Somiant amb Aleixa

“Somiant amb Aleixa” És una de les novel·les amb la premissa més interessant que he vist mai. I l’aprofita.
Aleixa és una noia que te la capacitat heretada de somiar el que els altres somien d’ella. Quan algú somia en ella, ella ho somia la seu temps. Tractant-se d’una dona amb un potent atractiu sexual, la seva ment s’omple de mons onírics i fantasies recargolades amb les persones i els indrets més insospitats. Qualsevol lloc és bo. Qualsevol persona que la rodeja, pot somiar-la. D’entrada aquest do sembla ser un avantatge, un avis de com realment són les persones que la rodegen. Però a la fi, acaba per esdevenir un mal són. La condueix a la paranoia i la desconfiança, al terror. Destrueix la seva vida. Mentre al seu temps, records amagats del seu passat afloren aportant més dubtes a una vida ja de per si caòtica i destructiva.

La premissa és sens dubte poderosa. I al meu parer segueix camins molt interessants. La novel·la t’enganya. Des de la primera pagina t’enganya flagrantment. T’enganya amb la malicia de saber que et deixaràs enganyar. I això és genial. Te una gran trampa. Les trampes a vegades funcionen be, i a vegades son uns desastres que destrueixen la credibilitat del relat. Aquí la trampa funciona meravellosament i aporta una qualitat inesperada a l’obra. A més de deixar-nos pensant en que és real i que no ho es. Un dubte que sempre deixa un regust especial en una novel·la, sobretot si està tan ben aconseguit.

Les escenes eròtiques són poderoses. Estan construïdes per a ser potents. Al cap i a la fi són les més descabellades fantasies portades a la realitat. I funcionen, funcionen de sobremanera. Són molt explicites en el que la mecànica del sexe es refereix, per sort, no arriben a ser-ho massa. Potser alguna escena se’m va allargar, però és una puntualitat sense rellevància. Ara be, algunes escenes podrien resultar fins i tot desagradables o escabroses, doncs no tots els somnis són bonics. Mai deixen de ser escenes en el fons força moderades, però algunes d’elles podrien ferir les ments sensibles. Ja que sens dubte trastornen completament a la protagonista. I crec que aquest punt és un dels més interessants de l’obra. El trastorn de la protagonista és exquisit. Avança lentament, acompanyat per la seva personalitat fins a portar-la a la paranoia i al frenètic terror. I això sens dubte flueix de manera natural i queda perfectament plasmat. Amb la lleugeresa justa que aquest assumpte mereix.

Ara be, cal destacar una curiositat. Tot i que el llibre està plagat d’escenes eròtiques molt potents, doncs la premissa mateixa ho requereix, sorprenentment no són les de la vida real les més eròtiques i impactants. No se si l’escriptora ho ha fet deliberadament per a donar a entendre que la realitat és més sublime que la ficció, que res com tenir un cos real i humà acaronant les formes del teu cos o simplement li ha sortit així, però el resultat és fantàstic. La novel·la te un parell d’escenes que… buf. Aconsegueixen transmetre un erotisme, una bellesa i una sensualitat que em fan envejar les mans que han estat capaces d’escriure-ho.
Els personatges estan ben portats, però a excepció d’Emma, que és extraordinari, cap destaca especialment. Doncs al cap i a la fi aquí l’únic que importa és la protagonista i com els somnis dels demés sobre ella la trastornen.
Al final la novel·la aconsegueix deixar un missatge interessant. La vida és al món real, un no pot viure dels somnis i menys deixar que aquests condueixin la seva vida cap a enlloc en concret. La vida és meravellosa i només depèn de tu saber-li trobar.

Deixa un comentari: