One Piece 920 –Jo estimo a l’Oden

Oda també falla

Definitivament el millor del capítol

Deia de l’anterior capítol que no hi havia gaire res a dir, que era un pas de transició que perdia la majoria del seu recorregut en comiats i presentacions acabant per resultar únicament en una declaració. Aquest capítol esdevé directament intranscendent. I se que alguns em matarien per dir això, però aquest podria ser un dels episodis més mal construïts del que portem de saga. Literalment no hi passa res. La acció més significativa és que en Zoro es perd. Per la resta, se’ns explica malament una historia que ja coneixíem en un intent poc fructuós per completar-la, se’ns anuncia la unió d’uns aliats que ja estaven units. L’únic rellevant de l’episodi és el flashback dels viatgers en el temps la meitat del qual es dedica a recordar-nos els fets recents de la sèrie i l’altre meitat del qual balla en una ambigüitat maliciosa que no fa més que aclarir-nos l’evident.

Un Zoro perdut mai passa de moda

Però anem al que tothom volia saber i segurament el motiu per al qual a la gent li agradat un episodi que jo considero tan deficient. Viatges en el temps. Vaig encertar parcialment en la meva hipòtesis. En primer cas vaig deixar en clar que creia que els viatges en el temps només podrien fer-se cap endavant i vaig encertar. Crec que la dinàmica que implica retrocedir en el temps no casa amb  l’esperit de One Piece i seria un error per part d’Oda. Pel que fa a el mètode… be Oda ha tirat pel menys interessant i ha emprat una fruita del diable. Obvi i poc imaginatiu. M’agradava més la idea d’involucrar al misteriós Vegapunk. És clar que gran part d’aquesta  hipòtesi es basava en el fet d’haver descobert els personatges a l’antany laboratori del científic. Però és clar, oblidava que tot i haver estat descobert pels nostres protagonistes allà, venien de Dresrossa. Un petita omissió en els meus records que convertia a aquesta teoria en molt més inviable. Tenint en compte els fets doncs, tot i la decebedora absència d’implicació del científic, la fruita no és un mal recurs i com dic m’encanta que sols pugui viatjar endavant.

Definitivament el millor disseny de mink de la historia

Però doncs, que hi ha en aquest capítol que el faci tan horrible? La narrativa. El com està narrat tot, a banda d’encorsetada i planificada la narració sembla entretallada, presentant sals en l’explicació del pore Kimemon que soc incapaç d’entendre a nivell narratiu. Podria ser perfectament un problema de traducció. Però la seva manera de narrar-ho és erràtica i arbitraria en ocasions. I quan no ho és resulta evident  i reiterativa. Entenc que Oda es vegi en la necessitat de recordar els esdeveniments succeïts fa mig centenar d’episodis quan hi apareix quelcom relacionat, però és que el que aquí ens recorda és el que ha passat fa res. Crec que sí era necessària una rexplicació dels fets, però era totalment innecessari que s’hi estengués com ho ha fet. La pagina que ha dedicat a explicar-nos els viatges del pobre Momonosuke des de Wano fins a Punk Hazard podria haver-se exposat en una sola vinyeta, dedicant la resta a fer la narració anterior molt aclaridora.

La pagina on succeeix això és horrible. be podria ser un problema de traducció

L’únic que fa be l’episodi és mostrar-nos la bondat i el carisma de l’Oden, però ho fa tan ràpid que amb prou feines dona temps a calar abans que se’ns anunci la seva dramàtica mort. La que per cert apareix del no res en la narrativa sense que vinguí a cuento de res i amb pretextos insuficients per justificar-la. Però el pitjor d’aquesta part és la distribució de les vinyetes, que et mostren els personatges plorant abans tan sols de que et mencionin indirectament que el personatge va trobar un dramàtic final. Hi ha massa omissió, i aquesta acaba per entorpir la narrativa en lloc d’impulsar-la.  El que passa a l’episodi ja és el que havia de passar, però crec que el com passa és quelcom que s’hauria de reescriure de dalt a baix.

Me molen els dissenys. Però siguem sincers, aquests paios no li importen a ningú.

En definitiva l’episodi és un desastre. Se’ns presenten nous personatges l’únic carismàtic dels quals és la mare viatgera en el temps d’en Momonosuke que es munta un sacrifici estúpida al nivell del pare d’en Superman  a man of steel. Vale, vol morir amb el seu marit i tal. Però collons està enviant al seu fill al futur sense explicar-li pràcticament res. Plora al teu marit després, però salva primer al teu fill collons. En definitiva el sacrifici també està mal plantejat, arrel d’una exposició pobre dels fets previs a la mort de l’Oden. Només espero que les coses s’aclareixin adequadament en endavant. Però en aquest capítol ja ho han espifiat.

El dibuix al menys mola

Deixa un comentari: