La conilleta de Baltigo que volia anar a la Reviere
Capítol estrany de One Piece. Amb un ritme entretallat se’ns presenten tres grans parts del capítol. La primera que podríem titular “Però mira que com mola la Reviere” és un successió de cares conegudes i per conèixer que ens fan un recordatori de quants amics importants ha deixat la tripulació del barret de palla al seu pas. Començant per l’esplendorosa reaparició de la Vivi que amb tints d’humor ens recorda amb més força que mai que la princesa d’Alabasta en el fons és i sempre serà una pirata. No hauria apostat per aquesta escena en el capítol anterior, però tampoc m’ha sorprès. Continuo pensant que no veurem més de la Reviere fins d’aquí un temps. Però això no és més que la continuació de l’expectant final de l’anterior capítol: un recordatori. El manga ens recorda quan ja quasi ens n’haviem oblidat de tots els reials amics (i no tant amics:Wapol,) que en Luffy te repartits pel món. Començant per la grandiosa Vivi i acabant per la literalment grandiosa Shirahoshi la qual protagonitzarà un dels temes a tractar més importants de la Reviere. Tinc curiositat per comprovar com esdevindrà el retrobament entre en Wapol i els que van ser el seu regne i quines en portarà de cap l’enigmàtic rei de Goa (és broma, tots sabem que probablement es tracta del germà adoptiu d’en Sabo, el que sí m’encurioseix es saber com s’ha acabat casant amb la reina de Goa). Sigui com sigui aquesta part no és més que un entranyable part recordatori part presentació del que be. Se’ns reafirma el mal estat de salut del pare de la Vivi i ens recorda que per molt que sigui una princesa pot saltar de dalt del mastil sense problemes (una escena que m’ha agradar espeicialment). El que trobo més interessant potser és el fet que se’ns parli amb tanta contundència de la negativa de la Vivi a buscar un príncep per ella. Coneixent a l’Oda això em fa ensumar alguna cosa que s’acosta. Potser veurem a la Vivi protagonitzant una historia d’amor de portades en un futur post-Reviere, qui sap.
La segona part l’anomenaria com “Però mira que enèrgica és la Carrot”. Potser va ser un error de lectura, però em semblava tenir entès que la Carrot formava part del grup de rescat d’en Sanji, potser simplement es va oferir. Sigui com sigui em fa mandra buscar-ho així que farem veure que m’ha sorprès la seva aparició. Deixant de banda possibles incoherències m’ha agradat la presentació de la nostre conilleta. Va ser la primera Mink de l’illa en aparèixer i mereixia una presentació més formal que la que va tenir més tard. Crec que la personalitat alegre i entusiasta de la nostre conilleta encaixarà perfectament amb el nostre capità i suposarà un contrapunt molt interessant amb el Mink lleopard que sembla estar enemistat amb tothom (fins i tot amb ell). És obvi que l’alineació d’aquest grup està molt meditada i espero grans coses del conjunt des del punt de vista humorístic. Però el que més m’ha cridat l’atenció és l’entusiasme per l’aventura de la Carrot, si durant el flasback que caurà tard o d’hora la conilleta participa en el passat traumàtic de l’illa no dubtaré en apostar que ella sigui la desena tripulant. I sí, se que des que va acabar la guerra cada nou personatge que apareix sembla postular-se per al nou Nakama, però sincerament personatges com en Jimbei (te una pròpia tripulació, per favor) la Shirahoshi (no vam aprendre de princeses amb la Vivi? Ni tan sols hi cap al vaixell), la Rebeca (princeses again) o realment qualsevol altre personatge de Dressrosa (tot i que al final l’Oda se les va enginyar per que en certa manera tots acabessin entrant a la tripulació indirectament), no m’havien acabat de convèncer. Però amb la Carrot, no se, hi ha un pressentiment. Faltarà veure com es desenvolupa durant els següents episodis per deixar-lo com a tal o posar-hi més esperances. Al cap i a la fi una dona no humana es el que es mereix ser el desè tripulant i la Carrot jove i il·lusionada per l’aventura sembla ser el candidat perfecte. Deixant de banda fantasies pròpies, aquesta segona part serveix per donar solidesa a l’alineació del grup començant a mostrar-nos la interacció entre els components. Carregat de l’humor característic dels post-salts-esbojarrats d’en Luffy amb la entranyable Nami posant preu als seus serveis culinaris (quan feia que no la veiem cuinar? Com es troba a faltar en Sanji) i les divertides tendències animalesques dels Mink. Una petita delicia.
