One Piece 914 – Okobore, el poble a l’ombra

Em molaria que la O-Kiku fos una noia trans

Ja porto varies ressenyes parlant del ritme irregular de la narrativa. I la cosa no sembla millorar. Oda salta per la trama amb recursos barroers per fer-la avançar a trompicons mentre en contrast s’atura en llocs que fan aquests salts més notoris. La prompta recuperació de la petita kunoichi resulta potser el millor exemple. Tants capítols arrossegant-la d’aquí cap allà per trobar la cura que pogués salvar-la i la nena es refà en una sola vinyeta. El que passa ja és correcte, el problema és com ho mostra Oda. I abans que puguem assimilar que la nena s’ha refet, ja la tornem a tenir en problemes.

Una de les coses bones de l’episodi és com Oda incideix en la importància del menjar a través de la fam. No és res nou. Ho ha fet abans i ho ha fet millor. Podem recordar aquell Sanji bondadós alimentant als famolencs tot recordant els seus temps de desnutrició. No obstant tot i no arribar a l’alçada d’aquell èpic missatge la imatge de la nena portant-se menjar a la boca resulta summament emotiva i aconsegueix arribar amb força. Al menys a mi m’ha fet venir gana.

Els veig, tu els veus?

La resta de l’episodi abans que l’acció es desfermi un altre cop consisteix en una sèrie de diàlegs que serveixen per dibuixar de forma ràpida la situació que viuen els habitants del país i com l’opressió dels poderosos enfonsa als humils en la misèria. Te sentit que els personatges en parlin en aquesta situació, però no deixa de ser un recurs fàcil i barroer. Si pots ensenyar-ho, no ho expliquis. Però el format, com sabem, tendeix al sobre explicatiu i els diàlegs sempre han estat la manera més senzilla d’assegurar-se que el consumidor entén el missatge.

En qualsevol cas la nena és segrestada en un tancar i obrir d’ulls per uns ridículs personatges amb zoan artificials. Els protagonistes no poden fer més que sortir-los al darrere a l’espera d’atrapar a uns individus que no només haurien d’haver advertit venir si no que haurien d’haver pogut contrarestar-los. En qualsevol cas els enemics segresten a la nena i els personatges passen de ser perseguits per un individu que sembla haver desaparegut del pla existencial a ser perseguidors d’uns altres individus del mateix bàndol. Encaixa amb la personalitat d’en Luffy, sí, però no deixa de resultar excessivament canviant en un temps massa reduït.

Important

En definitiva els protagonistes es llancen de nou cap al perill sense pensar en les conseqüències. Cosa del tot raonable tenint en compte qui son, però que em sembla mal narrada. Tot i això l’episodi també serveix per presentar a la fèmina atractiva de la saga (en cada illa sempre hi ha com a mínim una dona atractiva autòctona de l’indret, una mica sexista sí però pitjors escenaris ens trobem). El fet que es referís a ella mateixa amb l’apelatiu propi d’un samurai masculí em va fer pensar per un moment en la possibilitat que fos un home. Tot i que no crec que fos molt normal en la seva època sembla clar que la figura d’una dona samurai no tindria res d’estrany en l’univers de One Piece. Resulta més provable que simplement sigui un home disfressat de dona en una mena de missió d’incognit. Però i si en lloc d’això fos una dona trans i Oda tractés amb ella no sols el masclisme de la societat si no el conflicte de la transfòbia? Oda ja ha tractat els transvestits i fins i tot el canvi de sexe en les seves histories, normalitzant-los en certa manera, però tots corresponen a un perfil molt concret i resulten més aviat un recurs humorístic. Però si introduís de forma seriosa a un personatge trans amb rellevància i profunditat les coses podrien canviar. En el fons son fantasies sobre un Oda que s’atreveix a parlar sobre temes espinosos amb la sinceritat de la seva ploma. Segurament mai succeeixi, però potser si el podem veure aprofitant el personatge per parlar del masclisme del que moltes vegades acusa ell mateix.

Sigui com sigui l’O-Kiku es presenta com una dona que no només sembla ser diana dels dibuixants de doujinshi si no que a més resulta ser una samurai que promet demostrar en els propers capítols la seva força i valia. Veurem si per una vegada Oda s’atreveix a submergir a una dona en l’acció tal com ho faria amb un home. Creuaré els dits.

Deixa un comentari: