Hunter X Hunter 353 – Astut

Hisoka vs Chrollo (part jo ja ho vaig dir de n)

Capítol com els dos anteriors amb molta acció i sense cap intriga especial a comentar, a part és clar de les elaborades tècniques de batalla que en la mateixa acció es presenten. He de dir no obstant, que sense saber quan planeja l’autor allargar aquesta batalla, no m’agradaria veure-la durar més de quatre capítols de manera consecutiva. No vull dir amb això que no vull que sigui llarga, si l’autor creu que ha de ser-ho jo confio en ell. Però si la batalla s’allarga gaire, m’agradaria que l’autor aconseguís arribar a una mena de clímax i pauses la historia durant un o dos episodis per anar a explicar un altre cosa i després tornar a aquesta. Essent el tercer episodi dedicat a aquesta batalla ja començo a albirar certa monòtona en el visionat i m’agradaria que si la cosa s’allarga es pogués relaxar el ritme narratiu passant momentàniament a un altre tema. Només espero que si l’autor l’allarga, ens expliqui més coses de mentres (si continua amb tanta batalla les meves ressenyes es quedaran amb poc a dir, tot i que tenint en compte que ara venen exàmens… tampoc és mala cosa, tot i que per altre banda estic suposant que continuarà al ritme setmanal duran molt de temps… que fàcil es acostumar-se a la regularitat amb tan sols tres setmanes, em trencarà el cor quan torni a desaparèixer :’( ).

El capítol m’ha agradat força. Passades les presentacions que van concloure definitivament en l’episodi anterior toca anar a l’acció de veritat, i a això ha anat. El problema potser és que res del capítol m’ha sorprès. Tot el que ha passat és sols una petita part del que ja vaig augurar en la ressenya anterior (veure ressenya) sobre les tàctiques de combat d’en Chrollo. Sols que de moment a nivells molt basics. Suposo que l’autor, conscient que no tothom fa recerca per assabentar-se amb exactitud de les habilitats exposades, decideix començar a poc a poc i mostrar lentament l’estratègia que Chrollo te preparada. Donada la revista juvenil on publica el seu contingut i el gran nombre de lectors ingenus que ha arrossegat la sèrie, em sembla una bona estratègia a seguir, tot i que això allargarà més del compte el combat. Es clar que amb un combat tan intens i ben manejat suposo que no importa gaire. No?

Se’ns mostra la facilitat de Chrollo per crear amb uns pocs instants fruits d’una simple distracció centenars de copies assassines disposades a atacar a Hisoka. Aquests simples titelles no tenen res a fer contra l’arlequí és clar, però sí son una distracció perfecte per què Chrollo apareixi en el seu punt cec i llenci el seu atac. I per molt simple que sigui la tàctica (tot i que la seva preparació és indubtablement elaborada) és tremendament efectiva. El que indubtablement més m’ha agradat del capítol es el fet que com a lector podia senti l’angoixa que els munts de titelles causaven en Hisoka (tot i que ell encantat). Se sentien realment com si li impedissin respirar, si es despistava un moment ja el tenien agafat. Tots sabem que res podrien fer ells contra Hisoka, però si l’agafen estaria indefens contra atacs més poderosos i en el temps en que se n’hagués de desfer (com ja ha demostrat aquest capítol) Chrollo tindria temps a aparèixer per darrere i llençar el seu atac per tornar-se a amagar en les ombres abans que el seu adversari pogués reaccionar. Com he dit, la tàctica és senzilla però efectiva i realment l’autor aconsegueix fer sentir el perill que corre Hisoka tot i l’aparent feblesa de les piles de copies de cadàvers que se li llancen a sobre. El combat és vibrant i opressiu i tot i que Hisoka se n’ensurt Chrollo sembla tenir les de guanyar. I això que no ha fet més que començar.

En aquest capítol queda més clar que mai que si Hisoka vol guanyar s’haurà de treure més d’un as a la màniga i mostrar les seves verdaderes cartes. Per què sí, amb un dels seus senzills però no per això menys magistrals cops ha mostrat una vegada més la maniobrabilitat de la seva manipulació del nen. Però aquesta versatilitat acabarà per trobar un límit i tots ho sabem. Per molt elàstica que sigui la goma no es pot estirar per sempre (adequada metàfora). Hisoka les ha passat putes i l’únic que ha aconseguit és un orgasme(alabat cia) i donar un cop a Chrollo amb un cap. I sabent com és Chrollo de poderós dubto que un cap li faci gaire mal. Però el més important de tot és que Chrollo ni tan sols ha fet servir les bombes, que són de fet l’arma més poderosa de la seva estratègia. I tot i no fer-les servir, sols amb els cops que li permeten la distracció dels cadàvers ja sembla portar l’avantatge en l’arena. Les perspectives pel combat es posen cada cop més i més interessants.

Però el fet que comenci suau no pot basar-se sols en un argument narratiu (ja ha demostrat varies vegades que sempre hi ha un motiu darrere les accions que s’emprenen a la sèrie). Crec que comença així d’intens per fer que Hisoka es concentri en evitar que l’enxampin els cadàvers i preveure les aparicions de Chrollo, de manera que quan se li acosti una de les bombes disfressades de cadàver… be, HIsoka ni tan sols la veurà a venir. Crec que aquesta és l’estratègia per el moment, submergir-lo en un hàbit de lluita repetint les mateixes tàctiques un cop i un altre cada vegada més opressives per sorprendre’l amb un canvi brusc quan ja s’hi estigui adaptant. Hem d’estar atents, per què auguro la primera explosió impressionant i potser dramàtica (podria Hisoka perdre un braç? En un combat com aquest semblaria molt  només per començar, potser un dit?).

Però anem al que importa d’aquest capítol. La pagina final del contraatac d’en Hisoka. Un doble atac secret, fent servir el primer com a finta del segon, sembla una tècnica adequada per l’arlequí. Però el més inquietant aquí és que per a fer l’atac Hisoka ha rebut al seu temps (i sembla que tot content) el brutal atac de Chrollo. I a primera vista, sembla que l’atac resulta molt més perjudicial per Hisoka que per Chrollo. Els atacs realitzats abans d’aquest havien semblat contundents, però cap en comparació a la brutalitat d’aquest. No obstant Hisoka somriu, i sabem que Hisoka no somriu en va. Sembla difícil que el cap projectat hagi fet gaire mal a Chrollo, per al que em decanto més cap a la idea de que el seu somriure es deu més aviat a un altre cosa. En primer lloc, el primer que he pensat és que el cap ha atacat a la seva mà dreta (o això sembla, intel·ligentment no s’aprecia molt be). Mà on si un es fixa pot veure que sostenia el llibre una vinyeta abans. Sembla impossible que l’hagi guardat. Així doncs penso que l’atac podia anar més aviat dirigir contra el llibre que contra el Chrollo mateix. I si Hisoka aconseguís malmetre el llibre i fer-lo inservible? Això seria el final per a Chrollo, òbviament no veurem això en aquest capítol, però potser en un altre. La segona idea i que no es incompatible amb la primera. És que Hisoka te l’objectiu en realitat d’enganxar el seu nen o be a Chrollo o be al llibre. Imagineu que quan Chrollo està a punt de fer l’atac final Hisoka estira de la goma i li roba el llibre capgirant la situació i assestant ell el cop definitiu? Seria brutal. Sigui com sigui, estic segur que hi ha una estratègia amagada darrere aquest cop i que no es tracta sols d’un simple atac exitós. Sigui com sigui haurem d’esperar per veure-ho.

En definitiva el capítol ha estat emocionant. Continuació immediata del que vam veure i confirmació també immediata del que ja vaig augurar. El combat sembla encarrilar-se en bon camí. I el fet de que Hisoka vagi deduït a través de pensaments el procediment de Chrollo sense necessitat de recórrer al diàleg ja m’agrada més. De fet, comentarista a part, només intercanvien una sola línea en tot l’episodi (-T’he vist preparar la teva estratègia – Ho se). Això s’adequa molt més al estil de combat “realista” de HxH mancat de diàlegs durant el combat. Accentuant les meves esperances que el discurs inicial de Chrollo no fos més que una simple condició de les seves noves habilitats. Esperant amb ànsia el següent.

Tweet