Finalment tenim la tercera part del capítol conformada per una única vinyeta que podríem titular… “Però mira que cabron que soc que altre cop os deixo sense veure una èpica batalla entre titans”. És clar que sempre pot ser que l’Oda decideixi donar-nos una llaminadura en el proper capítol i mostrar-nos una mica més del succeït a Baltigo. Deixant enrere aquests detalls les implicacions del succeït són evidents. Tots sabem que cap dels bàndols haurà rebut baixes significatives, tot i que és força probable que se’ns mostri més d’una nova cicatriu fruit de la batalla. A la foto del diari semblen aparèixer en Dragon i en… Lucci? Això fa que un es trenqui el cap. Va lluitar en Barbanegra amb en Dragon i en Luchi s’ha afilat a l’emperador. O per contra està de part dels revolucionaris? O potser en Barbanegra va voler estalviar-se el conflicte i sàviament va informar de la localització de l’illa a l’armada per que s’encarregués de l’assumpte i en Lucci va aparèixer en al bàndol de la justícia per eradicar la resistència rebel? Si és així hi havia algun almirall en el conflicte? O al no ser pirata era competència directe del govern mundial i han enviat una mena d’exèrcit diferent a la marina? Estic fent masses preguntes? És quedarà amb un final obert la ressenya? Serà que en Brook es en realitat l’avi d’en Sanji?(que? amb l’edat que te podria ser pare o avi de la meitat de personatges de la sèrie).
En definitiva tenim un altre capítol de transició on de fet no passa gaire res però que tot i el seu ritme irregular és un goig de veure i que ens deixa anar com ja es costum una bomba informativa. Esperant per veure si en el següent capítol l’Oda es permet avançar una mica en algun sentit doncs realment el capítol ha començat i acabat en el mateix punt. És el que tenen els capítols de transició, masses petits detalls a explicar.
Un altre cop?
Ehem… final obert.
La cosa per fi s’ha relaxat. Després d’una successió quasi inesgotable de revelacions ha arribat per fi la calma de la quotidianitat que caracteritza els entresagues. Aquest capítol s’encarrega d’encarrilar els caps per lligar i acaba donant la forma final a l’equip de rescat d’en Sanji que ja ens augurava la portada de la setmana anterior. Encara queden coses per lligar és clar. Algunes segurament trigaran a veure’s resoltes. Es revela la ja previsible divisió d’aquesta aliança en quatre grups: el grup de rescat d’en Sanji ja completament definit, el grup de la cerca d’en Marco, un grup que es quedarà a Zou i finalment un que anirà a Wano a preparar el terreny per la guerra que s’acosta. L’incògnita esdevé en com es repartirà la tripulació entre aquests quatre grups. Sabem que en Luffy, la Nami, en Chopper i en Brook aniran rescatar en Sanji. Sembla ser que el nostre segon d’abord acompanyarà en Law a Wano. Però i la resta? M’aventuro a endevinar que en Franky es quedarà a Zou amb en Momonosuke preparant les armes que ha esmentat, possiblement amb l’ajut de l’Usoop. Tot i que el nassut també podria anar amb en Zoro, un tirador mai ve malament. La Nico Robin sembla poder encaixar en tots els grups. Podria quedar-se a Zou estudiant el Poneglyph i ajudant a en Momonosuke a parlar ambl’elefant.
Ara be, deixant enrere l’art gràfic de la portada centrem-nos en el capítol. Com va assegurar-se d’anunciar la Jump ens endinsem a la saga de la batalla amb els 4 emperadors. Vaig presagiar que una gran saga s’acostava, una macrosaga on veuríem involucrat a més d’un emperador, però tots quatre? Això definitivament supera totes els escales de grandesa que havia postulat i em deixa preguntant-me si potser no és massa aviat per això. Però be, tractant-se de l’Oda de ben segur que te un pla i jo al menys hi tinc confiança.
Finalment però he de parlar de les ultimes vinyetes. Tres vinyetes que tot i donar tan pocs detalls diuen molt. Sembla ser que l’Apoo ha traït l’aliança d’en Kid treballant en secret sota les ordres d’en Kaidoh. Dubto que en Hawkins no hagués estat capaç d’anticipar la traïció així que o be hi estava afiliat o be ha ordit algun estratagema. Fos com fos el misteri és suculent. Pel que fa al nostre Kid sembla ser que és ell qui apareix en un calabós al país de Wano. Això ens presenta una guerra de proporcions encara molt més gans del que m’imaginava. Recordant que en Drake també estava sota les ordres d’en Kaidoh, sumant-se-li ara l’Apoo i amb en Kid evidentment en contra. Molts dels grans personatges de la sèrie comencen a prendre un bàndol en aquesta batalla que s’acosta. Simplement ansiosos per veure el que ens espera i quina informació s’aproxima. Cosa que vol dir que segurament aquesta trigarà en arribar. Sens dubte un capítol curt però rodó.
Els dos anteriors capítols de la sèrie van ser un tsunami d’informació com els que l’autor deixa anar cada cent capítols (o més). El primer, essent segurament un dels capítols més importants de la sèrie, va revelar-nos una informació amagada durant anys sobre el futur final de la sèrie. El segon va dedicar-se a revelar-nos un altre petita allau d’informació sobre el futur més immediat d’aquesta. Ara tocava reorganitzar. El capítol anterior ja ho havia fet en part. Però era temps de posar les coses al seu lloc, de quadrar-les. I ho ha fet… més o menys.
Qui sap, coneixent la trajectòria de la sèrie i de l’autor, totes semblen altament probables. Al final del camí que marquen els log pose no hi ha Raftel, si no simplement les instruccions de com arribar-hi. Arribats a aquests punts de la sèrie resultava massa inversemblant que ningú hagués arribat a l’illa misteriosa i sincerament m’encanta el tancament de l’enigma que tants anys de disputa ha generat.
Tothom sabia que alguna cosa se n’havia fet del nostre carismàtic segon d’abord del gran Barba Blanca. Tothom separava que alguna cosa hagués esperat amb el pèrfid Barba Negra. I aquest capítol ens confirma el que pràcticament ja es sabia. Ambdós es van enfrontar i l’emperador va vèncer. Però com tothom sap, el fènix cau per tornar-se a aixecar de les seves cendres. Però aquesta tampoc era la gran noticia. Era un petit tecnicisme més. La gran noticia és que el Gat i el Gos son col·legues de birres del Fenix. I que el Fenix esdevé un dels protagonistes de la gran guerra que s’acosta al país dels samurais. Tothom volia veure tornar a en Marco a l’acció. I amb aquesta joia informativa se’ns presenta una resurrecció a lo gran. En Marco tornarà. Potser fins i tot l’Oda escolti els meus desitjos i munti una minisaga paral·lela anant-lo a buscar (somiar és gratis). Però res d’això importa: en Marco torna a escena. I això per si sol ja és un titular.
El capítol anterior va ser potser un dels més importants de tota la saga. Potser al nivell d’aquell capítol rere la èpica batalla a Enies Lobby on apareix en Garp i li comenta per accident al seu net que el seu pare és en Dragon, el criminal més buscat del món. El capítol passat va esser eclipsat per les revelacions sobre el destí d’aquesta gran aventura: Raftel. En aquest capítol s’ha de tornar a la realitat. En aquest capítol s’havien d’abordar els temes pendents que requereixen una resolució immediata, en aquest capítol s’ha de decidir que es farà a continuació. I ho ha fet, però no s’ha quedat aquí. El capítol passat em va encantar, però sincerament aquest m’ha agradat encara més.
