d’alguna manera aconsegueix encaixar molt be amb una historia que es va enfosquint seqüència rere seqüència. Com el narrador enllaça les imatges amb un diàleg constant és un altre tret que magnifica l’obra. Doncs amb un ritme cada cop més frenètic aquest no para de parlar en tot el curt fins assolir el moment final de sepulcral silenci que no pot evitar deixar-te amb una sensació estranya al cos. És potser també en les rimes molt ben aconseguides (que curiosament m’han agradat més en la versió espanyola que en l’original) que l’obra fica un granet més en la seva rodona confecció.
Però el gra final que sens dubte ultima aquesta obra és la paradoxa de l’home al bosc. Si el nen no hagués mentit dient que hi havia un home al bosc, mai hi hagués hagut un home al bosc. És doncs dient que hi ha un home al bosc quan no n’hi ha que apareix un home al bosc. Una petit detall que tot i no gaire elaborat pot donar-li a un que pensar i dona sens dubte el granet final al que és aquest gran exponent del gènere dels curts.
