Hunter X Hunter 387 – Repetició

Repetició

La primera pagina d’aquest episodi és idèntica a la primera pagina de l’episodi 385 a excepció expressa del títol de l’episodi i, és clar, el numero que l’enumera. Mateixes imatges, mateix diàleg, mateixos textos. Tot igual. Milimetricament idèntic. Però sense ser el mateix. Si això és repetís durant la resta de l’episodi, seria un cas flagrant de reaprofitament de vinyetes per estalviar treball de dibuix, quelcom que a vegades empren alguns autors per agilitzar el procés creatiu. Però tot i que hi ha algunes semblances no és tracta d’una norma que es perllongui gaire més en l’episodi. Aquesta pagina doncs, serveix per anunciar-nos el que vindrà. Es una narrativa exposada en la repetició mateixa, on el fet de repetir-nos la mateixa escena és indicador de la intenció evident de tornar-nos a narrar els fets. I l’únic motiu pel que l’autor voldria tornar a narrar els fets de forma tan expressa és el de contemplar-los des d’una nova perspectiva. Una perspectiva que per a justificar el detall de la repetició ha de resultar en una divergència extrema dels fets exposats en l’anterior visionat. I així ha estat.

És molt senzill, però m’encanta aquest efecte

Aquest primer recurs, que es basa en una mera repetició del que ja hem vist. Tot i senzill, és prodigiós. No se l’ha inventat ell, ni tampoc és un acte de genialitat el fet d’emprar-lo. Però tot i que no cal tenir gaire cap per que se t’acudeixi aplicar-lo, el resultat sí que és genial per si sol. A nivell narratiu l’expressivitat que confereix la mera repetició (accentuada si cap pel mateix títol que l’encapçala i que he volgut “repetir”) te una força que tot i ser subtil cobra dimensions prodigioses.

Veure’l espantat fa massa gracia

La resta de l’episodi transcorre en un seguit de vinyetes que representen escenes ja vistes des d’angles diferents, narrant-nos tota la seqüència de l’entrenament que culmina amb la mort aparent del quart príncep i el seu retorn inexplicable. Però aquesta vegada ho veiem tot des de la seva perspectiva. Poques vegades la repetició dels fets quedava tan justificada per una visió tan radicalment diferent que expliqués els fets incongruents de la primera com aquesta. Un dels detalls que més me n’ha agradat, és de fet l’episodi anterior. O més concretament que deixessin un episodi entre mig abans de rexplicar el succeït i donar-nos una explicació. Un episodi que serveix de pausa, que no satura la trama, que perllonga l’incògnita i sosté l’expectació. Podrien haver estat més, però un era el mínim. I Togashi sembla voler posar una mica més d’acció en aquesta fins ara pausada guerra. No crec que sigui una acció en el sentit tradicional de la paraula. Però amb en Halkenburg decidit i en Tserriednich ultimant el seu domini del nen les coses no poden si no precipitar-se (del que no se sap res és del tercer príncep, algo amaga Togashi).

Si tenen un camp de flors i tot, ja pot començar l’amor

En qualsevol cas l’explicació a l’aparent mort resulta senzilla. Quan el príncep entra en estat de zetsu, activa una habilitat que transporta el seu jo real a una dimensió espectador, on veu deu segons en el futur que hauria passat. Aquest que hauria passat és el que també veuen la resta de persones, encara que no sigui real. Després del temps de visionat ell torna a la realitat substituint el seu jo paral·lel, o més aviat solapant-s’hi. I mentre la resta del món percep el seu jo que hagués estat, ell actua imperceptible independent a ell. Això resulta una habilitat que no sols li permet saber el futur si no despistar als seus adversaris caient a les seves trampes en aparença per esquivar-les en realitat. És una habilitat especialment complicada però amb un potencial tenebrós. El problema resulta en que tan sols serveix per evitar que passi algo que saps que passarà, encara que no sàpigues quin algo serà exactament. Però no et salvarà de cap atac sorpresa. Però bàsicament quan sospites quelcom, actives el zetsu i podràs contenir l’amenaça. El problema radica bàsicament en que has d’activar l’habilitat abans i no després de que l’amenaça s’hagi iniciat, si no l’únic que aconseguiràs és temps per pensar en com reaccionar, però en cap cas incrementar el teu temps de reacció a aquesta.

Aquest episodi no tenia masses bones imatges. I qualsevol moment és bo per colar un fanart

En qualsevol cas el príncep descobreix l’intent d’assassinat i lluny d’enfadar-se amb la seva guàrdia. Riu a cor que vols. Doncs ha trobat el seu lloc al món. El nen és meravellós i li obre la porta a un món complex i recargolat, un món de trampes i argúcies inimaginables. Un món a l’alçada de la seva ment.

Dona un gustazo tremendo sentir-li dir qu edominarà el món com un malvat a l’us

Deixa un comentari: