El Primer Petó
Després d’una setmana de descans el capítol es feia doblement desitjable. Tot i estar acostumat rere anys de seguir la sèrie (i rere anys de seguir HxH que be a ser el manual de l’espera) i als parons puntuals que aquesta presenta, cada cop que el manga s’atura una setmana l’expectació per veure el següent capítol s’incrementa notòriament. Aquesta no ha estat l’excepció. Doncs aquest capítol, gracies a Deu, ha estat doblement disfrutable.
El capítol ens deixa exactament allà on ho va deixar, però aquest cop segueix amb això durant la resta del capítol. Feia ja un temps que un episodi no es centrava solament en un sol front i la veritat agraeixo que ho hagi fet. Quan els fronts es dispersen un no pot evitar sentir que el capítol no avança. En canvi amb 18 pagines dedicades enterament a un únic front, per fi podem sentir que la cosa tira endavant. I tira: se’ns presenta definitivament la família del nostre chef preferit, es clarifica la ja evident explicació del cartell d’en Sanji, es descobreix per fi que les celles d’en Sanji no son sols una anòmala puntual si no una característica familiar.
Però si alguna cosa és important en aquest capítol aquesta és la família Vinsmoke. Sens explica que en algun moment van ser reis de tot un oceà, que van governar el North Blue. Ara però són reis d’enlloc, conservant tan sols un títol monàrquic sense terres sobre les que regnar, convertits en una organització paramilitar que poc sembla diferir de la pirateria. Però se’ns diuen coses importants. Tot i no tenir terres ni llar, el seu dret monàrquic segueix vigent. Son una nació sense terres. Amb poder militar y polític, encara que no geogràfic. I com a tal, tenen influencia en les altes esferes mundials. Fa poc se’ns va recordar el gran esdeveniment polític que era la Reviere. I molt astutament pocs capítols després se’ns presenta al que serà un dels assistents més interessants, la mateixa família d’en Sanji. El fet que un país que no es país tingui veu i vot en una reunió de països és en si una trampa política bestial en una organització de dimensions com és el govern mundial. Com utilitzarà això Oda encara no ho se, però em moro de ganes de veure-ho.
Però si alguna cosa destaca en aquest episodi és la presentació dels dos membres de la família Vinsmoke. Així que sense més preàmbuls anem al que ens interessa:
Yonji Vinsmoke
Tenim aquí un germà petit del nostre chef preferit. Molón, seriós, antipatic y molt badass. Amb el seu look de maton i el seu cabell engominat es presenta orgullós del seu llinatge ensenyant sense temor les celles en espiral informes i antisimètriques. Ell és un Vinsmoke i no podria estar més orgullós de ser-ho. Te mala llet, és despietat i no te problemes en fer el que s’ha de fer. Sembla la típica persona que s’ho pren tot massa seriosament. La feina és la feina, sols que en una empresa com la seva tot és la feina… tot excepte les dones és clar. Perquè és el germà d’en Sanji i no podria ser d’altre manera. Les dones el perden. Autoritari, malèvol i seriós es presenta com el perfecte sergent. La persona ideal per donar les ordres, però no per concebi-les. I la veritat, sembla mentida que es pugui treure tant de suc d’una aparició tan breu. Sembla ser, que al contrari que la seva germana gran el personatge no posseeix cap fruita del diable, doncs cau al mar i en surt pels seus propis mitjans. M’agrada que un equip com el Germa 66 aquest detall estigui balancejat. Una tripulació decent per simples motius estratègics sempre ha de tenir més d’un tripulant (els massilles no compten) no usuari duna fruita del diable. Definitivament el personatge aconsegueix contrastar sense problemes amb en Sanji i ser-ne a l’hora una versió alternativa. Amb personalitat pròpia però sense renunciar a certa essència conjunta. Un personatge magistralment presentat.
