Alice Luffy in Wonderland Candyland
Capítol d’aventura i exploració com fa temps que no en trobàvem cap. Quan feia que en Luffy i companyia no s’endinsaven en una illa misteriosa a explorar el desconegut? Ara que m’hi paro a pensar diria que la darrera vegada va ser Punk Hazard, i abans d’això només recordo Triller Bark, amb aquella boira misteriosa i aquelles criatures que no acabaves de saber ben be que eren. Aquí de criatures que no acabes de saber ben be que son també n’hi ha, però canviem la boira i l’ambient tètric per un imaginari de llamineria i dolçor estrafolària. Doncs sí, igual que Dressrosa ho era d’Alabasta I Zou (en menys mesura) del cel, trobem aqui una mena de paralelisme amb la saga dels zombies vivents. Així doncs deixem enrere intrigues i conspiracions, deixem enrere societats curioses per descobrir i passem a la pura exploració natural d’un nou ecosistema. En aquets cas un dels més particulars de la sèrie. Ja vaig dir que la Big Mom era sens dubte la reina de cors del país de les meravelles. El que hem vist en aquest capítol vindria a ser l’equivalent de la primera vegada que Alicia va entrar a l’icònic món de l’impossible. Com al país de les meravelles dins el Bosc Seductor res sembla tenir sentit.
One Piece és moltes coses, però per sobre de tot és una aventura. I no sols una historia d’aventures, una aventura per al mateix lector que junt als seus protagonistes viatja per paratges inimaginables i plens de fantasia. Aquest capítol ens recorda que és trobar-nos amb un escenari fantàstic que no podíem imaginar: Water 7, el cel, l’illa submarina, Zou, Punk Hazard, Enies Lobby, Sabaody, Amazon Lily, Thriller Bark… la llista és llarga i promet allargar-se encara més. One Piece ens ha ofert un munt d’escenaris espectaculars que difícilment hauríem pogut imaginar i que difícilment podrem oblidar. Mirar enrere i parar-te a pensar en tots ja és un exercici plegat de nostàlgia i meravella, però Oda un cop més ens demostra que la cosa encara no s’ha acabat, que li queda molt més per oferir.
El cert és que tot i ser un gran capítol no hi ha molt a comentar al respecte. Ja de bon començament en Pedro se separa del grup en la seva missió especial a bord del submarí i acompanyat de l’autoproclamat expert en infiltració Brook. Quin destí els espera a aquesta parella ja ho veurem. Fins ara no semblaven haver interactuat molt l’un amb l’altre, però crec que els dos espadatxins tenen potencial. Tot i que és possible que no els veiem aparèixer en un temps fins arribar d’improvist per salvar la situació. Em segueix intrigant quin és el context exacte d’en Pedro en tot plegat i si te més a amagar del que diu.
Desplaçant-nos a l’altre meitat del grup però (o meitat del terç del grup), m’intriga no saber res de la silueta que vaig veure en l’episodi passat amagada darrere la carrot, no se molt be que pensar al respecte. Sembla ser que l’episodi l’ignora. Qui sap, potser és un personatge que només pot veure el lector (o només jo). Sigui com sigui en Luffy i la resta desembarquen sense deixar ningú vigilant el vaixell (excepte la silueta misteriosa es clar). Pel que fa al que hi passa al bosc tot i ser estrany i estrambòtic te una explicació força senzilla. Tots es que han menjat de l’illa pastis veuen en Sanji, mentre que la Nami que no ho ha fet no. Que els ensucrats pastissos tinguessin en realitat un verí al·lucinogen que et fa veure allò que desitges per fer-te córrer bosc endins on et perdis per a l’eternitat és quelcom molt macabre i completament acord amb la sàdica dolçor de la nostre emperadriu. No és un recurs especialment novedós però si fantàsticament executat. Amb tot de situacions estrambòtiques i moments irreverents. Pel que fa a la copia d’en Luffy que apareix encara no en tinc massa explicació. Podria ser una al·lucinació? No ho se del cert, la Nami també sembla haver-lo vist. Però d’altre manera sembla difícil que algú aguantés amb facilitat els cops d’en Luffy, és clar que també se’ns ha omès astutament el que ha passat després de la batalla de punys descontrolats. El més provable és que en Luffy acabi per trencar els esquemes del bosc igual que ho va fer a Thriller Bark domant a la força aquelles criatures Zombie que el poblaven. Però mentrestant és un gust molt gratificant veure a en Luffy passant-ho malament amb les aventures del desconegut.
Però em segueix quedant un dubte respecte la Purin. Realment és bona com transmetia? A jutjar pel lloc on els ha manat desembarcar tot sembla apuntar cap a que els ha conduit de pet a una trampa. Serà doncs com deia una titella de la mama que sap ficar cara de nena bona quan li convé? A contra cor he de dir que la possibilitat creix amb aquest capítol. De ser així implicaria que tampoc ens podem fiar de la mig sirena-tauró que tan simpàtica em va caure en el darrer episodi. Només el temps ens dirà si realment va ser una trampa premeditada o és fruit d’alguna casualitat. Per el moment però gaudim de l’excel·lència del gust a aventura que ha deixat aquest capítol.
En definitiva ha estat un dels millors capítols de les ultimes setmanes. Senzill però fresc, tot i que no feia avançar gaire la trama ens donava un petit descans després de l’interminable esllavissada de successos que ens han abordat en aquests darrers capítols. Una mica de descans per alleugerir la historia i retornar amb més frescor. Això sí, per desgracia el manga descansa la setmana que be i haurem d’esperar una mica abans de tornar a gaudir de les aventures dels barret de palla i les seves peripècies per el bosc misteriós. Jo personalment ja ho estic desitjant.
