Diria que no que no he vist cap altre pel·lícula del director. Tinc pendent la famosa Birdman. Però diria que aquesta és la primera. No se si és o no un bon començament, però sí se que és una bona pel·lícula.
És violenta, molt més del que m’esperava. Però ho és per que així eren aquells temps. Ho és per que així ho precisa el realisme amb el que està filmada. No es dedica a vanagloriar-se en violència innecessària. Transmet temps crus on la supervivència era una cosa complicada, dura, miserable. La primera seqüència ens mostra només per a començar una encarnissada matança, carent de tota elegància o sofisticació. No hi ha bons ni dolents, només morts i supervivents. I sobre això versa en gran part la pel·lícula, sobre supervivència.
Però tota aquesta brutal violència només forma part de l’escenari, un escenari brutalment ben realitzat, espectaculars plans amb una musica profunda que es fon amb el paisatge i la seva melodia de forma impressionant. No soc un entès apreciant bandes sonores i no se si aquesta te una gran qualitat. El que sí se és que m’ha introduït en aquell escenari desolador de grans muntanyes, banyades per profundes melodies, que a vegades semblaven ser més una part del bosc que no pas una orquestra.
Suposo que el terme seria perfectament integrades, en el paisatge. Però la musica no sols acompanya al paisatge, acompanya la fredor del protagonista, la fredor que l’empeny incansablement a aconseguir el seu objectiu: l’Oscar, la venjança.
El tema central es la venjança. És el motor de la historia, el que fa que el protagonista sobrevisqui a eventualitats impossibles per tal de completar-la. Dicaprio fa un excelent treball amb expressions que ho mostren tot. No calen paraules. Només cal escoltar la fúria, la ràbia, l’empenta incessant d’una venjança implacable. Tot executat amb una fredor impassible, una voluntat inamovible que l’empeny a seguir endavant ja s’hagi d’enfrontar a ossos, indis, llops, traficants francesos o el pitjor de tot: el clima, les aigües, el fred. Cal destacar que els trucs de supervivència són també extraordinaris. Com esbudella un cavall per dormir al seu interior, com un indi munta una cabana i encén un foc en mig d’una tempesta, com devora tot el que se li passa pel davant, com segueix rastres, com s’orienta i sobretot com sap que ha de fer en cada moment deixa veure un laboriós treball per dotar de màxim realisme al film.
Sens dubte la actuació estel·lar del protagonista és prodigiosa i l’únic defecte que, personalment, trobo al personatge és que esdevé inhumanament invencible davant múltiples eventualitats fatals. N’hi hauria prou amb una sola de les eventualitats que passa per a acabar amb la vida d’un home curtit. Sobreviure a la seva successió quasi sembla tret d’una pel·lícula de superherois.
Son temps crus i homes crus. Tots els personatges ho demostren i tots juguen el seu paper. Escrivint una historia de venjança i supervivència que transcendeix aquestes paraules per ser alguna cosa més. Alguna cosa especial. Alguns personatges com el líder de la partida m’han semblat excessivament plans. Però d’altres com el propi antagonista i el nen que enganyat l’acompanya m’han semblat personatges excel·lentment perfilats i molt ben actuats.
La pel·lícula és lenta. No és pot negar. A mi no se m’hi va fer, però es pren tot el temps que necessita no només per explicar be una historia, si no per a dotar-la de matisos espirituals molt ben trobats i difícils d’assolir de forma tan clara i indirecte a la vegada. És potser això el que la converteix en una gran obra d’art. Però per a qui no sàpiga apreciar la lentitud del ritme, aquesta pel·lícula segurament li resultarà absurdament avorrida. No és una pel·lícula per a les masses. No és una pel·lícula per a tothom. És una pel·lícula per als amants del cinema. Una pel·lícula per a aquells espectadors que més enllà d’un producte comercial busquen trobar una petita joia d’elegància ascètica. No se si és la millor pel·lícula de l’any, ni si mereix l’oscar. Però és sens dubte una petita joia del cinema.
Llegint aquesta ressenya, no sembla que haguem vist la mateixa pel·lícula jaja. Des d’el meu punt de vista no crec que hagi sigut una de les millors pel·lícules de DiCaprio, o no al menys la mereixedora a l’Oscar. Pero bé, tampoc vaig deixar que acabés jaja
Diria que é suna d’aquelles obres que no es pot pbservar a parts, tot plegat es un conunt paulatií qu ellisca lentament d’un principi a un final i si be l’acció podria dividir la pelicula en seuquencies, aquestes en solitari perdrien el sentit que li donen en conjunt al film. És molt provable que compensi més no veure la pelicula que veurela a mitges. Tot i qu esi no et va agradar el principi dubto que si t’agradés el complert. Així que tampoc et recomanaria donar-li una segona oportunitat.