Reiju Vinsmoke
Sensual, elegant, mortífera i aguda, la germana gran del nostre cuiner és presenta com un personatge enigmàtic, potser més interessant i tot que la seva versió masculina i malhumorada. La qüestió que se’m presenta és si ella també perd els sentits davant els homes guapos. No ha semblat gaire afectada per en Luffy, però d’altre banda li a donat el primer morreig de la sèrie (ui si ho sabes la Hancock). Així que no sabria dir. M’agradaria veure-la perdent el cap per un noi. Per que darrere tot aquest aplom, tota aquesta elegància i control que desprèn, m’encantaria veure en el fons una pervertida com ho son els seus germans. Estèticament la mena d’ales que te al darrere em semblen genials i estilitzen la seva ja estilitzada figura (com la de totes les dones de One Piece admetem-ho) donant-li un toc d’elegància que d’alguna manera lliga amb l’extravagant indumentària del Germa 66. La seva capacitat per absorbir el verí sembla quasi de forma evident treta d’una fruita del diable, un apostaria per la fruita del verí, però al estar aquesta agafada ens queda el terrible interrogant de quina fuita posseeix la Vinsmoke. Auguro que serà una fruita tan curiosa i versàtil com la d’en Law. Però definitivament el que es roba el capítol és el vici de la noieta per succionar el verí d’en Luffy amb un peto libidos digne de Prision School.
Molt es pot especular sobre els Vinsmoke. Per que van muntats sobre un cargol radio gegant? Son potser els creadors de l’invent? En tenen potser el monopoli comercial? M’agradaria veure això. Això que tenen als peus son bombolles com les de la Nami? Disposaran de més tecnologia similar per a la seva organització? Les preguntes són extenses i de ben segur obtindrem moltes respostes i molts més interrogants en els propers episodis. Però el més important aquí és quina intenció tenen els Vinsmoke al realitzar una unió política amb la Big Mom. Busquen més poder polític? Influencia per reforçar el seu poder en decadència? No fa perillar aquesta aliança la ja seva delicada posició al Govern Mundial? Al cap i a la fi els emperadors van en contra del govern. Tot plegat sembla un moviment polític força arriscat i tenint en compte la proximitat de la Reviere, hem d’assumir que aquesta hi te molt a veure. La Big mom vol influencies a la Reviere i els Vinsmoke influencies al nou món. O al menys això em sembla el més provable en un nivell més pla. En aquests darrers capítols One Piece està esdevenint molt més polític del que havia estat mai i sincerament, m’encanta.
Cal comentar que encara no estic segur de si el fer que a en Luffy l’afectés el verí m’ha encantat o no m’ha acabat de fer el pes. El fet que en Luffy sigui immune als verins gracies a en Magellan és una trama de guió molt ben col·locada i que personalment trobo molt encertada. No obstant no podem caure en l’error de fer-lo invencible. Que sigui immune a la majoria de verins no vol dir que ho sigui a tots. Així que m’agrada el fet que en Luffy hagi cedit davant el verí d’una cosa tan simple com un peix. O m’agradaria si això no fos una trampa de guió per mostrar les habilitats de la Vinsmoke i realçar la seva força en pos del nostre protagonista. Així que és un fet que en part m’agrada en part em grinyola una mica. Però be, recordant el petó tota molèstia s’esborra.
Però anem al que ha deixat a tothom impactat. I és l’aparició d’en Jimbei. O al menys l’aparició de l’únic sireno (que haguem vist) de la seva tripulació. De fet, no recordo cap altre personatge a destacar de la seva tripulació a part d’aquest. Tenim doncs el metge de la tripulació d’en Jimbei espiant els passos dels nostres protagonistes. Tothom que conec s’ha exaltat en sorpresa al veure la menció de l’ex Shishibukai. Però sincerament, ja m’ho esperava. No m’esperava que sortís en aquest capítol és clar. Però tenint en compte la situació política entre l’illa de les sirenes i la Big Mom i el fet que en Jimbei és pràcticament un ambaixador de l’illa submergida i un ministre d’exteriors el fet que aparegués en l’esdeveniment polític més important de la Big Mom era quasi una seguretat. Així doncs auguro que veure’m al seriós d’en Jimbei en l’incòmode posició d’ajudar a en Luffy a robar a la Big mom a l’hora que intenta asserenar la fúria d’aquesta. No semblen opcions gaire compatibles, així que estic segur que veurem al tritó suar (els tritons poden suar?). Coneixent en Luffy però, és força provable que tot surti malament i el veiem en fugida cap a Wano perseguit per la Big Mom i la seva cort. Traslladant així el conflicte a Wano i d’alguna manera acabant per enfrontar els dos emperadors. Això és clar son possibilitats molt llunyanes i coneixent la trajectòria de l’autor es poc provable que encerti a acostar-m’hi. Tot i això el futur de la sèrie em sembla suggerent. Molt més prometedor del que havia estat mai des del salt temporal. Sens dubte la cosa es posa interessant.
