Hunter X Hunter 380 – Alerta

Quants títols ja porten la paraula hiatus?

Els mapes, ja sabeu que em molen els mapes

L’episodi comença amb la vaca (és més fàcil dir-los pel signe que pel nom) intentant explicar a les forces de seguretat la possible amenaça que suposa el nou assassí en sèrie sense atrevir-se a desvetllar l’existència del nen. No per que no ho vulgui fer. Si no més aviat per que portaria més problemes que altre cosa. Explicar-los el funcionament d’una habilitat que no acaben de comprendre només portaria caos i confusió entre les tropes, encara que s’ho creguessin cada un se’n faria la seva pròpia idea i això els impediria actuar com a grup. Per això és millor explicar-los una mentida efectista, donar-los un objectiu per que actuïn de la manera més eficaç possible. Ho fa amb prou agilitat. Tot i que la historia que explica peca de ser una mica exagerada i inverosimil. Però necessita transmetre un perill real i molt greu al cas per obtenir resultats immediats que apaguin la flama del conflicte. Sembla que funciona. Però la mobilització de tot un exercit és només una eina i els seus resultats son limitats. Per molts esforços que suposi, és potser un recurs menys útil del que es podria esperar. Però els seus enemics veuen complert amb això el seu objectiu. Doncs veuen ara del que és capaç el zodíac. Capaç de mobilitzar tot un exercit en un moment per fer front a l’amenaça ràpidament i tallar el conflicte d’arrel.

A veure es pasa una mica amb el drama el senyor vaca, però be, mola

Mentrestant la cooperació entre la màfia i el Ryodan comença a donar els seus fruits. Gracies als esforços mutus de compenetració dona la sensació de que l’assassí te els dies comptats. Cap dels dos bàndols confia un sol pèl en l’altre. Però no dubten en ser del tot sincers, per que per ara tenen un enemic en comú. Però son perfectament conscients que quan aquest acabi, podria perfectament esclatar una guerra. Tot i que Togashi no dubta en introduir l’humor convertint al mafiós encarregat de guiar-los en un fan apassionat del Ryodant (fet que m’ha recordat molt fort al rollo que es portava Oda amb el membe de la tripulació d’en Bege Capone que era fan del Germa des de petit). Certament és tendre veure a un tio dur de la màfia convertit interiorment en una col·legiala emocionada per veure als seus ídols.

Kaboom! Em pregunto com un motín podría fer explotar el barco

Però l’escena retorna ràpidament a uns membres del zodíac que tot i no veure complert el seu objectiu amb la mobilització militar si veuen complerts dos altres objectius potser fins i tot més transcendents.

Son Monis

En primer lloc tenim als germans Zoldyck que observen relaxadament les vistes del vaixell i que ens donen un preciós pla de l’immens que és realment el vaixell. Però més que descobrir-los a ambdós el descobriment que cobra importància és de descuidada (ja, descuidada ell) revelació de l’Illumi: Tot el Ryodan està a bord. La conversa és tensa i relaxada a l’hora. Relaxada des del punt de vista de l’Illumi, que sembla suar-se-la tot un rato ben gros. I tensa per al pobre vaca que es veu pertorbat de sobre per la pròpia idea de tenir el Ryodan a bord i pel fet de si aquesta és una informació que convindria comunicar al ja prou atrafegat Kurapika. Un conflicte real la solució del qual no resulta gens obvia.

Collons, es que aquí hi ha una ciutat sencera. I això és només el quadradito del mapa d’abans.

Però més interessant que això és l’aparició al vaixell de la pobre princeseta Fugetsu. És impossible que hagi arribat fins allà. Tot i així ho ha fet. El vaca deduirà a l’instant que es tracta d’una habilitat nen. Però la meva pregunta és que farà a continuació. Te varies opcions: O be l’escolta fins a la planta superior per retornar-la a la sàdica batalla de successió on no te masses possibilitats de sobreviure. O be amaga la troballa i l’ajuda a tornar igual que n’ha marxat donant-li uns quants consells. O be li procura un lloc segur, un amagatall fora d’aquest horror de successió. Totes son força possibles. Però triï quina triï estic segur que la nena voldrà tornar per salvar a la seva estimada germaneta. No se per que, però m’ensumo que en Leorio te números per entrar a la trama per aquesta via i ajudar a les nenes d’alguna manera. És una simple suposició sense massa fonament. Però de ser així la vaca la podria deixar medicament al seu càrrec mentre pren una decisió i un cop allà podria néixer una còmplice amistat. En que em baso? Doncs no ho se, en que les personalitats dels dos personatges m’encaixen molt be. Em dona la sensació que és la típica historia per la que s’entendriria el nostre estimat Leorio. Creuaré els dits per que Togashi em compleixi aquesta fantasia.

Ella si que es moni

Però hi ha un detallet que he omès fins ara i en el que estic segur que tots estareu pensant. Hiatus. Efectivament torna. Més o menys era el que m’esperava. La sèrie portava ja molts capítols seguits d’emissió i per la simple experiència una parada començava a endevinar-se. Un cop més la historia és molt més emocionant i intricada que la darrera vegada. Això vol dir que va per bon camí. Poc a poc i bona lletra que diuen. Quan tornarà? Doncs qui sap. Però no crec que trigui dos anys. Si hagués de fer les meves apostes diria que en algun punt de l’estiu. Potser a principis si tenim sort, potser més probablement a finals. Però alguna cosa em diu que  aquest estiu tornarem a tenir HxH. Però potser és sols una fantasia onírica que res te a veure amb la realitat. Qui sap. Jo ara mateix em sento optimista. Sembla que la cosa, per primera vegada, va cap a be. Ara només ens resta esperar.

Deixa un comentari: