Agent Carter- Segona temporada.

En la primera temporada (veure ressenya) teníem una proposta original i tot i que no tan ben portada com podria haver estat. Crec que va deixar un resultat força meritori. L’audiència no va dir el mateix, però va esdevenir suficientment notòria com per a oferir-nos una segona temporada. Aquest cop poc després de que s’emetés l’últim episodi d’aquesta segona etapa de la vida de l’antiga amant del Capi, ja s’ha confirmat que no hi haurà tercera temporada. I la veritat després de veure aquesta segona, sentint-ho molt, haig d’admetre que no m’estranya.

Si alguna cosa li faltava a la primera temporada eren personatges. Teníem a una terriblement carismàtica Peggy Carter. Però pràcticament no hi havia res més. El també carismàtic Howard Stark que amb prou feines apareixia ( i que en aquesta temporada comet l’error d’actuar de la mateixa manera). I el també carismàtic i refinat, però insuficient majordom que més tard donaria nom a la intel·ligència artificial del nostre Ironman: Mr Jarvis. Afegint a això els dos detectius protagonics que acompanyaven  a l’agent. A la sèrie li faltava presencia, no per personatges insuficients si no per personatges insuficientment destacats. Ara be, en aquesta temporada succeeix tot el contrari. Apareixen els vells personatges i en venen d’altres de nous. Pel que fa als nous hauria de destacar les aportacions femenines. La antagonista de la trama tot i que no ser tan carismàtica com podria compleix el seu paper i igualment passa amb la somrient esposa del majordom Jarvis.

La quimica entre aquests dos personatges no convenç a ningú

Destacant també a l’ex agent soviètica que ja es va presentar en l’anterior temporada i que mostra una química molt especial amb la nostre protagonista. Ara be, l’internés romàntic afroamericà de la nostre protagonista és sentint-ho molt una mediocritat. No em convenç ni l’actuació ni el personatge, sentint-se majoritàriament fora de lloc. Entenc el que volien fer amb el seu personatge, però no funciona. Potser un dels elements més dissonants i perjudicials de la temporada

Però el problema resideix no tant en els nous personatges com en els vells en els que s’indaga en excés, doncs es fa malament. S’intenta donar una profunditat mal aconseguida tant a Mr Jarvis com a l’evident interès romàntic de les dues temporades l’agent Sousa. Ambdues trames familiars tot i tenir personatges carismàtics amb actuacions decents resulten inexplicablement mal portades. I això repercuteix molt negativament. Doncs si en la temporada anterior sobrava protagonisme per a la nostre protagonista, ara en falta. I això és molt, molt pitjor.

En quant a la trama no em puc queixar. Traient el personatge dissonant que te la desgracia de ser un eix central d’aquesta, és manté amb força decència. Comet l’error de no tenir res a veure ni amb la temporada anterior ni amb els personatges d’aquesta. Massa desvinculada. Però es sosté. A vegades es nota molt la falta de pressupost, amb efectes especials increïblement curtes. Però ja s’hi notava a l’anterior així que no em queixo. Altre cop reivindico que la sèrie hagués hagut de tirar més cap a l’espionatge que cap a l’acció. Però sembla que els productors no estan disposats a deixar ser una sèrie el que se li dona be ser.

Finalment, destacar el que em sembla un dels errors més garrafals de la sèrie: i és la brusca desvinculació amb el Capità Amèrica que tant present havia estat en l’anterior temporada. Crec que no se’l menciona ni un sol cop. I això és terriblement nociu. N’hi ha qui pensava que les referències al Capi eren excessives a la primera temporada, jo no penso així. Però el que estic segur que és indubtable és que aquí son fatalment inexistents. No només per la brusquedat del canvi. Si no pel que significa això per la nostre protagonista. Que passa a ser una dona en dol pel seu amat, a una dona que ni se’n recorda que va tenir un estimat que jau congelat sota el gel. Això treu molt al personatge i encara no entenc com algú va prendre la decisió de excloure a l’eslògan publicitari més potent de la sèrie. Però més greu és encara que passi de la negativa total a qualsevol mena de relació sentimental a flirtejar obertament amb dos individus al mateix temps en un triangle amorós que no acaba de tenir química per enlloc. La relació entre l’agent Carter i l’agent Sousa, ja s’anticipava a l’anterior temporada, però pel meu gust hagués estat necessària una temporada més d’escalfament. Semblant-me aquí precipitada i incongruent. Sigui com sigui, que el retorn a la vida amorosa de la nostre agent no l’evoqui en cap moment al seu més gran amor i que en canvi si li evoqui a un individu amb el que s’anava a casar abans de la guerra i que ni tan sols estimava sembla no tan sols absurd si no rocambolesc i degradant per al nostre heroi patriòtic.

En definitiva la temporada resulta ser un desastre total. Intentant corregir els petits defectes de la temporada anterior transformant-los en enormes defectes. Afegint de nous i en definitiva essent una cagada de dimensions galàctiques. No se qui estava al càrrec del projecte, però ha comés un greu pecat en una temporada que esperava que millorés a la seva predecessora. Tot i així miraria fidelment una tercera si algun dia es emprengués la producció, amb l’esperança que a la tercera anés la vençuda.

Deixa un comentari: