Hunter X Hunter 366 – Cada un

Guàrdies, guàrdies i més guàrdies

Que Loli és la Bisquit quan no la mires al costat d’en Gon

El primer que he pensat al encetar aquest capítol és que el que havia dit en l’anterior de fer-nos esperar una setmana era mentida doncs ara no ens deien el que li havia dit en Kurapika al tercer príncep. El segón és que per fi deixava de banda en Kurapika i començava a explicar coses de la resta del vaixell. El primer ha resultat ser cert només al principi per semblar que després si enes explicaven que havia passat però al final no. El segon ha semblat cert el principi per adonar-nos després que  de fet ens parlaven només sobre els prínceps per al final no només.  En definitiva, que m’ha marejat una mica les expectatives. De que parlava doncs el capítol? Dooooncs….. No n’estic segur.

Fa peneta

Primer ens fa sortir a la Biscuit i el ninja calb de l’examen de caçadors (eh, que no m’enrecordi com es diu no vol dir que no m’encanti que hagi recuperat el personatge) bàsicament per recordar-nos que existeixen i que estan allà per quan els necessiti i ja de passo (no seria propi de Togashi gastat unes pagines per una acció tan banal) aprofita per ensenyar-nos la bestia nen del penúltim príncep (un menys!). Com sempre el disseny del bixo és genial, tot i que queda una mica desfavorit en comparació amb algun dels dissenys tan impressionants dels germans més grans. No obstant és senzill i te un toc infantil en el seu aspecte, sense deixar de ser un monstre terrorífic, cosa que encaixa amb el nen que és el príncep. Com la resta de paràsits clavat.

Carisma raruno

Després es va passant per les diferents habitacions on bàsicament es dedica a recordar-nos lo sola que està la dotzena princesa, lo desgraciada que es sent l’onzena per que la desena (la seva bessona oposada) és una mala puta. Lo acabat que està el vuitè príncep (a mi em recorda a Kim Jon Hun, i sa mare també. El paio diu que te un pla brillant, per mi que es creu molt llest però no arriba ni a Gon). Lo molt que viu en el seu món de fantasia de pau i bellesa la sisena princesa (com de fort va a la seva bola acaba per resultar carismàtic vulguis o no). Com de serio i calculador (les equacions matemàtiques a la pissarra li donen un aire) es el cinquè/na príncep. Com de puto geni del nen resulta ser el quart (sembla fins i tot amigable ara de cop, així amb xandall i fent bromes i sense cap indici que digui que està a punt de matar a algú). Però tot i que això no és el que ens ensenya d’entrada el que importa és el que passa de fondo. Per que mentre això passa Togashi aprofita per anar-nos mostrant la xarxa de guàrdies dels diferents prínceps i les lleialtats que professa cada un en realitat. Que si aquest és guàrdia de la reina tal i aquest de la reina qual i aquest del príncep tal i aquest d’en Kurapika i bla bla bla bla. La veritat és que al final és massa informació per que l’absorbeixi el lector i quan torni a sortir ni tan sols ens recordarem que no era fidel realment al príncep al que protegeix per que sincerament son masses noms per recordar. Però tot està escrit i plasmat. Togashi ens dona la informació abans , planta els ciments, com a lector és pràcticament impossible seguir la complexitat del tramat de lleialtats que es porten els guàrdies, però pots, per que Togashi ja ho ha dit tot. I aquí és nota el seu nivell de preparació, ho te tot  lligat i es nota, tots els guàrdies tenen nom i vida pròpia i estan lligats a una o altre reina o príncep tot i ser personatges que de fet segurament només apareixeran de fons en la majoria d’ocasions. Tal és el nivell de profunditat i m’encanta. Realment les expectatives sobre el tramat polític que Togashi està construint aquí son altíssimes, espero que el seu talent per mostrar tot això tan complicat d’una manera interessant i atractiva no defalleixi, si no podria fer-se una mica pesat. Jo confio en ell. I tu?

Interessant…

Però hi ha uns quants prínceps que mostra i que m’he saltat. Parlem del novè príncep que potser si era tan correcte i prorepublica com volia demostrar. Es desperta amb una mena de tatuatge d’una ploma a la mà i es troba amb que tots els seus guàrdies que havia vist morts estan vius i com si no hagués passat res. Que ha passat aquí? Be, deixarem de banda altres esbojarrades idees i assumirem que ha estat la seva bestia nen (recordem que tenia plomes). Quina és l’explicació? Be el que a mi se m’acudeix  és que el bitxo hagi estat capaç de reprogramar a tots els guàrdies d’alguna manera i fer que la seva lleialtat sigui autentica al seu príncep. Podrien ser mil coses, però crec que seria una trama interessant, veurem si tira per aquí. Pel que fa a la ploma… Suposo que te a veure amb el cost de l’habilitat, una mena de limitant o de sacrifici, ja ho veurem, l’únic que se m’acut es que aparegui una ploma per cop que fa servir la seva habilitat fins que es quedi sense. Però tot  a llarg termini les plomes es facin escasses, estem en una guerra de successió i les plomes son moltes, l’habilitat resultaria massa poderosa. Així que suposo que no hi tindrà res a veure. A veure amb que ens sorprèn.

Sooo Happy

Però parlem del setè príncep. Se’ns l’havia presentat com un fumeta. I ara parla amb l’amic d’en Kurapika que si no recordo malament tenia alguna cosa que veure amb gossos, o era el dels poemes? Ja vaig perdut. El cas es que sembla que s’han fet amics inseparables. I resulta que les inquietuds del príncep es mouen en el món de la… salut. És una persona que es preocupa per les politiques sanitàries. No deixa de ser un porreta per que es preocupa per la recuperació de drogoaddictes degut a que varis amics seus han caigut en la droga però… sorprèn. Per que semblava un tio llest i ambiciós i rebuscat, però també sembla bon paio. I be és quelcom que sorprèn. Sincerament m’agrada aquesta volta que li ha donat Togashi, tot i que el pene de nen segueix sent ridícul.

Per que necesiten els respaldos aquesta gent?

I que tal la segona princesa? Be és una mala puta i tots ho sabíem. És creu per sobre la resta i te la seguretat de merèixer el poder. Però que faria amb ell? Doncs res, només el vol per que creu que es seu. El cas és que se’ns mostra la seva mare (que també és mare del travesti, del fumeta i del prorepublica) i aquesta resulta ser… submisa. És la segona muller de l’emperador, aquesta hauria de ser una dona forta, fa anys que està al poder i només te una reina per sobre seu. Te quatre fills candidats al tron i tot i això  es comporta com una mera serventa davant la seva autoritària filla. Com a molt com una amiga. La tia li ordena a sa mare que mati a un dels seus fills i la mare assenteix submisa tot i estar morint per dins. Dubto que sigui capaç però amb aquesta docilitat de la mare un entén com la princesa ha acabat amb aquests fums. El que no entenc és com la resta de fills li han sortit tan ben moblats. Un és un calculador/a, però pràctic i ben organitzat, un bon administrador d’un regne podria ser. L’altre és un fumeta però és intel·ligent i humil (ho sembla en aquest episodi al menys) i s’interessa pel benestar del poble. I l’altre és un idealista en contra de la monarquia que lluita per la democràcia i és un líder polític admirat per molts. No se, tenint en compte la llista diria que son els prínceps més aptes per al tron, com pot ser la germana gran la menys apte de tots? Això em fa ganes de descobrir quin passat hi ha en aquesta reina i com va ser de diferent la criança de la primera filla que de la resta de descendents. Ens mostrarà Togashi un esbós de la infància dels prínceps? Potser seria perdre massa temps? A aquest pas l’home se’ns mor abans d’acabar la saga. Seria trist encetar aquesta etapa cap al continent fosc i ni tan sols arribar-hi.

El guardia del primer princep no os recorda a una mandonguilla?

El cas es que al final tornem amb el tercer princep i en Kurapika i sembla que ens diran que li diu aquest, però Togashi decideix trolejar-nos i al final no li explica res. Però com a msotra de bona voluntad li cedeix dos guardies. I a Kurapika li aniran be és clar, a aprt d’ell nomé queda en Bill. Però no deixen de ser espies del tercer princep que forcen la negociació al favor d’aquest. No obstant en el futur inmediat son un aaliança per lidiar contra el gaurdia invasor de el primer princep. El cas és que ell paio s eles enginya per que un dels guardies d’una de les dues reines que estan per sobre d’ell s’en vagi també amb en Kurapika desfent-se d’un espia tot i que afegint un problema més a en Kurapika. Queda clar que per al tercer princep tot son aventatges. Per en Kurapika tot son més problemes, no obstant diria que la seva situació tot i que molt més complexa pinta lleugerament millor que abans del tracte.

És que cau be i tot

El mes interessant de tot però és el guàrdia de la reina que en Kurapika s’emporta amb ell. Per que es l’exemple perfecte d’allò que deia que els guàrdies tenen vida pròpia. Per que el paio està més preocupat per que si ho fa malament perdrà la feina que per complir les ordres. Se’l veu un vago i un descuidat. Suposo que s’ha acostumat a aquesta vida i s’ha relaxat amb els anys i després de fallar uns quants cops per culpa d’això s’ha acabat relaxant. Be no costa endevinar que no trigarà a palmar-la i a caure fruit de les intrigues que rodegen la cort. És la víctima perfecta coma chivo expiatori. Veure’m que en fa Togashi.

Situació xunga, els guardies espies son el doble que ells

Però el que ha mullat les calcetes de tots (i els calçotets de totes) ha estat la estranya aparició de Chrollo Lucifer. Per fi (quant temps ho portava demanant?) se’ns mostra una mica del vaixell fora de els parets de la batalla de successió. Es veu una sala atestada de gent fins a límits inhumans, plena d’escarabats i borratxos amb un Chrollo amb pintes de yonky acabat molt rares.  No se ben be que pensar, ni tan sols se ben be que m’inspira el seu aspecte. Sembla alterat i crec que mai l’havíem vist alterat en tota la sèrie. Que coi ha passat? Em costa de creure que en Hisoka hi tingui alguna cos aa veure, no tan aviat. Llavors que? És mareja en els vaixells? Qui sap. Amb la intriga over1000 per saber que passa. Espero que aquest cop Togashi no  se les gasti de graciós i el tio no torni a aparèixer fins d’aquí a saber quan.

Que n’és de guapot



Deixa un comentari: