La Flor de Hanako

“La Flor de Hanako” Ha tingut l’honor de ser la meva primera novel·la eròtica. I quina novel·la.

Planteja la historia d’un empresari que en un dels seus viatges de negocis a Japó coneix a una dona que l’encisa i el torna boig amb la sensualitat que evoca, la morbositat que genera i l’erotisme que desprèn. Hanako, una ambiciosa i pervertida japonesa, que ha de compaginar la seva ambició laboral amb l’ aparentment oposat desig d’alliberació sexual condueix al protagonista per una sèrie de situacions excitants i morboses més enllà de d’imaginació d’aquest. Descobrint-li el món del sexe, un món del que creia conèixer tots els secrets.
La historia és interessant, està narrada a través de varis viatges Tokyo que acumulen un seguit de peripècies sexuals les quals al meu parè estan perfectament narrades. No s’esplaia. Podria dedicar pagines i pagines a escenes sexuals. Però no ho fa i crec que és un encert. Et planteja una situació de morbositat contundent, sense brusquedat, però sense esplaiar-se, amb una mena d’harmonia molt afavoridora. L’erotisme d’aquestes escenes, no és mera decoració, doncs són el motor que fa girar la historia. Al cap i a la fi es tracta d’un home casat que ha de viure amb la infidelitat que arrossega i que un cop s’adona que és més que una simple aventura no pot deixar anar. 

El llibre planteja un japó molt ben formulat, el japó públic. Hiperfrmal, carent d’emocions afectuoses i privat de tota sexualitat. I després va descobrint les conseqüències d’aquesta repressió autoimposada amb els desitjos obscurs que fa néixer dins dels protagonistes. Molt ben formulat, però sense saber ben be si es cosa de l’autor o del protagonista. M’ha donat la sensació que aquest creia conèixer Japó quan en realitat no en sabia res. Aquesta perversió amagada es tan part de Japó com ho és l’hiperformalitat. I a vegades sembla que aquesta perversió no siguin més que pures excepcions puntuals.

Res a veure però… no podia faltar

El principal problema de la novel·la ha estat per mi el seu protagonista. Mentre d’un bon principi m’he identificat amb la Hanako que el protagonista no aconseguia entendre i he comprés els seus motius. El protagonista m’ha semblat duran tota la novel·la un ingenu capsigrany. No és dolent. Es el narrador perfecte per la historia que planteja. Però no m’hi he pogut sentir identificat i suposo que això és dolent. La seva manera de veure les coses i de no veure-les és tan oposada a la meva que ha estat impossible empatitzar-hi a un nivell gaire profund. Tot i això, és el protagonista que la historia necessita. Hi crec que no n’hi podria haver hagut un de millor.

Finalment el llibre deixa una reflexió sobre el liberalisme en la sexualitat i el que suposa un matrimoni. El llibre acaba triant el matrimoni, jo personalment hagués matat el protagonista (una escena concret perillosament a prop de la yakuza en donava l’excusa perfecte, s’hagués convertit en una tragèdia molt interessant). Però abandonar a la pobre Hanako i tornar al “seny” del matrimoni no queda malament. Tot i això resulta agredolç. Crec que l’autor expressa a la perfecció des del punt de vista d’un inexpert que significa el món liberal i l’alliberació de la sexualitat. Però al final es queda curt conformant-se amb haver aprés de l’experiència, quedant-se amb la tradicional tria del matrimoni de tota la vida. És un bon final, molt ben portat i conduit, però no és el meu final.
Finalment vull fer una menció especial a la portada. No s’ha de jutjar a un llibre per la portada, però la portada és preciosa per si sola, un excel·lent art. Encisadora, elegant, seductora i sorprenentment molt representativa. Encara que no se ben be per què.
En definitiva el llibre m’ha encantat, te els seus contres, però cap d’ells resulta ser un defecte si no més aviat visions personals diferents a les que l’autor decideix plasmar. Al cap i a la fi és sense cap mena de dubte la millor novel·la eròtica que he llegit mai.

Deixa un comentari: