One Piece 904 – Els comandants de l’exèrcit revolucionari fan la seva aparició

Molt be nois, ara enumerarem a una llista de nous personatges sí?

Parlaré clar. Aquest capítol m’ha avorrit. Era necessari i ara era el moment de fer-ho, però crec que ha estat mal presentat. L’únic objectiu del capítol és presentar-nos a aquests quatre comandants de l’exèrcit revolucionari per que la organització cobri magnitud abans de participar per primer cop de manera transcendent en events de la sèrie. I la presentació funciona, però no funciona be. Diguem que aquest és un capítol efectista. Te un objectiu que és presentar-los i el compleix. Però es limita a quedar-se aquí.

És encantador

El més interessant del capítol em sembla potser el fet de que es doni a entendre que l’exèrcit revolucionari va sortir indemne de l’atac d’en Barba negre. Però de fet això és potser el que pitjor portat està. Per que si no hi ha conseqüències aparents, quin sentit te l’episodi mes enllà del d’un cliffhanger episòdic? Han canviat la base per una de més estrambòticament carismàtica ai au. Per fer això, no facis res. Oda ho soluciona amb una insuficiència apoteòsica que em fa pensar que mai va tenir res planejat per a aquell event. Potser més endavant es sorprengui amb algun flashback o alguna informació casual més detallada. Però per ara, com a presentació, és desastrosa. Jo hagués posat a un greument ferit Sabo (tot i que potser ell no hi era llavors?) que donés a entendre que la batalla havia estat dura i havia tingut conseqüències. Però no, resulta que simplement s’han mudat.

És… segurament quan publiqui aquesta ressneya ja tindrà una desena de versions pronografiques rulant per internet

El més interessant que destacaria d’aquest capítol és una idea que no se del tot si és una conya amb un missatge casual o deliberat. I és el fet de que els transvestits formin part de l’exèrcit revolucionari. Quan només hi havia l’Ivankov era una simple conya, un acudit exagerat que en certa manera assenyalava més al col·lectiu que no pas reivindicar-lo. Però ara les coses canvien. Per que tenim a un simpàtic gegant transvestit que és un dels comandants de l’exèrcit revolucionari. Ja no és l’Ivakov i la seva horda de seguidors. A més tenim l’exèrcit revolucionari ubicat a la terra dels transvestits. I ara la idea és indubtable. Involuntari o no la obra associa el concepte de la identitat de gènere amb el concepte de lluita pels drets i les llibertats. I això és… sorprenentment progressista. No és que em sorprengui que Oda faci crida de causes socials en la seva obra, això és el pa de cada dia. Però el que em sorprèn és que sigui tan poc conservador en la seva temàtica. Oda és un cavaller. És un cavaller en el mal sentit, te un cert pudor  a l’hora de tractar segons quines coses. Sempre he dit que el paper de les dones a la obra és un dels seus majors punts dèbils, tot i que ho intenti. Però aquí… és respira alguna cosa diferent. Per que al final, darrere de tota questa comèdia que riu amb els extravagants transvestits que no tenen por de viure lliurement la seva sexualitat hi ha un missatge de llibertat. I això és sens dubte encoratjador.

Aquest mink (suposo) em cau molt simpàtic

I pel que fa als quatre comandants en si… Be els dissenys són genials. Un gegant transvestit adorablement simpàtic. Una incendiaria de masses que no costa gaire entendre com fa pujar la temperatura. Un dement científic steampunk i un tio serio callat i sinistre amb aspecte inquisitiu i molon. Son quatre dissenys brillants que es complementen magistralment. Oda ens demostra altre cop el seu talent a l’hora de crear personatges. Però tot i que els personatges són genials, estan mal presentats.

Ultimament Oda està fent molts dissennys amb aquest rotllo més molón. Li senta be.

Estan mal presentats per que és una historia insubstancial que està deslligada de tot i que te com a únic objectiu mostrar-nos a aquests homes. I això els converteix en una llista. I sincerament, no s’ho mereixen. Mereixen alguna cosa més. Però això és el que tenen. Espero que Oda sàpiga remeiar en episodis futurs el desastre que ha fet aquí (tot i que no és un desastre que afecti a la historia més enllà d’aquest episodi, un simple problema de mala execució). Segur que sabrem coses molt interessants d’aquests homes més endavant. Però per ara aquesta presentació encalçada no pot evitar deixar-me amb un mal sabor de boca.

Deixa un comentari: