One Piece 898 – Definitivament tornarem

El Germa salvador

Em sobra molt que Oda es dediqui a presentar tots els gegants de la tripulació

One Piece porta uns capítols que no m’acaben de fer el pes. La fugida d’en Luffy és un pas necessari per arribar al final, però em sembla un mal tràngol. No és tant que Oda no ho sàpiga portar si no que no m’agrada com ho està fent. Tenint en compte el camí que ha escollit l’execució és força impecable. Però simplement no m’agrada aquest camí i no puc estar-hi més en desacord. Els que em llegeixin ja sabreu que vull dir. Porto un parell de ressenyes parlant-ne. La derrota d’en Katakuri em sembla una mala decisió i tot i que l’aparició del Germa és bona em sembla fins i tot previsible en excés. Aquesta prometia ser la meva saga preferida de One Piece, i tot i que segueix essent sens dubte de les millors, l’acumulació de petits errors de judici culminen ara en el meu dubte. Oda encara és a temps però, si dona un final digne a aquesta saga, potser sí acabi sent la meva preferida. Per ara però, aquesta afirmació sembla que s’allunya.

El Germa mola. Això no t’ho negaré. Te una presencia colpidora que t’arrossega sense que hi puguis fer res. Però un ha d’admetre que les seves forces estan un pèl sobre dimensionades en aquesta aparició. Be, més que un pèl, una cabellera. Fa no gaires episodis semblava que la força de la resta dels Vinsmoke es veia superada per la del propi Sanji. En aquest, en Sanji sembla estar a dècades del poder dels seus germans.  Rajos pels ulls, pell metàl·lica, les seves característiques em recorden tant a una versió àgil d’en Franky que no puc evitar sentir-los certa falta d’originalitat. Oda necessitava fer fugir a en Luffy, estic d’acord amb això. I per que això fos plausible, el Germa havia de demostrar un poder suficient per permetre una cortina de fum a en Sanji amb la que poder escapar. Però sento que les coses no son correctes. Els Vinsmoke estan massa implicats. Oda vol ensenyar-nos que fan com que no els importa quan sí els importa. Però és massa evident. Jo crec que el missatge ja quedava del tot clar amb la seva aparició sense necessitat de creuar una paraula. Però en canvi carreguen en Sanji i en Luffy directament cap a la fugida. És cert que no sembla haver-hi cap general especialment poderós a la plaça a excepció feta d’un Oven que sembla massa lent per fer res al respecte. Però tot i així les urpes del Germa cobren tal sobre dimensionament que em pregunto com no van escapar ells solets de la boda.

Podríem resumir el capítol en un seguit de pagines d’acció dedicades al lluïment del Germa i els seus integrants. I és que de fet no hi passa res més a banda d’una ridícula confirmació de la derrota d’en Katakuri. Les escenes d’acció son espectaculars. Però no puc evitar sentir que no m’emocionen com haurien. Trobo tot el fil de la fugida d’en Luffy força apagat. Suposo que son les conseqüències inevitables d’una derrota d’en Katakuri que és ben sabut que no em va agradar. Ara, el que tinc ganes de veure, és com la Mama es menja el pastís.

Deixa un comentari: