Hunter X Hunter 377 – Conspiració

Els Hisokas no moren mai

És curiós que el que m’hagi agradat més d’aquest capítol sigui una absència. I és que tot i que m’encanta que Togashi hagi decidit donar a en Kurapika el rol protagonitza de la sèrie… Be, tant Kurapika cansa una mica. Per què tot i que en Kurapika és un personatge molt més interessant que en Gon, no te tanta facilitat per carregar el pes d’una historia. En Gon és simple, però te una intensitat aclaparadora que fa que la seva presencia i carisma aguantin amb facilitat tot el que li vingui a sobre. Com a secundari en Kurapika és genial, però quan cobra un rol més protagonic… Li falta aquesta intensitat. I de moment d’intensitat no n’ha mostrat molta, veurem quan s’acosti al seu objectiu de venjança, però de moment vol protegir a un nadó i tot i que entranyable, no és molt intens. El cas es que la trama d’en Kurapika, a més, és embolicada i burocràtica, amb un ritme estrany que no triga en cansar, per això crec que necessita aquests respirs, deixar recolzar el pes de la historia en altres personatges i altres trames. Fer-ho en els prínceps està be, però en certa manera be a ser més del mateix. Per això crec que és important que de tant en tant algú extern a aquesta batalla de successió expliqui alguna cosa que ens evadeixi una mica de tota aquesta intensitat de conspiracions. Sembla que l’aranya n’és l’encarregada, ja sabeu que jo preferiria que en Leoriò portés també part d’aquest pes, però no soc jo qui construeix la historia.

La primera part del capítol s’enfoca en la Melody i la princesa a la que custodia. Cada cop m’agrada més la trama de les dues princesetes, crec que Togashi l’està tractant amb una sensibilitat  digne d’admirar. Lo del concert amb les copes d’aigua m’ha semblat una ridiculesa molt divertida. És quelcom molt típic que no m’esperava en absolut i m’ha deixat una mica descol·locat. La idea d’imaginar-me a la princesa fent servir les copes amb aigua per a executar un muntatge musical es presenta absurda dins el meu cap, tot i això sembla que es proposa portar-ho endavant per tal de justificar el seu temps amb l’adorable Melody, que essent capaç de veure a través de les seves paraules descobreix a l’autentica princesa que viu darrere l’autoritària i repel·lent nena mimada que aquesta vol exhibir. Que la Melody prengui la determinació de salvar a ambdues germanes és admirable. Però això em fa preguntar-me que te Togashi en ment. Realment pensa fer-les escapar? O incorrerà en la tragèdia de fer fallar a la pobre Melody? Tal com està construïda la historia, crec que és impossible que els prínceps aconsegueixin sobreviure sense la victòria. Així que em sorgeix la idea: fins a quin punt afectarà la derrota a la pobre i sensible Melody? Després de tot el que ha patit, perdre a aquestes dues adorables germanes que volia protegir… Serà un cop colpidor. Tinc ganes de veure com Togashi desenvolupa aquest conflicte. Crec que pot fer créixer molt al personatge i donar-nos una molt interessant historia sobre el dol i la pèrdua.

La part principal de l’episodi però, se l’emporta el Ryodan. Aquí es presenten finalment tots els integrants que han pujat al vaixell (que no se si son tots, la noia amb el nas gros que li va passar? No ho recordo ara). És una presentació important per que se’ns permet ser coneixedors de totes les possibilitats. Ens diu qui hi ha i per tant quantifica el terreny per tal de no incórrer a deus ex machina si algun personatge apareix del no res per salvar la situació. Però un cop definit, les possibilitats son infinites. L’objectiu principal de l’aranya és eliminar a en Hisoka. Tot i que tenen altres aspiracions. De moment però, fins que no  caigui el pallasso sembla que es centraran en eliminar-lo. I això em planteja un conflicte. No se qui guanyarà aquesta batalla. Per una banda no sento que Togashi pugui eliminar a en Hisoka així com així, és un element a la sèrie que em dona la sensació que encara necessita existir. Però per altre banda seria absurd que en Hisoka eliminés al Ryodan i aquests no complissin el seu pla  original. Per que seria un pla per res, perdria el sentit de que fossin allà. Per tant tinc varies hipòtesis del que podria passar. O be el Ryodan acaba executant el seu pla abans d’eliminar a en Hisoka. O be en Hisoka acosnegueix eliminar en Crhollo i d’alguna manera salvar la vida sense que els altres la perdin. Alguna cosa ha de passar. Si jo fos l’autor, faria que Hisoka assassinés a alguns membres, que després aconseguís d’alguna manera màgica ocultar-se en la seguretat de les plantes més altes obligant al Ryodan a executar el seu pla i que al final aconseguís fugir indemne un cop arribats a terra, havent assassinat a uns quants dels membres, però no a la seva totalitat. Però trobo una situació sense sortida, no trobo concebible que mori en Hisoka com tampoc ho trobo que mori la totalitat de l’aranya. Una situació sense sortida per la que Togashi, estic segur, te una rebuscada i interessant solució. No puc esperar a descobrir-la.

Però potser el que més crida l’atenció és la incorporació al Ryodan del nostre estimat Illumi. Sembla una col·laboració més que una integració. Però amb ell ja son dos els Zoldyck que es sumen a les files de l’aranya. La seva missió: assassinar en Hisoka. La seva motivació: el mateix Hisoka l’ha contractat per a fer-ho. És una qüestió que tot i que estranya a oïdes d’altres sembla molt pròpia del duo en qüestió. No obstant crec que és important considerar la possibilitat que aquí s’hi amagui una mentida. Per que per molt que soni creïble que en Hisoka contracti a l’Illumi per matar-lo, hem de pensar que ja te el Ryodan al darrere, necessita afegir un pes tan poderós a la seva esquena? En Hisoka és masoquista, però no estúpid. Per tant crec possible el fet que l’Illumi sigui una mena d’agent doble, una part important d’aquest pla d’en Togashi per fer sobreviure a en HIsoka. Però no em crec que l’aranya no sospiti d’aquesta possibilitat. Així que qui sap que pot passar? Les possibilitats son infinites. Només se que la trama és intensa i s’augura una bona alternativa a la tensa burocràcia de la batalla entre prínceps. Espero que Togashi sàpiga portar-ne els ritmes corresponentment.

Me molen molt els dissenys dels mafiosos (per variar)

El Ryodan es topa de cares contra una de les màfies. Una màfia que conscient de la seva poca capacitat per administrar-los els proposa unir-se a ells per beneficiar-se mútuament. La reacció és ambigua. Podria ser un si o un no, o un els es indiferent. El que està clar és que l’aranya es creu per sobre de la màfia i que segurament ho està. Pel que fa als mafiosos, no puc evitar preguntar-me a quin príncep pertanyen. No semblen especialment poderosos, però tenen usuaris nen entre les seves files, així que poca cosa tampoc són. La seva actitud és mes aviat d’impotent resignació davant el poder insostenible del reduït grup de criminals. Saben que no poden amb ells i intenten obtenir-ne algun avantatge sense caure com a víctimes en el procés. La trama de les màfies que Togashi obria fa uns quants episodis comença a cobrar forma. Però encara falta definir fins a quin punt  aquestes seran capaces de jugar un paper significatiu. Personalment, m’agradaria que fossin més que simples titelles. Però això ja ho veurem.

Deixa un comentari: