Hunter X Hunter 378 – Equilibri

Màfies

Mafiós I

Feia uns capítols deia que m’agradaria que Togashi escoltés les meves supliques i donés a la màfia una presencia més rellevant que la de meres titelles sense voluntat. Deia també que volia veure descansar una mica a en Kurapika del seu pes protagonic  i deixar reposar la fatigosa i complexa trama dels prínceps. Sembla ser doncs que Togashi ha escoltat les meves plegaries. Per que tenim aquí, per segon episodi consecutiu (tampoc crec que s’hagi d’allargar molts episodis més ara tampoc) un episodi centrat aquest cop totalment en el Ryodan. Però sense deixar de centrar la seva mirada en l’organització criminal Togashi aprofita la seva baixada a les cobertes inferiors per desenvolupar per fi de forma més amplia el context de les màfies.

Mafiós II

Molt se’ns havia parlat de les diferents plantes del vaixell. S’endevinava una forta desigualtat social entre elles i tot i que no es desenvolupa aquest factor en concret en aquest episodi si que se’ns ofereix un cop d’ull a l’organització real d’aquestes plantes. Togashi s’ho ha posat fàcil. Tres plantes, tres màfies, una planta per màfia. És la manera més simple i efectista d’organitzar les coses, tot i que amb organitzacions criminals de per mig les coses sovint acaben per complicar-se quan un estira més el braç que la màniga. I tot i que s’endevina parcialment un possible desequilibri en aquest sentit sembla que per ara les coses estan bastant ordenades.

Parlem primer de les dues primeres màfies. Ambdues, tradicionals i pragmàtiques veuen en el Ryodan tan una oportunitat com una amenaça i per això sabedores de el que desitgen ,saben que la seva oportunitat de treure’n benefici és torbar-ho abans que ells, o be per congraciar-s’hi entregant-los el que desitgen, o be rentenint-lo per contrariar-los o fins i tot aliant-s’hi per derrotar-los. Trobo que és una decisió molt astuta per part de Togashi ja que introdueix a les màfies en el conflicte del Ryodan d’una manera molt més profunda i orgànica que com ho havia fet. Tenint en compte la inferioritat aparent d’en Hisoka crec que el més provable és que les màfies es converteixin més aviat en el seu aliat. Des del punt de vista d’aquestes també sembla el més adequat, doncs el Ryodan és una organització criminal que no poden controlar i liquidar-la és la manera més segura de continuar amb els seus negocis. Per això crec que una aliança amb el desaparegut Hisoka és l’escenari més provable de moment.

Mafiós III

Però per si la cosa no fos prou complicada apareix un tercer factor. Doncs la tercera de les màfies, la associada al nostre estimat i pertorbador quart príncep, no és com les altres. Aquesta es postula de manera subtil com una amenaça per les altres dues faccions. Els altres líders son conservadors i tradicionals, corruptes i assentats en la seva manera de fer. La tercera màfia en canvi està liderada per una jove i desconeguda líder que amb aires de fanatisme mou la organització amb certa puresa maligne. No es mou per interessos ni beneficis, es mou per retorçades conviccions. I això és una amenaça per l’equilibri de les mafies.

Classe magistral de Togashi-Sensei sobre com presentar 23 personatges

Aquí Togashi juga a un joc molt interessant amb l’equilibri del numero tres. Un joc que ja va saber jugar de meravella en el seu anterior manga amb els tres reis dimonis que governaven l’infern. El tres és un numero màgic d’equilibri. Per que si un es fa massa poderós, els altres dos s’aliaran per posar-lo a lloc. I si un es fa més dèbil, qualsevol dels altres dos podria anar-hi per acabar-lo, però si ho fes, el tercer esperaria pacientment al final de la batalla per acabar amb el debilitat vencedor i alçar-se amb el poder absolut. Així doncs existeix en el tres un precari equilibri. Una preciosa i delicada simetria que conserva les forces de tots els bàndols mentre les manté en tensió. Sempre alerta.

És adorable

Però en aquesta tercera màfia hi viu un sistema molt interessant, que esdevé al seu temps una incongruència. Totes les màfies son coneixedores del nen. Però aquesta en concret està estructurada a partir d’una habilitat nen. Essent això així, com es possible que el quart príncep no en fos coneixedor? És fàcil donar-ne una explicació, però no una que no sigui agafada amb pinces. No se si Togashi taparà aquest forat amb algun argument sòlid o el deixarà fent veure que no hi passa res. Ho haurem de veure. Pel que fa a la màfia s’organitza com si fos una mena de videojoc. Hi ha un líder, que a través de la saliva pot infectar als seus subordinats, quan un infectat mata a algú puja de nivell. Si arriba al nivell 20, aconsegueix una habilitat nen única. Si arriba al nivell 100 es converteix en un líder amb la capacitat d’infectar al seu temps a altres portadors. Tenient en compte els territoris en els que ens movíem, matar 20 o fins i tot 100 persones no em sembla tan difícil essent com és una màfia. Però la clau de l’assumpte és que els usuaris nen pugen els nivells de deu en deu, en comptes d’un en un. I això, em sembla un error. Per que un usuari ja te una habilitat pròpia. Per a un usuari matar resulta molt més senzill, a l’hora que més innecessària. Això crea una diferencia devastadora entre ambdós grups en aquest joc, com si la diferencia entre ells no fos ja grossa d’abans. Crec que en tot cas, d’haver-hi diferencia, als usuaris nen els hauria de costar el doble avançar i no pas deu vegades menys. Sigui com sigui l’habilitat em sembla excessivament poderosa dins una organització criminal organitzada. No tinc molt clar com l’emprarà Togahi, però si no va en compte aquest poder tan interessant podria anar-se-li de les mans.

La tia fa por, però és que el món realment està fotut

També trobo interessant parlar d’un altre punt que se’ns presenta en aquest episodi en relació a les màfies (sí, està bastant petat d’informació). I és el fet dels fills legítims de l’emperador. Els bastards. Era un recurs massa lògic i suculent com per no fer-ne us. La idea de marcar-los per sempre com a membres il·legítims de la reialesa és molt interessant, tot i que no massa original. Fer-los esdevenir líders de les màfies que mouen el país des de les ombres és no obstant un jugada mestre. És inevitable que el baix mon prosperi en qualsevol imperi, quina millor solució doncs que a través de la corrupció fer que tot quedi en família? Que els fills legítims controlin la legalitat del país i els il·legítims… la il·legalitat. Ja que hi ha d’haver lladres, que al menys siguin de la família. Així un s’assegura de no robar-se a si mateix. Obté el poder absolut, doncs controla lle llei, com controla el crim. Controla el poder, com controla la oposició. Poder absolut.

Sempre m’encanta quan els autors es montem mapes i esquemes

Però si no en tingués prou amb tot aquest plantejament l’episodi ens llança directe a l’acció amb un Ryodan que amb la intenció de  recuperar les seves armes es tanca directament cap a una trampa. I s’hi tanca amb despreocupació. Dubto que en surtin mal parats. Tot i que una amenaça, l’home no sembla una amenaça per a ells. Però la seva presencia i la seva intenció assassina ens dona possibles pistes sobre les intencions de aquest tercer grup de mafiosos. En primer lloc podem deduir a partir de la informació ja esmentada i del fet que un home amb una cicatriu de mitja lluna (quan el testimoni diu lo de la lluna, vaig pensar que es referiria a en Hisoka i el seu maquillatge, no es tan diferent) ha semblat assassinar una vintena de persones. Que aquest individu és un dels nous integrants de la màfia sectària i que ha intentat escalar posicions pel dret i arribar al nivell vint per aconseguir la seva habilitat especial. Però tal com demostren les seves presses, és un nen amb una joguina nova. No es pot estar de fer-la servir. Els membres del Ryodan son usuaris experimentats acostumats a enfrontar-se a tota mena d’habilitats estrambòtiques. L’home es creu molt poderós, però segurament caigui víctima de les seves pròpies presses. Pel que fa a l’habilitat, sembla alguna mena de capacitat per travessar les parets o crear portals a través d’aquestes pels que poder moure’s. Una habilitat molt profitosa en un vaixell on les diferents plantes estan aïllades, sobretot per a una màfia que es lucra amb el tràfic entre plantes. Sigui o no aquesta habilitat, segurament no l’arribi a aprofitar. El més provable és que només serveixi d’advertència al Ryodan i com una mena de barem amb el que mesurar la resta d’habilitats que vindran. Per altre banda, aquest atac directe al Rydan… Em fa pensar que potser una de les tres màfies ja sap on para en Hisoka… qui sap.

Deixa un comentari: