Hunter X Hunter 359 – Salpatge

Comença la matança

L’acció se succeeix immediat als esdeveniments del capítol anterior procedint ara sí a salpar definitivament. Després de la vinyeta obligatòria amb el vaixell en marxa Togashi ens regala unes quantes vinyetes presentant els que seran el protagonistes més clars d’aquest llarg viatge. Després de recordar-nos que el viatge general te com a destí un continent fals (que tot i ser fals sembla més gran que qualsevol dels continents originals) on desembarcaran la majoria de passatgers per a colonitzar-lo, es succeeix una explicació similar però per als que contràriament aniran més enllà fins a desembarcar a l’autèntic continent fosc. En aquestes vinyetes se’ns donen traços molt importants del que seran els esdeveniments. Abans d’arribar al continent fosc passaran més coses de les que el Zodiac es pot imaginar. Però al menys pel que fa a la trama de la successió allà acabarà la cosa, al menys dins de l’arca. No m’estranyaria que es desenvolupés paral·lelament una trama de colonització del fals continent a l’hora que s’explora el nou, servint aquest primer de base tàctica per al segon. Pel que fa a l’habilitat de la noia grassoneta de transport, els seus comentaris m’han fet venir unes ganes terribles de conèixer a detall l’habilitat en concret ( els comentaris mutus de  les dos noies trobant boniques les propietats de l’altre m’han semblat genials, una oda a la bellesa(veure atrapasomriures) i el que podria donar peu a una historia d’amor homosexual que crec que seria un precedent molt interessant en un Shonen tan popular, m’encantaria veure-ho). Després d’això el capítol continua amb el Zodiac passant dels encarregats d’administrar la missió als encarregats de vigilar en Netero fill on recordem que un d’ells és un traïdor. Aquí es marca un precedent perillós, ja el primer dia de viatge els guàrdies es cansen de fer guàrdia i es plantegen fer una guarda rotativa de manera que no hagin d’estar tots tres contínuament vigilant a en Beyond. Per al traïdor pot ser difícil encarregar-se de dos zodiacs, però si compta amb el factor sorpresa un no ha de ser pas difícil. Però tenint en compte que la presencia d’un traïdor no és res desconegut per al menys part del zodiac, crec que buscaran que el mico s’exposi per a poder incriminar-lo. Una mini trama més dins el vaixell que pinta molt interessant. Mentrestant, Netero Beyond continua tan relaxat com sempre perfectament còmode amb el seu paper de presoner. Al menys fins que arribin al nou continent…

A continuació se’ns torna a presentar al personatge que vam veure al iniciar aquest saaga. Una mena d’organitzador que s’encarregarà d’administrar el viatge tant en un àmbit tant polític com econòmic. De moment no estic gaire segur de  quin paper jugarà l’individu en la sèrie. Segurament tindrà un gran pes polític i el descobrirem algú molt important i capaç que ajudarà a avançar la trama. Però dubto que el veiem gaire en acció durant el viatge en si més que com a mer recordatori.

I definitivament tal com vaig dir en la ressenya passada apareix en Leorio. Vaig augurar que passaria i així ha estat. Tenia dues idees en ment per a la seva aparició, o be una anecdòtica i de passada en segon pla (tal com ha succeït) o be una en primera persona mostrant-lo com a protagonista de la trama. Tot i que la segona em temptava més, la primera encaixa molt més en l’ambient del capítol. Ja tindrà temps més tard per cobrar el seu protagonisme. L’interessant aquí però, és que en Leorio sembla haver-se convertit en l’aprenent (aparentment. Podria ser simple respecte cap a una figura política tan cabdal) de la nova presidenta de l’associació de caçadors. La Cheadle és la metgessa del Zodiac, segurament deu tenir una de les habilitats nen de curació més poderoses de la humanitat. No sembla una combatent, si no una política i una tàctica, algú que dona suport a l’equip tan estratègic com curatiu sense estar en el primer front de batalla. Quin millor mestre nen podria tenir Leorio? Ell que aspira  convertir-se en metge, ell que fins ara era l’únic dels protagonistes que no havia rebut la seva merescuda notorietat. Al igual que la Cheadle és una sanadora tàctica, Leorio és un individu que actua per instint i de manera impulsiva. Ell al contrari que la seva mestre te la pinta de ser el metge de primera línea, que actua sense seguir un pla i atenent les emergències que es presenten, tapant les eventualitats que no es poden preveure en el traç d’un pla. La dualitat entre aquests dos personatges és brutalment poderosa en un equip de sanadors nen en plena acció. No puc esperar veure com Leorio aplica la seva habilitat nen en el camp de la medicina.

Bye bye knowed seas

Les dues vinyetes següents ens recorden vagament el destí de la resta de Zodiacs amb un imponent drac que amb port militar es presenta com al necessari jutge del vaixell disposat a castigar els crims que es cometin dins l’arca que suposo, estaran jutjats a partir d’una legislació pactada entre el govern de Kakin i el G5 que com totes les legislacions noves i sobretot totes les legislacions fetes amb presses estarà plena de buits legals i fins i tot problemàtiques incongruències que tot i no tenir molt de pes en la trama estic segur que seran molt interessants de veure si se’ns mostren. La Vaca com el seu company administra les forces de l’ordre en una societat que de ben segur serà difícil d’ordenar. Serà interessant veure com es desenvolupa el personatge, ja que junt amb la Cheadle han cobrat un protagonisme molt més notori que la resta del Zodiac.

hunter-x-hunter-7724125Però centrem-nos en el que realment importa del capítol. Tot l’anterior era simplement la finalització d’una necessària i interessant presentació. Però l’acció comença abans fins i tot que la trama tingui temps a presentar-se. Acaben de salpar, segurament no porten ni unes hores en alta mar i el cos de seguretat d’en Kurapika ja pateix la primera baixa. No han tingut temps tan sols de realitzar el primer event social i els prínceps ja han començat a moure els seus fils. Endevinar qui està darrere dels esdeveniments sembla impossible. Kurapika ha de protegir a l’eslavó més dèbil de la cadena. La princesa és tan sols un nadó amb bolqués incapaç de defensar-se. Qualsevol podria anar a per ella. Sembla una feina tan minsa que quasi no val la pena. Però precisament per això pugna la idea de treure-se-la de sobre tan aviat com sigui possible per així oblidar-se’n.  Però si hagués d’apostar apostaria per algun dels prínceps menors. Per a ells l’única opció és anar amb molt de compte i tenint tota la precaució possible, mentre que els grans ni tan sols deuen pensar en la petita princesa, els petits la veuen com una meticulosa amenaça més en un llarga i exasperant llista que mes val traure’s de sobre com abans millor. La manera com se’ns presenta el problema (cossos drenats, quasi momificats) resulta molt interessant i si no fos pels forats recordaria a un dels membres de l’aranya. L’estètica te un impacte innegable en qualsevol obra. I en aquest cas l’art gràfic d’aquest dessecament és impactant i ajuda a transmetre la situació opressiva en la que Kurapika es troba. Rodejat de gaudies ineptes i aparentment poc poderosos, que a més de ser fatxendes i reservats no estan en absolut informats de la complexa situació a la que s’enfronten. S’entén que la resta de guarda espatlles vegin en Kurapika un nen (quants anys deu tenir? Menys de 18 segurament, els altres semblen rondar la quarantena coma mínim), però aquesta percepció pot portar problemes al paper administratiu que ha d’exercir Kurapika sobre la resta del cos de seguretat. Però és que a més d’això els guàrdies tenen cert recel al nostre protagonista per els favoritismes als que aquest s’ha vist exposat, si li sumem això a l’ anteriorment esmentat, el fet es converteix en una bomba que corre el perill d’explotar en la cara de Kurapika en qualsevol moment.

I així és com ambiguitats flagrants en la traducció es poden carregar una gran vinyeta.

La batalla entre prínceps ha començat, però el misteriós assassinat de guàrdies és tan sols una minúcia sense importància. El que importa aquí és el joc i la política, pactar aliances i planejar traïcions. Primer se’ns presenta a un imponent primer príncep que desprèn força i vigor però que desgraciadament sembla massa segur de si mateix. Potser tardi en morir, però crec que poca gent cregui que sortirà vencedor. Apostaria abans per a qualsevol dels prínceps més petits que per ell (menys potser per la que ja comentaré després). Ell pensa que ser el primer príncep el protegeix. És ingenu. Esser el primer en la llista successòria (segurament el que te més influencia política) el converteix segurament en l’individu més important a eliminar. Tots els prínceps el volen veure mort tan aviat com sigui possible i el deuen tenir fitxat com a un element prioritari en la seva llista d’assassinats. Ningú deixarà escapar una oportunitat de veure’l mort. Potser és el que te més poder de tots, però també és dels que més perill corre.

A continuació se’ns presenten dues princeses que de cara al públic són intimes amigues i companyes inseparables. Potser la seva amistat abans de pujar en aquest vaixell era real (tot i que dubto que la rossa consideri a ningú un amic), però està clar que dins del vaixell només són eines l’una de l’altre. I sí, dic l’una de l’altre per què dubto que l’aparentment tímida i dèbil princeseta sigui tan tonta com es pensa la seva germana. Potser fins aquell moment creia que l’amistat entre ambdues era real. Però després de l’escena al passadís crec que la noia prendrà consciencia de que està sola en aquesta família i que ningú aposta per ella. No m’estranyaria veure-la coronada vencedora d’aquest joc, tot i que ho vaig poc provable. El que sí veig molt provable és que s’acabin matant l’una a l’altre en una mútua i visceral traïció plena d’odi i rancor. L’altra possibilitat és que la germana tímida estimi tant a la seva congènere que no li importi ser una eina, que no li importi ser traïda i utilitzada per complaure a la seva estimada germana. Ho veig prou provable, però són sentiments interessants que segur que Togashi sabria explotar. El que no crec de totes totes és que la noia es deixi utilitzar sense ser conscient que està essent utilitzada. Pel que fa a la pèrfida germana extravagant i egocentrista, és un personatge dissenyat per odiar. Hipocresia en estat pur que es mostra oposada en públic que en privat i a la que segurament tot el mal i tot el dolor engendrat acabaran per tornar-se-li en contra. L’interessant aquí però és que se’ns mostra per fi un dels membres de l’equip d’en Kurapika i la seva respectiva princesa. La dona calba i dentuda més mona i estimada de la historia de l’art gràfic entra en escena per donar contundència a la hipocresia de la princesa per la que vetlla amb una frase tot i que senzilla, memorable (“Es que tot el seu esser… és una mentida?”). Una curiositat força interessant però, és que tots els seus guàrdies de seguretat són exageradament poc agraciats a la vista. No se si això te alguna mena d emotiu polític o forma part d’algun fetitxisme particular (està clar que li agrada escridassar gent, que li agradi escridassar i humiliar a individus lletjos sembla un fetitxisme que encaixa en ella com anell al dit), però és un detall molt interessant al que m’agradaria veure alguna explicació encara que sigui ambigua.

Però si políticament aquesta acció ja era força intensa arriba un moment visceral. Acaben de salpar, ni tan sols s’ha dut a terme la primera festa del vaixell. I els assassinats en el cos de seguretat de la petita princesa ja emplenen els dits d’una mà. Amb aquest precedent sembla evident que de seguir així la cosa no pot durar gaire. Després del primer assassinat en Kurapika tenia intenció de ser subtil. Anar investigant lentament i amb precaució fins a descobrir el traïdor si és que n’hi havia. Però els fets l’obliguen a adonar-se que no te temps per a subtileses.  Cinc membres de la seva guàrdia han estat assassinats el primer dia en una guerra de dos mesos i les probabilitats apunten al seu extermini si no fa alguna cosa i ràpid. Així que actua i de quina manera. Apuntant amb una pistola als quatre nous personatges que segurament entraran en acció (a no ser que n’elimini un). Poden semblar personatges comuns amb dissenys no gaire interessants. Però això no vol dir res a HxH, està ple de personatges estrafolaris, però també n’hi ha de molts d’altres que tenen una pinta d’allò més normal. La micrograma que és presenta pel que respecta al respecte que en Kurapika s’haurà de guanyar per assumir el liderat indiscutible d’aquest cos de seguretat és un factor summament interessant. Kurapika tot i la seva joventut és un individu madur i capaç, perfectament capacitat per a liderar un grup tàctic com aquest. Els seus companys tenen els seus dubtes i és normal, però estic segur que l’uchiha el Kurta (sí, així es el seu cognom) serà capaç de guanyar-se no només el seu respecte si no la seva fidelitat. Però això és cosa del futur, en el present la situació no podi raser més tensa. Kurapika està disposat a mostrar les seves cartes, la situació no podria ser més precària i només acaben de començar. Kurapika ha de trobar l’arrel del problema abans que el problema l’hagi engolit i actuar amb contundència és la única solució. Així que treu les cadenes i apuntant als seus companys amb una pistola es disposa a descobrir si hi ha algun traïdor. M’agradaria que no fos així (quatre guàrdies protagonics ja em semblen escassos, tres serien insuficients. Amb dos mesos d’intrigues per endavant es de suposar que com  a mínim dos o  tres han d’aportar amb la seva vida un moment dramàtic), però si ells no són els responsables qui ho és? La resposta evident és que la mateixa princesa estigui assassinant els mateixos gaudies que han estat contractats per protegir-la. Però tenint en compte que la princesa devia estar molt lluny dels individus la cosa sembla poc provable. Veurem que passa. Però de moment, la trama no podria començar millor. Una crueltat política esfereïdora i una contundència visceral només per al primer episodi del ara ja sí inaugurat arc del vaixell balena.

leoimage-18En definitiva tenim un capítol que acaba de presentar tots els factors imprescindibles per al desenvolupament del nou arc que planteja i ens mostra amb contundència el trepidant inici de la saga que promet ser si no la millor, una de les millors de la historia del manga. Com a mínim te números per ser la meva preferida. Impacient per veure que dirà Togashi a continuació (quan publiqui aquesta ressenya ja haurà sortit el següent capítol, però bé, ja m’enteneu). Definitivament entusiasmat.

Deixa un comentari: