El Castell Ambulant

“El Castell Ambulant” de Diana Wynne Jones és una novel·la dolça, màgica i reconfortant. És un petit relat alegre sobre la vida. Un relat senzill, però que no per això renuncia a la profunditat. El més probable és que es reconegui el títol per la pel·lícula de Hayao Miyazaki que l’adapta. I tot i que crec que és segurament una de les millors adaptacions de la historia (que no la més fidel). Per sorpresa meva la novel·la em va encantar moltíssim més que la seva adaptació.

El que més destacaria d’aquesta petita joia lideraria és la seva prosa. Te un estil senzill i eloqüent. Que et submergeix en un transit alegre i amb aroma a conte de fades. Te la capacitat de fer-te viure i sentir en un conte clàssic tot i tractar-se en realitat d’una novel·la de certa complexitat. Quelcom similar va succeir-me amb “Contes de Terramar”(veure ressenya) i el seu predecessor “Histories de Terramar”. Però al contrari que a Terramar, on la prosa era feixuga i terriblement difícil de llegir tot i el molt ben aconseguit aroma a llegenda, “EL Castell Ambulant” és una novel·la que es devora amb facilitat. Amb una prosa no només terriblement simpàtica, si no que molt amena i agradable. Un estil literari que dona gust de llegir per si sol, fins i tot tret de context.

La historia ens trasllada a un món fantàstic de màgia on la petita de les tres germanes, Sophie,  està destinada a no ser gaire res a la vida i ho viu amb conformitat. La gran està destinada a casar-se amb un bell príncep, la petita a ser una gran aprenent e bruixa, però a la tercera germana mai li espera cap destí emocionant més que potser heretar la feixuga feina familiar. Ensopida en la resignació que el destí clàssic de conte de fades que el seu univers ha assumit, apareix a la seva vida una malvada bruixa que recelosa de la seva dolçor l’embruixa amb un terrible malefici que la converteix en una anciana. Decidida a no pertorbar la vida dels que l’emboten empren un viatge en solitari per buscar el seu destí. És en aquest trajecte on es toparà amb el castell ambulant i el carismàtic mac Howl que l’habita. Sumats amb en Calcifer, el dimoni de foc que dona vida al castell i l’aprenent del mac, en Michael, la Shophie passarà a habitar el confortable castell sent-ne l’encarregada de netejar el desordenat indret. En aquest context s’iniciarà una dolça historia d’amor entre l’aparent anciana i el caòtic i faldiller Howl.

Òbviament la historia parla d’amor verdader i no de les tendències sexuals vers la gent gran. En aquest cas el relat seria una mica pertorbador. La tranquil·litat que es pren la historia per desenvolupar l’innocent romanç és segurament un dels punts més forts de la historia. Però un que resulta impossible no destacar és la carisma dels sues personatges.

Howl, és l’estrella que brilla sobre totes les demés. En un món de personatges innocents i entranyables, propis d’un conte de fades, ell resulta esser tot el contrari. Egoista, faldiller, malcarat, infantil, complicat i terriblement seductor. Un dels personatges més interessants i ben aconseguits de la literatura fantàstica. També podem destacar el malcarat i entranyable Calcifer, obligat forçosament a moure el castell. L’alegre i simpàtic Michael. O les germanes de la nostra protagonista, les trames de rebel·lia contra un destí imposat que la pel·lícula decideix ometre molt sàviament, però que donen a la novel·la un gir molt més interessant i una complexitat molt més disfrutable. I finalment tenim a la Sophie, una dolça i resignada somiadora en el fons del seu cor. Que convertida en anciana decideix amagar-se rere la faceta d’una malcarada vella queixica que ha d’imposar ordre a un sistema caòtic. El duo que formen els dos protagonistes és sens dubte un dels més entranyables de la ficció.

Com a bona novel·la de màgia. Te un sistema de màgia únic i fantàsticament elaborat. És senzill, no massa tècnic i propi d’un conte. Però en aquest món màgic no tot és possible, la màgia ( com tota màgia que sigui de preciar) te els seus costos i limitacions. Tal com fa la prosa, els sistema de màgia aconsegueix esser dolç, alegre i de conte de fades. Quasi en diria màgic, però això seria redundant. El millor però, és que tot i esser un sistema tan senzill i de conte clàssic, esdevé terriblement sòlid i coherent amb si mateix. Sens dubte una gran mostra de com la escriptora és capaç de crear un univers compacte i congruent.

L’art de l’animació és sens dubte preciós.

Finalment vull destacar la part de la novel·la on es visita el món real ( si, al contrari que a la pel·lícula s’hi conceben diferents mons, un d’ells el nostre de suposo finals de segle i que els protagonistes visiten amb notòria influencia per a la trama). Com es descriu el nostre món (increïble la descripció del televisor i la consola als ulls de la Sophie) des del punt de vista d’un habitant de conte és un dels petits regals imprescindibles que ens regala na novel·la.

No em queda més que dir que considero aquesta una lectura totalment imprescindible. Especialment a aquells que van desfruitar de la pel·lícula i als amants de la fantasia i els contes de fades.

Deixa un comentari: