One Piece 899 – L’ultima baralla

Jimbe new nakama

El comandant Peros està debilitat. I això m’agrada. La ferida que el suïcidi tàctic d’en Pedro li va provocar només li va fer perdre una mà. Per que Peros, per molt poca mesquí que sigui, segueix essent un dels més forts i en Pedro simplement no estava a la seva alçada. Però que el sacrifici d’en Pedro sigui per res… Així doncs Oda ha trobat en aquest episodi l’equilibri perfecte entre no fer de menys el poder den Peros i no fer tampoc de menys el sacrifici d’en Pedro. Sí, l’explosió només li va arrencar una mà. Sí, una mà perduda no li impedeix al pobre Peros seguir endavant, ni tan sols limita les seves habilitats més enllà d’una petita molèstia. Però després d’una llarga i intensa persecució d’hores al costat d’una Mama que el volia assassinar a estones… La fatiga fa acte de presencia i ningú ha atès el monyó encara. I sense atenció medica immediata, aquella ferida per la que no n’hi havia tant, ara ha drenat les seves forces i el te a les portes de la derrota (no direm mort perquè… be, tots sabem que ni en Pedro ha mort així que…). Així doncs, amb efecte retardat, en Pedro ha complert el seu objectiu.

Mentres tant la Big Mom no sembla menys. Està famolenca, esgotada i desesperada. Però ja podria quedar-se fins als ossos que res l’aturaria en la seva determinació. Seguirà endavant fins a la mort. I més enllà segurament. L’emperadriu finalment ha arribat fins al pastís, ara només queda que el provi. Morirà de del•licositat. Però això els seus fills no poden saber-ho. Així que es preparen. I les perspectives no semblen bones. Si el pastis no li agrada, res podrà aturar la seva rabieta i ho destruirà tot, els destruirà a tots. Si el pastís està enverinat, potser n’alterarà el gust fent que no li agradi i matant-los a tots, o potser la matarà fent que el seu imperi construït sobre la figura d’ella s’esfondri i acabi amb tots. I creient que hi ha un verí, el més provable sembla ser o be que mori o be que no ho faci però el pastis no estigui bo. Però encara que no hi hagués verí, cosa de la que estan segurs, com podria superar un pastis les expectatives il•limitades de l’emperadriu? Sembla impossible. Però és la seva única esperança. No poden fer res més que alçar les mans i resar. Haurà escoltat en Sanji les seves supliques?

Però tot i la intervenció del Germa, els barret de palla no estan segurs. Estan en territori de l’emperadriu i simplement hi ha masses enemics. Els persegueixen per totes bandes i el Germa només pot cobrir un flanc. Després d’unes emotives paraules d’un pare que es veu incapaç d’admetre el respecte que ha crescut vers al seu fill ens trobem davant una situació desesperada. I és que el Germa no podia ser suficient per sortir d’aquesta. Això era evident. Com també era força evident qui seria el segon salvador sorpresa (tot i que ni de lluny tan evident com el Germa). Si t’ho pensaves una mica només podien ser ells. La banda d’en Jimbe no podia abandonar al seu capità així com així. L’aparició és espectacular, amb detalls entranyables sobre la banda com la reaparició del simpàtic Wadatsumi. Però hi ha una cosa que em molesta. I és que sembla definitiva l’entrada d’en Jimbe a la banda. I com alguns sabreu, això no m’agrada.

No m’agrada per que no crec que en JImbe hagi d’entrar a la banda. No crec que hi encaixi. Els tripulants han de ser desconeguts, noves personalitats per explorar. I està be que Oda canviï les seves pròpies formules. Però en Jimbe no m’agrada. No m’entengueu malament. M’encanta el personatge, és un dels meus personatges preferits. Però no m‘agrada com a membre. Te la seva pròpia tripulació i no em sembla be que l’abandoni. En Brook també l’hi tenia, però per que va assumir el lloc de capità després de morir l’anterior capità i tota la seva tripulació va acabar morint entre les ones. Però en Jimbe te homes que creuen en ell, el suficient com per arriscar la seva vida contra emperadriu per un home que els ha abandonat. Per mi en Jimbe hauria de ser membre honorífic de la banda com ho és la Vivi. Estar dins en el cor, però no viatjar amb ells. Viatjar amb la seva pròpia tripulació i acompanyar-los unes quantes sagues com ha fet en Law. Convertir-se en una sub-tripulació dels barret de palla i per que no? Convertir-se en el comandant de les tripulacions aliades del barret de palla, competint amb el fanàtic Bartolomeo. Per mi això seria el rol ideal. Oda podria utilitzar-lo tant com volgués, però no per això alteraria la química dins el vaixell com a tripulant ni hauria de malgastar la carismàtica tripulació de tritons que va deixar en Tiger Fish al morir. Això és el que crec que hauria de passar. I encara pot passar. Però no crec que Oda faci cas a les meves pregaries. A massa gent li agrada aquesta unió i dubto que Oda s’adoni del que jo veig. Si es que ho veu igual que jo. En tot cas, no m’agrada i no em puc sentir satisfet amb aquest canvi. Tot i així sempre és bona noticia saber una mica més dels tritons i les sirenes.

Deixa un comentari: