Hunter X Hunter 384 – Conflicte

Burocràcia mafiosa i assassinat sincer

Els dissenys així com quotidians m’agraden molt

Després de la intensitat de l’episodi anterior Togashi necessitava relaxar una mica l’escenari. Fugir de les trames principesques per deixar assentar el drama en les ments dels lectors. Per que si hagués tornat en l’episodi següent a tractar els dilemes de les cobertes superiors això hagués opacat el drama i li hagués restat importància. Així Togashi s’assegura de que aquell moment quedi no com un pas més en aquesta historia si no com a quelcom important, quelcom a destacar. Per que en la seva simplicitat, l’episodi passat va ser un dels millors del que portem de saga.

Però ara estem en un nou episodi i Togashi es dedica a seguir explorant la trama de l’aranya i les màfies. Una trama, al contrari que la dels prínceps, amb prou feines encetada i per a la que encara falta una mica per acabar de presentar. Tenim personatges i context, coneixem el conflicte, però les regles i els interessos encara no s’albiren del tot clars.

Realment el dibuix és escabrós

Tot i que es parla molt i l’episodi és ple de diàleg, diria que hi ha poc a dir-ne. L’omplen pagines de burocràcia. La màfia posant a prova a l’aranya mentre segueix desenvolupant el conflicte. L’aranya forçada a seguir-los el joc sense massa interès esperant poder veure resultats en algun moment. És un desenvolupament necessari doncs ens aporta els matisos per comprendre la cultura que la màfia suposa i desenvolupar-ne els personatges, però ens deixa amb un munt de pagines on no fan més que donar voltes al mateix tema sense anar especialment cap a una direcció en concret. No obstant, lluny de ser una queixa, és una exemplificació del bon fer d’una narrativa sense presses.

El més destacable del discurs acaba per ser l’explicació esquemàtica del sistema moral que comparteixen les màfies respecte a la llei de l’assassinat. Per que tot i que es dediquen a vulnerar la llei, tenen uns codis que els regeixen per no caure en el caos. I si es trenquen, s’estén la guerra. És evident que es el que acabarà per passar, però la pregunta és: Quina mena de guerra serà?

Però tanta densitat burocràtica hagués estat massa per a ocupar la totalitat d’un episodi així que Togashi ho alterna tornant a un escenari que tot i viure a les cobertes superiors no guarda absolutament cap vincle amb el vist en l’episodi passat. L’escena comença amb impacte visceral: uns criats escombrant unes visceres (eh, eh, eh) sanguinolentes escampades pel terra. És un avis visual del personatge que se’ns apropa i un recordatori de la seva crueltat, de la seva maldat. Amb aquesta intensitat Togashi equilibra el pesat del diàleg burocràtic per donar balanç a l’episodi amb unes línies d’intensitat silenciosa.

Sap com conferir a les seves linies un esperit tetric

El que passa a continuació és revela com el que podria esser un punt d’inflexió si no en la trama general sí en la historia d’aquests dos personatges. La mestre del quart príncep, amb l’’objectiu secret d’assassinar-lo per deixar-nos un món millor és veu forçada a ensenyar nen al seu objectiu sense poder mentir-li, doncs de fer-ho la bestia nen que el protegeix acabaria amb ella. La situació és visceral, però no és res de nou. Ja la coneixíem. La diferencia és que ara es presenta la que segurament serà la seva única oportunitat de complir el seu objectiu.

La clau de l’assumpte és el Zetsu, l’habilitat per suprimir la teva aura, fent així que per exemple l’enemic no et pugui detectar. Practicar-lo és una part natural de l’entrenament nen, per tant no menteix al príncep quan li diu que és el que ha de fer, però per altre banda… Amb el príncep en estat de Zetsu, les seves besties nen desapareixeran (i besties en plural sí, per que increïblement el geni ultra dotat ha estat capaç de crear-ne una de nova per ell sol) i ell es trobarà indefens davant de qualsevol atac ja sigui físic o de nen. I aquesta segurament sigui  la única oportunitat que tingui ella de matar-lo. Ho aconseguirà?

És intimidant

Segurament no.  El més provable és que falli. És un personatge massa notori com per que mori amb tant facilitat. Aniria en contra de tota la narrativa que l’ha construït com a antagonista d’en Kurapika, no tindria sentit. Per tant fallarà. Però en quines circumstancies? Podria esser que el matés amb èxit, però resucités per alguna habilitat nen activada després de la mort? Potser així ella podria salvar-se. Per que d’altre manera costa de creure que ella pugui sortir viva de l’habitació. D’altre manera, quin serà el seu destí quan falli? La matarà? Altre cop la narrativa m’empeny a pensar que no. Togashi li ha donat molta importància, com si fos un pilar del que vindrà. Però com fallarà i viurà per explicar-ho? Aconseguirà escapar i es refugiarà en en Kurappika o l’organització? La salvarà la burocràcia? O es convertirà en alguna mena d’esclava del príncep alliberada només quan aquest mori? És intrigant, molt intrigant. Haurem de veure que ens espera.

És una batalla a vida o mort

Deixa un comentari: