Lola no facis enfadar a la Mama
Comencem el capítol amb una ploramiques Carrot que somica per finalment esser una nosa per a l’equip. Ella que es volia llençar a l’aventura i viure en camaraderia, es torba lligada de mans i peus i a punt de ser cuinada. Aquestes protestes entusiastes representen el marc perfecte per a que en Choppet tregui el seu costat intel·ligent i comenci a ordir la manera de sortir d’allà. Però els enemics que els custodien no son simples massilles desamagats. Per tant el pobre Chopper haurà de ser ràpid i efectiu. Res de vacil·lacions, amb ganes de veure com se n’ensurt.
I per fi se’ns mostra la famosa col·lecció de criatures fantàstiques de la Big Mom, a la que presumptament vol afegir l’esmenta’t Chopper com a peça especial de la col·lecció. L’orgull amb que l’emperadriu mostra la col·lecció als Vinsmoke tot i la indiferència d’aquests (quasi repulsa) és palpable en cada vinyeta. Podem veure aquí un dels guinys més ben col·locats que he vist en molt de temps amb una de les mantícores d’Impel Down que no només serveix d’autoreferencia si no que dona cohesió a l’univers de One Piece a l’hora que completa una mica més els retalls d’informació sobre la fugida massiva d’Impel Down. Tan gran va esser aquell accident, que fins i tot les seves criatures guardianes en van fugir. Oda ens sorprèn un cop mes retornant amb un encant màgic a un escenari passat per demostrar que no oblida el lloc d’on ve per construir el lloc on va.
Però potser el més interessant de la Visita dels Vinsmoke a la biblioteca és la menció dels gegants davant la qual l’emperadriu quasi sembla reaccionar amb fúria. Ja havíem vist abans que l’emperadriu desitjava amb especial fervor la presencia de gegants a l’illa. Per aquest motiu l’emperadriu ordenà la gegantificació al brillant però gandul Cesar. Però ara que sabem molt més d’ella podem dilucidar d’aquesta fúria que el fet te un matis més personal. Donat el tamany de l’emperadriu podríem dir que més que personal podria esser fins i tot paternofilial. No sabem encara quina historia hi ha darrere aquesta tensió entre Linlin i gegants, però s’augura una petita historia d’allò més interessant.
Però la reunió amb els Vinsmoke és interrompuda per la captura del barret de palla que igual que els animals presos dins les pagines del llibre ara rau pres dins un llibre presó. Sembla que l’habilitat del fill llibrer de la Big Mom cobra ara matisos més definits tot i que segueix essent inexacte. I he de dir que m’agrada el rumb que esta prenent l’habilitat. Habilitat a part tenim un Luffy vençut i encadenat atrapat en una presó dins un llibre. La seva captura no podria esser més absoluta. Tot i això aquest no és motiu per a no mostrar signes de rebel·lió. Quan una Big Mom airada per la seva interrupció es presenta a través d¡un cargol telèfon per interrogar als presoners, aquest no dubta en reafirmar les declaracions de guerra i reincendiar els esculls de fúria que guardava l’emperadriu després dels esdeveniments de l’illa submarina. Aquí se’ns presenta el per què la fúria de l’emperadriu no ha estat tan temible com hagués calgut esperar. Tot i destruir la fabrica i apoderar-se del seu territori la Big Mom va rebre a canvi un regal que per a ella te més valor, convertint la pèrdua en pràcticament una simple transacció. Això unit al goig que la unió amb en Sanji li proporciona suposen pràcticament l’impensable, que l’emperadriu pugui oblidar un greuge (com ja va fer un cop amb en Pedro, tampoc és una cte sense precedents).
El més interessant però és potser la reacció que te l’emperadriu al sentir de la Lola. Fa no gaires capítols la vam veure acompanyant a en Sanji (a no ser és clar que tingui alguna mena de bessona). Però pel que se’n pot veure en aquest episodi sembla ser que la Big Mom no sap on para. Diu que va fugir d’un dels plans de boda més crucials del món que li hauria premés acabar amb la resta de Yonko. Però això va ser abans o després d’anar a petar a Thriller Barck? L’últim que se’ns havia dit era que aquesta estava casada amb en Bang Capone, qui va portar a en Sanji fins la Big Mom. Es llavors el seu matrimoni un de secret? Està amagada la filla Charlotte dins el seu marit? Qui era aquest important matrimoni que podia aportar-li tant de poder? Molts dubtes en un embolic tan complex que sembla difícil de desentrellar. Però de ben segur Oda ens sorprendrà amb una trama ben filada que ho farà encaixar tot.
El capítol acaba amb les lamentacions d’un Sanji que prega absurdament per que el seu capità no emboliqui les coses més del compte (com si sabes fer altre cosa) i un Pedro fent d’esquer humà( be, tècnicament humà humà no, esquer mink no?) per a donar-li a en Brook la oportunitat de complir amb la seva preuada missió d’espionatge. Les trames es compliquen i cada cop tot es torna més complex i entrelligat. Vivim sense dubtes en la saga més complexa de One Piece, i això que segons sembla encara no s’ha acabat de desenvolupar el conflicte. Si la cosa segueix així, serà sense cap mena de dubte la meva saga preferida de tots els temps.
