Hunter X Hunter 386 – Hipòtesis

Aquest va de professors

Ja se’l veu amb anima de professor

Tal com cita el mateix títol gran part del capítol es dedica a especular. A formular una hipòtesi sobre com van succeir els fets. A formular una hipòtesi sobre com funciona certa habilitat. Però aquest és un episodi que aborda tants fronts que seria una temeritat constringir-lo aquí. El primer d’ells és la continuació immediata del dilema de l’episodi anterior, on la nostra guàrdia es pregunta que va ser real i que no, en quin punt es va torçar la realitat, en quin punt no va matar al príncep. Preguntes obvies, però respostes difícils de trobar. Al final Togashi ens donarà una rebuscada explicació al respecte és clar, però per ara de poc serveix especular.

Kira: “I me como una patata”

El segon front el toca la bona de la Melody, que apressada després de l’intent de fuga es veu aïllada de la resta del món per comprovar que al menys en aparença l’organ judicial és independent a la influencia monàrquica i que per tant, potser allà sigui on estigui més segura. No tinc molt clar on vol anar a parar Togashi amb això, però per la importància que està donant a l’organisme tard o d’hora aquest farà alguna cosa important. Si hagués de pensar, diria que aquesta etapa serveix com a preàmbul per a presentar la organització que després veurem en acció en algun altre assumpte independent d’aquest.

I en Kurapika recordant-nos que ell també és professor

L’episodi també torna al nostre Kurapika que comença a fer progressos amb els seus alumnes. L’assassí segueix sense donar cap pista d ela seva identitat i les classes només poden seguir, com sempre en un embolic polític difícil de desxifrar i que només fa que dificulta l’avanç de qualsevol aprenentatge pràctic. La trama no avança en sí, pe`ro sí ho fa el progrés de l’entrenament. Era quelcom que Togashi necessitava mostrar, doncs portava la trama una mica abandonada i han passat moltes coses des de l’ultima vegada que la va tocar.

Ultimament estem amb els trets al cap….
Que n’és de mona la Melody

Però el que importa en aquest episodi és el príncep Halkenburg i la seva especulació. Decidit ara a plantar batalla, la seva determinació és tan solida com nobles els seus ideals. Tot i això segueix endevinant-se la lenta però progressiva creació d’un monstre. Per ara però, la llum encara il·lumina el seu sender. En Halkenburg ha emprat la seva habilitat i la comprèn per sobre, però no en profunditat. I conèixer-la és important per executar els seus plans. No només pels conflictes ètics que pugui suposar, pels que passarà per sobre per un motiu més elevat, si no per els petits detalls Logistics que una o altre via pugui suposar. I per això, després de plantejar totes les opcions, l’home es disposa a executar un petit experiment. Si el guàrdia posseït es suïcida, que passa? M’ha sorprès, no és la jugada que hagués fet jo. Amb això ha revelat a la resta (com a mínim al primer príncep) que la seva habilitat li ha permès prendre el control del guàrdia que el vigilava. És un cost alt quan podria haver jugat al doble espionatge, però suposo que al darrere s’hi amaga alguna argúcia més enllà que la comprovació tàctica d’una hipòtesis  que al final no suposa gran diferencia en les implicacions practiques de la habilitat. Però l’única aplicació real al fet és per ara descobrir si després de tot el procés de possessió pot o no recuperar el seu guàrdia.

Que mafiós tot plegat

Finalment tornem al quart príncep i al seu entrenament, ara executat pel company fornit de la guàrdia. L’important i rellevant és la pertorbadora declaració de l’aparent atractiu que sent el príncep per la noia després de que l’hagi intentat assassinar. Un atractiu que al menys a mi em provocaria més pavor que l’odi. Veurem on acaba això. Però dubto que be.

El cabró dona calfreds

Deixa un comentari: