Welcome again Hiatus
En l’anterior episodi em queixava del fet que quedessin tan sols quatre guàrdies a part d’en Kurapika I del poc joc que donava això. El primer que m’ha sorprès d’aquest episodi és que de fet n’hi quedaven cinc i simplement un no havia sortit a la vinyeta. És clar que el capítol no triga en fer que això no importi en absolut. L’episodi arranca amb les conseqüències de l’explicació d’en Kurapika respecte a la realitat de la seva feina en aquell vaixell. La reacció com no podria ser d’altre manera és d’incredulitat i sorpresa. Ja sigui real o fingida. Per sort Kurapika te una habilitat que l’alerta de la mentida i te el poder d’una pistola a les seves mans (tot i que més tard acaba admetent que poc farà una bala contra un autèntic caçador). Amb això no triga a fer confessar a dos dels guàrdies que son en realitat espies d’altres prínceps (be, d’altres reines tècnicament). Després de calmar a una exaltada reina que no sembla poder amb l’angoixa d’aquesta guerra monàrquica. Kurapika aconsegueix interrogar els dos guàrdies per acabar descobrint que tots els guàrdies morts eren en realitat agents dobles d’una o altre reina. Els quals poden haver mort per l’habilitat nen parasitaria de la princesa que li va concedir el gerro (ja ho vaig dir a la ressenya passada, no em tenia massa convençut però les explicacions donades en aquest episodi dissipen tots els meus dubtes). A partir d’aquí tot és burocràcia. Ni tan sols els guàrdies saben del cert a qui deuen la seva fidelitat. Les normes d’aquest joc ni estan escrites ni es poden dir i són de fet ambigües. Per què això és el joc de trons, i aquí o mates o mors.
És durant les conseqüències de l’explicació dels dos gaudies traïdors quan un dels tres guàrdies restants sobresurt d’entre la resta coneixent més sobre el tema que el propi Kurapika. I és que sembla tenir al menys les nocions bàsiques del nen de tipus paràsit. Personalment l’individu en concret amb el seu nas boterut i els seus cabells en forma de flames resulta tenir el disseny que més em crida l’atenció (tinc molta curiositat per saber com vesteixen normalment, a HxH la gent sol vestir robes força característiques en ocasions, però aquí van tots d’esmòquing. Deu resultar gaire estrafolari amb la seva roba ordinària?). A més em recorda molt al tigre del Zodíac. Segurament l’individu es convertirà en un nou personatge de suport per a en Kurapika, el qual tot sigui dit ja te una renglera de secundaris força considerable (potser més que el propi Gon el qual ha tingut molt més temps per a adquirir-los).
És després d’aclarir lleugerament l’embolic conceptual en el que s’havien ficat quan de cop i sense avisar comencen a aparèixer criatures nen de totes bandes. Se’n poden distingir cinc de diferents, tres de les quals tenen un cos únic mentre que les altres dues semblen expandir-se de manera colonial. Els primers en aparèixer, a jutjar pel seu aspecte semblen ser una mena d’insectes càmera capaços de colar-se a tot arreu i vigilar-ho tot (tot i que els altres no semblem molt diferents en aquest aspecte). Sens dubte a nivell d’espionatge és una habilitat molt potent. És clar que qualsevol usuari de nen pot distingir quan l’observen i quan no. A més, podria tenir la debilitat de només veure i no sentir. Per altre banda essent una criatura de nen parasitaria no tinc molt clar si aquestes podrien transmetre la informació del que veuen al seu usuari. És clar que tornem a estar en el camp de l’especulació i el seu aspecte podria tenir res a veure amb la seva funció.
Kurapika contacta amb els seus companys infiltrats amb una facilitat pasmosa en el que creia que seria un exercici molt més difícil de dur a terme. Aparentment hi ha una xarxa de comunicació per que els guàrdies dels diferents prínceps parlin entre si. Al cap i a la fi la seva feina és protegir als prínceps, no ajudar-los a matar-se entre si. Això és cosa dels prínceps solament (es clar que assassinar els altres prínceps és la manera més rapida de protegir el teu príncep enquestió, sense competència al tron no hi ha perill al respecte). Així que de cop i volta en Bill (així es diu el nou amic d’en Kurapika. No os sembla estrany quan en un manga amb noms tan estranys apareix un nom tan normal? A mi sí) es converteix en el nou guarda de confiança de la reina (tot i que ella no hi digui ni mitja paraula). Moments desesperats mesures desesperades.
És quan la reina i els dos únics guàrdies aparentment capacitats per la seva feina estant debatin quan se senten els crits i pam. Ens trobem amb que de cop tres guàrdies més han estat assassinats. Aquest cop però, a mans de l’únic guàrdia que ens quedava en l’equació. Això d’assassinats són paraules majors. Doncs amb una ferida de ganivet no necessariament es causa la mort, així que de fet podrien estar tots tres vius. Però fins que no ens diguin el contrari presumirem que estan morts o incapacitats. I aquí és quan se’ns mostra per primer cop l’habilitat nen d’una de les besties nen parasitaries (m’apostaria a que la criatura és d’una princesa, potser de la rossa repel·lent de l’episodi anterior?). Aquesta mena de koala-rata-totoro sembla tenir el poder de dominar de forma subtil la teva voluntat. Segons sembla ell emet una pregunta: “que estàs ocupat?”. La manera de treure-se’l de sobre és ignorar la seva pregunta. Però si li respons la criatura t’assetjarà fins que li diguis que no. I ai si li dius que no estàs ocupat. Si no estàs ocupat la criatura et llançarà una petició que tu compliràs de forma quasi inconscient. Una habilitat sens dubte escabrosa i molt interessant, però que un cop sobre avis sembla fàcil d’eludir. La qüestió aquí és que si només la poden veure usuaris nen, això implica que només pot controlar usuaris nen? Sigui com sigui l’habilitat te molt de potencial, la classe de potencial que Togashi sap aprofitar a la perfecció. Em moro de ganes de veure quines habilitats tenen les altres criatures nen que hem vist, a qui corresponen i les dels prínceps que falten per veure.
Però si parlem de les criatures nen dels prínceps hem de parlar de la de la nostra princesa. Aparentment aquesta te l’habilitat de dessecar fins a la mort a qualsevol individu amb una aura hostil envers ella mateixa. Podrien tenir qualsevol aspecte, però a jutjar pels múltiples forats me l’imagino més aviat per una criatura colonial amb varis cossos que una amb un cos principal. Potser una mena d’escarabat xucla-sang o alguna cos aper l’estil. Sigui com sigui sembla una habilitat purament defensiva que contrasta amb les que hem vist en aquest episodi que són més aviat de caire ofensiu o d’espionatge.
L’ordre que la criatura nen ha donat al nostre guàrdia sembla ser assassinar/apunyalar a tots els seus companys de feina (o a tots els guàrdies. Seria capaç d’ordenar el suïcidi?). Així que el nostre Bill es veu obligat a actuar disposat a prémer el gallet. Però Kurapika tan calmat com sempre intervé. Si volen sobreviure a aquest enfrontament. Si de debò volen tenir alguna oportunitat de sortir amb vida de la batalla dinàstica, necessiten tenir tanta informació com puguin. I això implica capturar viu a l’assassí per interrogar-lo i saber com evitar acabar com ell (tot i que s’ha de ser una mica tonto per dir-li a una criatura nen que et pregunta si estàs lliure que estàs lliure. Si t’ho pregunta és que òbviament passarà alguna cosa si li dius que sí). Així que apareix el Kurapika més Badass dient: “aparta’t inútil, jo m’ocupo de tot”. És clar que en Kurapika és més amable (però be a dir això). Així que si encara quedava cap dubte de la capacitat d’en Kurapika per liderar aquest (cada vegada més escas) equip de guarda espatlles ara tots els dubtes quedaran dissipats. Per què Kurapika mostrarà el seu potencial eliminant amb esplèndida eficàcia tot perill cap a la reina i aconseguint al mateix temps la màxima informació possible. Tot això la setmana que be… A no.
En definitiva es tracta d’un gran capítol que segueix desenvolupant tot el que se’ns havia mostrat en l’anterior (pel que fa a en Kurapika vaja). Les complexes normes de la guerra de successió (que involucren nen). L’angoixa constant i creixent de la cada cop més precària situació i l’evident constatació de que si volen sobreviure a aquest viatge hi ha alguna cosa que han de començar a fer millor. Ara per ara però, només ens queda esperar. One Piece va anunciar una setmana de descans, cosa que ja sembla dolent, però sembla ser que HxH s’ha proposat superar-ho. Així que com molts temíem i quasi esperàvem amb resignació el manga torna a entrar en un hiatus indefinit. No sabem quan tornarà. Podrien ser unes setmanes, uns mesos o fins i tot un parell d’anys (deu no ho vulgui). Personalment tinc esperances que sigui una parada breu (d’un parell de mesos com a molt, i ja diu molt de la publicació que un parell de mesos sigui curt quan dues setmanes per a One Piece és llarg), no hi ha res que m’ho indiqui, però és una mena de pressentiment del que em fa mitja por fiar-me. De moment però només ens queda esperar que la cosa no sigui massa greu i tornem a veure les aventures d’en Kurapika molt aviat.
