Hunter X Hunter 358 – La Vigília

I ara sí, comença LA SAGA

Capítol de HxH molt esperat i que he llegit amb molta il·lusió. Tot i que de publicacions no gaires, portàvem anys esperat el viatge cap al continent fosc i avui per fi han confluït les preparacions i s’inicia el viatja que donarà peu al que possiblement serà la saga més ambiciosa del manga. I així el vaixell balena es disposa a partir sense saber del cert quins personatges coneguts viatjaran a bord de l’embarcació. Sembla clar que qui agafarà les regnes del protagonisme de la sèrie serà en Kurapika. Tot i que segurament a cert factor dels fans de la sèrie els semblarà malament deixar de banda els que fins ara havien estat els protagonistes indiscutibles del manga, a mi la decisió em sembla encertadament refrescant i fa ja temps que es veia a venir. En Gon i en Killua mostraven signes de desgast després de la saga de les formigues quimera i era evident que no podien continuar duent la torxa del protagonisme durant gaire temps. Tornaran a escena això segur (si és que Togashi continua publicant com per arribar-hi), però soc de l’opinió que al menys de moment es prendran un temps de descans. No descarto la possibilitat de veure un Gon com a tripulant de la gran arca, però l’auguro més com un personatge secundari que altre cosa. Pel que fa a en Killua, be, em semblaria estrany que estigués al vaixell però tampoc m’arriscaré a negar la idea. A qui sí no m’agradaria gens veure-li negat el protagonisme és a en Leorio i pel que he vist en aquest episodi crec que Togashi te plans molt grans per ell.

Leorio es va plantejar ja de bon principi com un dels quatre protagonistes de la sèrie. Però sorpesivament Togashi va ignorar tots les convencions del gènere i passada la primera saga va abandonar (des del punt de vista narratiu) a dos dels personatges  cedint el total protagonisme als altres dos. Durant la saga de York City Kurapika va tenir el seu moment de gloria veient complerta part essencial de la seva venjança. Però tot i ser la saga a causa d’ell i amb ell com el centre, els protagonistes de la narració seguien sent en Gon i en Killua. Ara però sembla que les coses han canviat i Kurapika es convertirà en el protagonista central d’una saga on no és més que un guardaespatlles d’una princesa menor. I que hi pinta Leorio aquí? Doncs tot i que encara no estic segur de la forma, crec que acabarà per pintar-hi molt. Tots sabem que Leorio és metge, es va fer caçador per estudiar medicina i com se’ns va dir en les comptades ocasions en que el veiem aparèixer estava fent realitat el seu somni. Leorio va tenir el seu minut de gloria convertint-se sense voler en l’eix polític de la saga de les eleccions. Esdevenint una mena de Buggy, que tot i ser dèbil i no tenir gaire poder acaba per la pura força de la casualitat arrossegat fins al capdamunt esperant tan sols que aquest impuls no el faci caure també. Leorio és amb diferencia un dels personatges més dèbils de la sèrie. Essent coherents la seva força no pot ser molt superior a la mostrada per alguns personatges en aquell inici ara ja tan llunyà. Però Leorio te una cosa que no tenen els altres. Leorio és metge. Hi ha moltes classes de caçadors i no tots estan  tan avesats a les arts del combat. Leorio crec que exemplificarà un d’aquests casos.

Suposo que veurem molt d’això a partir d’ara

En el capítol d’aquesta setmana, tot i que de forma subtil, s’ha fet especial referència a la quantitat de metges que hi havia a cada planta. En primera instancia això semblaria un senzill retrat de la desigualtat social amb la que es parteix al nou continent on el rei de Kakin pretén instaurar un regim amb condicions poc dignes per els que viuen més avall. Això podria ser tot. Una de les coses a les que el capítol ha dedicat més pagines és a mostrar l’estructura social de la que disposa el vaixell on uns pocs privilegiats disposen del mateix espai que milers de pobres tripulants de classe baixa. El capítol ens mostra la barrera física amb que l’arca aïlla les classes altes de la resta, la repressió militar instaurada per mantenir l’ordre i el contrast entre l’opulència de les classes altes amb l’escassetat insalubre dels que viuen més avall. Però anem al detall dels metges. Metges, el vaixell necessita un munt de metges. Un viatge llarg per alta mar tancats en un espai reduït… Les malalties es propaguen amb rapidesa en llocs així. I a vegades un metge pot fer més que un exercit de metralletes per aturar un contagi massiu. Així que els organitzadors necessiten metges, metges qualificats i amb ganes d’aventura. Però a més d’això les classes altres necessiten metges especialment qualificats com indica la seva posició. Potser fins i tot metges amb habilitats sobrehumanes. Metges amb habilitats nen. Tot el que no sigui gaire estúpid ja haurà entès on vull anar a parar. Pels que no, en Leorio és precisament un d’aquests metges. Així doncs diria que les possibilitats de veure l’adolescent amb cara d’adult en aquesta saga són altes. Potser no com a coprotagonista d’en Kurapika, però sí com un element important. Ara be, veig dues possibilitats davant el paper que Leorio pot jugar. En primer lloc que al ser un metge usuari de nen estigui entre el personal si no de la pròpia reialesa (cosa que dubto, ja devien tenir els seus propis metges d’abans) sí entre els metges de la classe alta. Es la opció que menys segur em te, però es veu reforçada pel fet que al ser un usuari de nen pugui ser a l’hora guarda espatlles. Però sincerament no veig a en Leorio aguantant les impertinències de la classe alta. La segona opció és que donades les tendències humanitàries del somni del personatge aquest s’hagi enrolat al vaixell com a metge d’una de les plantes baixes. En aquest cas (el que m’agradaria), el fet ens donaria una dualitat on Kurapika narraria el succeït a la part alta del vaixell mentre Leorio protagonitzaria el succeït en els pisos d eles classes baixes. D’alguna manera, si aquest fos el cas, ambdues trames acabarien per desencadenar en un clímax comú que com ja ha anunciat aquest mateix capítol podria ser un alçament (no m’estranyaria que Leorio s’acabés involucrant per casualitat amb la feina de la vaca del zodiac o, molt a l’estil d’en Buggy acabés com a líder de l’alçament social quasi sense saber com ha arribat allà).

Em fa molta gracia que la part de dalt sigui un iot

Però si hem de parlar de la relació entre les plantes baixes i altes no podem oblidar la presencia anunciada de la brigada fantasma i el fantasma que els persegueix a ells en forma d’arlequí. En el capítol anterior em preguntava si els membres de l’aranya intentarien robar el tresor abans o desprès de salpar. I vistes les circumstancies, tot sembla indicar que després. Coneixent la manera d’actuar de l’organització jo tiraria més cap a la idea de que estiguin amagats entre la gent de les classes baixes esperant la seva oportunitat. Però òbviament el tresor que busquen es trobarà amagat a les plantes altes de l’arca. Per tant és molt possible que ells estiguin al darrere de els petits crims i operacions de contraband que la vaca del zodíac anunciava. Segurament hi haurà algun personatge de l’aranya com a mínim que visqui als pisos superiors (Chrollo? Això donaria un joc molt interessant amb Kurapika). Però dubto molt que els criminals hagin aconseguit bitllets per a primera classe per a tots els seus integrants. Sigui com sigui el que em sembla que es dibuixa en aquest episodi és segurament la saga més complexa mai construïda en aquest manga. On el naixement d’una revolució social dins un arca viscut per en Leorio i instigat per la brigada fantasma per a poder cometre el seu robatori es barrejarà inevitablement amb la feina de control del Zodiac i la guerra de successió i per tant la inacabable venjança d’en Kurapika, sumant-li a això és clar la caça de l’aranya que voldrà executar un venjatiu Hisoka i potser fins i tot el mateix Kurapika al assabentar-se del retorn del seu cap. Construint una saga intensament política i plena d’acció que en forma de critica social s’alçarà amb una complexitat a moments d’ara inimaginable. Si a més li afegim els centenars d’elements desconeguts, les batalles de nen, la possible aparició d’en Gon i el plegat de personatges nous que hauran per força d’aparèixer dins de l’arca (recordem que ja tenim aquí dins, a l’aranya, el grup den Kurapika, el zodíac, el zodíac 2.0 d’en Netero fill i la família reial) tenim un caldo de cultiu tan explosiu que només espero que no li exploti a la cara al mateix Togashi. No obstant confio en la seva capacitat i espero i desitjo que durant aquests anys de repòs hagi estat planejant pulcrament precisament aquesta saga de manera que ara només s’hagi de dedicar a plasmar-la i portar-nos una obra mestre que espero poder anomenar indiscutiblement la millor saga del manga.

Un mapa amb teories conspiranoiques mai va malament

Però tot això és molt especular per un episodi on de fet no ha passat res. Se’ns ha presentat el vaixell  i se’ns ha narrat les celebracions per a salpar. La brigada fantasma encara podria actuar abans que el vaixell es fes del tot a la mar (cosa que no m’agradaria gens). Era un capítol de rigor, obligatori però sense res massa transcendent. Ens ha mostrat un munt de coses que ja sabíem i ha especificat lleument sobre normes que ja podíem intuir. Els següents capítols serviran per establir de manera més ample les normes del joc que Togashi ens proposarà per aquesta saga. Impacient per començar.

Però si una cosa ha passat en aquest capítol, aquesta ha succeït durant la pagina final i s’ha explicat en una sola vinyeta. Les teories són diverses, però tot sembla apuntar a que el més provable és que la petita princesa hagi alliberat de manera instintiva alguna mena de nen. Podria ser una habilitat especial de la petita. Però també podria se runa habilitat de la família reial en sí. Podria ser fins i tot una mena de tret de sortida relacionat amb la guerra de successió i aquella estranya gerra de nen on tots els candidats a rei van vessar la seva sang. De moment. Per poder ser, podria se rel nen d’un assassí. Però Togashi ha aconseguit sens dubte deixar-nos amb la intriga, de ben segur que sigui el que sigui Kurapika es veurà obligat a emprar-ho per a cometre la seva missió, ja sigui la de venjança o la de protecció.

Recordem el que s’acosta…

En definitiva es un capítol on no passa res, però que diu molt. Un capítol necessari que sense explicar-nos res que de fet no poguéssim saber ja ens comença a introduir a la complexa saga que s’acosta. Després de la lleugeresa casi opressiva que el combat de Hisoka va suposar, necessitava refrescar-me amb la complexitat emergent que en aquest capítol, tot i no desenvolupar-se, s’intueix que veurem d’ara en endavant. Però el que serà només el temps ho dirà. De moment només puc creuar els dits per què Leorio tingui un paper força protagonic en el que està per venir.

Deixa un comentari: