Hunter X Hunter 353 – Astut

Hisoka vs Chrollo (part jo ja ho vaig dir de n)

Els orgasmes d’en Hisoka són lo millor

Capítol com els dos anteriors amb molta acció i sense cap intriga especial a comentar, a part és clar de les elaborades tècniques de batalla que en la mateixa acció es presenten. He de dir no obstant, que sense saber quan planeja l’autor allargar aquesta batalla, no m’agradaria veure-la durar més de quatre capítols de manera consecutiva. No vull dir amb això que no vull que sigui llarga, si l’autor creu que ha de ser-ho jo confio en ell. Però si la batalla s’allarga gaire, m’agradaria que l’autor aconseguís arribar a una mena de clímax i pauses la historia durant un o dos episodis per anar a explicar un altre cosa i després tornar a aquesta. Essent el tercer episodi dedicat a aquesta batalla ja començo a albirar certa monòtona en el visionat i m’agradaria que si la cosa s’allarga es pogués relaxar el ritme narratiu passant momentàniament a un altre tema. Només espero que si l’autor l’allarga, ens expliqui més coses de mentres (si continua amb tanta batalla les meves ressenyes es quedaran amb poc a dir, tot i que tenint en compte que ara venen exàmens… tampoc és mala cosa, tot i que per altre banda estic suposant que continuarà al ritme setmanal duran molt de temps… que fàcil es acostumar-se a la regularitat amb tan sols tres setmanes, em trencarà el cor quan torni a desaparèixer :’( ).

Ja ha arribat la super estrella!

El capítol m’ha agradat força. Passades les presentacions que van concloure definitivament en l’episodi anterior toca anar a l’acció de veritat, i a això ha anat. El problema potser és que res del capítol m’ha sorprès. Tot el que ha passat és sols una petita part del que ja vaig augurar en la ressenya anterior (veure ressenya) sobre les tàctiques de combat d’en Chrollo. Sols que de moment a nivells molt basics. Suposo que l’autor, conscient que no tothom fa recerca per assabentar-se amb exactitud de les habilitats exposades, decideix començar a poc a poc i mostrar lentament l’estratègia que Chrollo te preparada. Donada la revista juvenil on publica el seu contingut i el gran nombre de lectors ingenus que ha arrossegat la sèrie, em sembla una bona estratègia a seguir, tot i que això allargarà més del compte el combat. Es clar que amb un combat tan intens i ben manejat suposo que no importa gaire. No?

Mmmm a Chrollo li agrada donar pel darrere

Se’ns mostra la facilitat de Chrollo per crear amb uns pocs instants fruits d’una simple distracció centenars de copies assassines disposades a atacar a Hisoka. Aquests simples titelles no tenen res a fer contra l’arlequí és clar, però sí son una distracció perfecte per què Chrollo apareixi en el seu punt cec i llenci el seu atac. I per molt simple que sigui la tàctica (tot i que la seva preparació és indubtablement elaborada) és tremendament efectiva. El que indubtablement més m’ha agradat del capítol es el fet que com a lector podia senti l’angoixa que els munts de titelles causaven en Hisoka (tot i que ell encantat). Se sentien realment com si li impedissin respirar, si es despistava un moment ja el tenien agafat. Tots sabem que res podrien fer ells contra Hisoka, però si l’agafen estaria indefens contra atacs més poderosos i en el temps en que se n’hagués de desfer (com ja ha demostrat aquest capítol) Chrollo tindria temps a aparèixer per darrere i llençar el seu atac per tornar-se a amagar en les ombres abans que el seu adversari pogués reaccionar. Com he dit, la tàctica és senzilla però efectiva i realment l’autor aconsegueix fer sentir el perill que corre Hisoka tot i l’aparent feblesa de les piles de copies de cadàvers que se li llancen a sobre. El combat és vibrant i opressiu i tot i que Hisoka se n’ensurt Chrollo sembla tenir les de guanyar. I això que no ha fet més que començar.

Els fans extasiats pel retorn de HxH

En aquest capítol queda més clar que mai que si Hisoka vol guanyar s’haurà de treure més d’un as a la màniga i mostrar les seves verdaderes cartes. Per què sí, amb un dels seus senzills però no per això menys magistrals cops ha mostrat una vegada més la maniobrabilitat de la seva manipulació del nen. Però aquesta versatilitat acabarà per trobar un límit i tots ho sabem. Per molt elàstica que sigui la goma no es pot estirar per sempre (adequada metàfora). Hisoka les ha passat putes i l’únic que ha aconseguit és un orgasme(alabat cia) i donar un cop a Chrollo amb un cap. I sabent com és Chrollo de poderós dubto que un cap li faci gaire mal. Però el més important de tot és que Chrollo ni tan sols ha fet servir les bombes, que són de fet l’arma més poderosa de la seva estratègia. I tot i no fer-les servir, sols amb els cops que li permeten la distracció dels cadàvers ja sembla portar l’avantatge en l’arena. Les perspectives pel combat es posen cada cop més i més interessants.

ANAL EXTREM

Però el fet que comenci suau no pot basar-se sols en un argument narratiu (ja ha demostrat varies vegades que sempre hi ha un motiu darrere les accions que s’emprenen a la sèrie). Crec que comença així d’intens per fer que Hisoka es concentri en evitar que l’enxampin els cadàvers i preveure les aparicions de Chrollo, de manera que quan se li acosti una de les bombes disfressades de cadàver… be, HIsoka ni tan sols la veurà a venir. Crec que aquesta és l’estratègia per el moment, submergir-lo en un hàbit de lluita repetint les mateixes tàctiques un cop i un altre cada vegada més opressives per sorprendre’l amb un canvi brusc quan ja s’hi estigui adaptant. Hem d’estar atents, per què auguro la primera explosió impressionant i potser dramàtica (podria Hisoka perdre un braç? En un combat com aquest semblaria molt  només per començar, potser un dit?).

Simplement… Brutal

Però anem al que importa d’aquest capítol. La pagina final del contraatac d’en Hisoka. Un doble atac secret, fent servir el primer com a finta del segon, sembla una tècnica adequada per l’arlequí. Però el més inquietant aquí és que per a fer l’atac Hisoka ha rebut al seu temps (i sembla que tot content) el brutal atac de Chrollo. I a primera vista, sembla que l’atac resulta molt més perjudicial per Hisoka que per Chrollo. Els atacs realitzats abans d’aquest havien semblat contundents, però cap en comparació a la brutalitat d’aquest. No obstant Hisoka somriu, i sabem que Hisoka no somriu en va. Sembla difícil que el cap projectat hagi fet gaire mal a Chrollo, per al que em decanto més cap a la idea de que el seu somriure es deu més aviat a un altre cosa. En primer lloc, el primer que he pensat és que el cap ha atacat a la seva mà dreta (o això sembla, intel·ligentment no s’aprecia molt be). Mà on si un es fixa pot veure que sostenia el llibre una vinyeta abans. Sembla impossible que l’hagi guardat. Així doncs penso que l’atac podia anar més aviat dirigir contra el llibre que contra el Chrollo mateix. I si Hisoka aconseguís malmetre el llibre i fer-lo inservible? Això seria el final per a Chrollo, òbviament no veurem això en aquest capítol, però potser en un altre. La segona idea i que no es incompatible amb la primera. És que Hisoka te l’objectiu en realitat d’enganxar el seu nen o be a Chrollo o be al llibre. Imagineu que quan Chrollo està a punt de fer l’atac final Hisoka estira de la goma i li roba el llibre capgirant la situació i assestant ell el cop definitiu? Seria brutal. Sigui com sigui, estic segur que hi ha una estratègia amagada darrere aquest cop i que no es tracta sols d’un simple atac exitós. Sigui com sigui haurem d’esperar per veure-ho.

En serio, aquests capitols donen per fer molta conya gay

En definitiva el capítol ha estat emocionant. Continuació immediata del que vam veure i confirmació també immediata del que ja vaig augurar. El combat sembla encarrilar-se en bon camí. I el fet de que Hisoka vagi deduït a través de pensaments el procediment de Chrollo sense necessitat de recórrer al diàleg ja m’agrada més. De fet, comentarista a part, només intercanvien una sola línea en tot l’episodi (-T’he vist preparar la teva estratègia – Ho se). Això s’adequa molt més al estil de combat “realista” de HxH mancat de diàlegs durant el combat. Accentuant les meves esperances que el discurs inicial de Chrollo no fos més que una simple condició de les seves noves habilitats. Esperant amb ànsia el següent.

Hunter X Hunter 352 – Problemàtic

Hisoka vs Chrollo (part s’obre el teló de n)

I sembla que amb aquest capítol acaba la presentació del que serà un dels combats més llargament esperats de la historia (entre sagues i hiatus de per mig, quan fa que esperem que aquests dos s’enfrontin?). El capítol no és en sí molt diferent que l’anterior, igual que en aquell no succeeix gaire res al llarg de les pagines. Però en aquest cas ja m’ho esperava, així que l’he pogut gaudir molt millor. Llastimosament però, com pertoca a un capítol carregat d’acció, no hi ha molt a ressenyar.

Hi ha una cosa que em produeix certa urticària. I és el fet que en Chrollo vagi explicant fil per randa el funcionament de les seves habilitats. El fet de parlar de les habilitats és un dels requisits per a poder robar-la, però pel que jo se no ho és per poder emprar-la. El fet que Hisoka no prepari cap temptativa contra el cap de l’aranya mentre aquest s’explica en canvi, és quelcom que no em molesta en absolut. Tots sabem com és Hisoka, si el seu enemic li explica les seves habilitats ell estarà encantat. És de la classe d’individu egocèntric que te una alta confiança en les seves possibilitats de victòria i que per això és capaç de sotmetre’s a petits perills o deixar passar oportunitats si això brinda més emoció al seu enfrontament. Tot i això també sabem que Hisoka és endimoniadament intel·ligent i emprarà la informació rebuda de la manera més practica possible. El problema aquí és Chrollo, no és dels que els agrada fardar i ell mateix clarifica que no fa això per burlar-se d’en Hisoka. Llavors per què? Tan altes són les seves expectatives de victòria? Jo segueixo pensant que haver d’explicar les habilitats que fa servir amb el marca pagines és una de les noves restriccions, aquest capítol ha refermat les meves sospites, però no les ha confirmat. Espero que l’autor ho especifiqui en algun moment, tot i que no m’estranyaria que ho donés per entès. Fins llavors el fet em seguirà generant certa picor.

Us imagineu en Chrollo aixi?

Una de les coses interessants en les que no vaig caure en el darrer capítol és que el fet que Chrollo empari l’habilitat de Shalnark implica que aquest no la pot fer servir. Per tant, Chrollo ha deixat sense habilitat a una de les potes de l’aranya. Suposo que aquest l’ha entregat voluntàriament, tot i que també podria ser que l’hagués forçat. Sigui com sigui el fet suscita moltes preguntes. Te previst Chrollo tornar a Shalnark la seva habilitat en el cas de vèncer a Hisoka? Si Chrollo mor les habilitats robades tornen als seus propietaris originals? Si Chrollo fa servir l’auto pilot de Shalnark també es transformarà en súper sayan? (jo vull veure això). Sigui com sigui espero que aquestes preguntes també siguin donades en algun moment.

Però anem a les habilitats mostrades sen aquest capítol. Chrollo va dir que mostraria a Hisoka tres habilitats més. La primera li permet controlar objectes inanimats com a titelles. La segona li permet copiar objectes inanimats. Amb la primera habilitat no pot controlar cadàvers, però en canvi sí pot controlar copies de cadàvers. I l segona li permet copiar cadàvers, oferint-li així un gran numero de titelles humanoides per controlar. La tercera habilitat permet a Chrolo donar la seva aparença a qualsevol persona que toqui amb una mà i copiar l’aparença de qualsevol persona que toqui amb l’altre. Només amb aquestes tres habilitats ja tenim una combinació molt potent, pot intercanviar aspectes (que suposo que romandran canviats encara que canvi l’habilitat en us) i pot fer copies de cadàvers, permetent-li així controlar una o varies copies a les que ha donat la seva aparença per que ataquin a Hisoka mentre ell l’ataca amb una aparença desconeguda que Hisoka no pugui identificar.

piu-piu

Només això per si sol ja dona molt de joc, però a aquesta se li ha de sumar l’habilitat de controlar un esser viu amb el control remot (que tot i semblar reiterativa Chrollo ha admès que juga un paper en el seu pla, hem de comprendre que amb aquesta habilitat l’individu controlat pot rebre ordres complexes, mentre que amb la dels titelles bàsicament només pot atacar) i finalment l’habilitat de sol i lluna que permet marcar a persones amb una bomba que pot fer explorar ajuntant els símbols positiu i negatiu amb que els ha marcat(no em queda molt clar si ha d’ajuntar ell les mans o s’han d’ajuntar els simbols que ha marcat en l’individu). Això vol dir que no pot convertir en bomba a les copies de cadàvers, doncs segons he entès necessita que l’usuari estigui viu quan el toca (i ells son tècnicament objectes inanimats amb aparença de cadàver), però en canvi si pot convertir en una bomba als individus que controli amb l’habilitat de Shalnark. Que implica això? Que morirà molta, molta gent. Ara s’entén per què Chrollo va triar la torre coliseu com a escenari de combat i sincerament m’encanta. Per executar el seu pla Chrollo necessita una gran quantitat de individus vius que poder controlar, assassinar i copiar tantes vegades com faci falta. Segons he intuit pretén enviar una onada de copies de cadàvers amb els aspectes canviats contra en Hisoka mentre controla a un d’ells (el que porti l’anteneta), el qual tindrà a sobre una bomba que Chrollo farà explotar si s’acosta prou a Hisoka(tant si ha d’ajuntar ell les mans com si ho ha de fer l’individu que controla). Aquest pla és endimoniadament astut i maquiavèl·lic i justifica perfectament tot el que no em va agradar del capitol anterior, que ja vaig dir que esperava pogués ser justificat (segueix picant-me lo de que li expliqui tot, però suposo que es resoldrà essent una simple nova restricció).

Com dir-ho…. el paio es veu una mica canviat

No obstant, com no podia ser d’altre manera tot això te els seus peròs. Tant l’habilitat de canviar d’aspecte com la de les explosions requereixen ambdues mans per a ser emprades, cosa que vol dir que quan les utilitzi, només podrà fer servir aquelles. Això implica que no pot fer explotar a un individu que està controlant (si es que necessita tenir l’habilitat activa per fer l’explosió, que no em queda clar), ni tampoc pot canviar d’aspecte mentre controla un individu. L’habilitat de Shalnark, permetia posar a l’individu controlat en control automàtic, però m’atreviria a jutjar que si deixa de fer servir l’habilitat tant el comandament a distancia com les agulles desapareixen i s’esborra el control. Per tant, no pot fer explotar a ningú mentre el controla(o potser sí, com ja he dit. Suposo que quedarà més clar un cop posada en practica). Però això no vol dir que no el pugui acostar a en Hisoka per després fer-lo explotar. Per altre banda l’habilitat de canviar d’aspecte és més complicada. Si te el llibre entre les mans, segueix podent fer servir la mà esquerra i per tant pot prendre l’aspecte d’un altre persona, però no concedir el seu. Això implica que mentre fa servir un altre habilitat pot seguir prenent els aspectes d’altres persones. Tot plegat és força recargolat i esdevé just el que esperava d’aquest combat. Tinc moltes ganes de veure quines cartes traurà Hisoka per contrarestar les trampes que Chrollo li te preparades. Per què si les possibilitats que tenen la combinació d’habilitats que ens ha mostrat Chrollo són espectaculars, podem estar ben segurs que el combat real tindrà una complexitat encara mòlt més elevada. Esperant-ho amb candeletes.

La introducció d’aquest combat va començar en el capítol anterior i ha acabat (suposo) en aquest. I  no podria ser una millor introducció. Tot i les meves reserves en el capítol anterior, com ja vaig dir s’ha d’analitzar en conjunt. I en conjunt aquesta presentació és espectacular. El capítol anterior sembrava els fruits per a poder recollir-los en aquest i arribar al nivell suficient de comprensió de les habilitats per veure el combat que s’acosta. Crec que haurem de tenir molt clares les característiques i limitacions de totes les habilitats en joc per poder seguir el combat. Jo mateix he hagut de llegir varies vegades algunes pagines i buscar informació per tenir completament clares totes les dades de les habilitats emprades. Recomano fer el mateix a aquells qui tot i la meva explicació encara no els hagi quedat clar. Per que un cop comprés i assimilat les habilitats que hi ha en joc m’aventuro a augurar que el combat serà memorable. El mateix Hisoka ha posat la cara més seriosa que li havíem vist al comprendre l’abast de la combinació d’habilitats. Si Hisoka es posa seriós és que la cosa va forta. Problemàtic cita el títol, crec que en nostre harlequin es trobarà amb que aquest combat resulta molt més que problemàtic. M’agradaria contemplar com després del combat tal com fa Oda amb els seus personatges a One Piece li queda a Hisoka alguna cicatriu per a la posteritat.

En definitiva no hi ha molt més a parlar sobre aquest capítol. Es presenten les habilitats i s’acaba la introducció, ara ja estem preparats pel que vindrà. Suposo que el següent capítol seguirà amb el combat, tot i que ben be podria no fer-ho ara que ja s’ha acabat una part d’aquest. Sigui com sigui aquest episodi ha esborrat definitivament totes les meves reticències del capítol anterior i m’ha proporcionat totes les ganes que em faltaven per veure aquest combat. Passi el que passi, podem estar segurs de que el que vindrà serà èpic.

Hunter X Hunter 351 – Duel a Mort

Hisoka vs Chrollo (part 1 de n)

M’he posat a llegir aquest capítol amb moltes ganes. Havia sentit de molta gent que deia que era genial. L’anterior m’ho va semblar i la gent no en deia el mateix, però això només feia que indicar-me que hi hauria acció o grans revelacions, que és el que sempre acontenta a les masses.  També hi ha contribuït el fet que m’haguessin dit el mateix del capítol d’aquesta setmana de One Piece (veure ressenya), tots l’havien pintat genial abans que el llegís i efectivament ha estat un dels millors capítols que he vist darrerament superant totes les meves expectatives. Desgraciadament HxH no ha patit el mateix destí. Sincerament el capítol m’ha semblat una gran decepció.

No vull dir que el capítol hagi estat dolent, noimolt menys. Ha estat un bon capítol, però per si sol… no és res. Una mera presentació.  Perquè de fet, a part de presentar-nos la batalla, no hi passa res.  Suposo que la culpa és de les expectatives. Sincerament, esperava quelcom intricat, quelcom realment complex que m’obligués a llegir-me el capítol tres vegades per entendre-ho. M’havien dit que el capítol no tenia res a veure amb l’anterior i tenia ganes d’esbrinar quina trama se’ns presentava a continuació, quina complicació. I resulta que res de trames, un simple i ordinari combat. Potser el combat més esperat del manga per alguns, però a mi personalment Chrollo mai em va caure massa be. Sempre vaig ser més fan de les potes de l’aranya que del seu cap. La  eterna persecució de Hisoka per lluitar amb Chrollo era el més interessant del personatge, però ara la persecució ha acabat i be… sincerament no em genera massa emoció.

Chrollo Lucifer és un home intel·ligent. Un home que sabia que no podria defugir per sempre l’amenaça de l’harlequin. Que es preparés per a l’ocasió no és només lògic si no que és l’única acció que el personatge essent com és podia emprendre. Essent com és adorat per les potes de l’aranya, la opció més evident hagués estat reunir-los a tots per afrontar el duel contra Hisoka. Però suposo que el personatge en el fons te el seu orgull i te confiança en les seves possibilitats. El detall que pot portar més discussió és el fet que decideixi enfrontar-lo dins la torre coliseu. Personalment m’agrada el fet que l’autor hagi decidit anar, sense posar masses floretes a l’assumpte, directament a l’enfrontament. I la torre era la manera més directa i fàcil de presentar-ho. Entenc perfectament els seus motius, narrativament és el més senzill i efectiu,  però crec que alguna floreta presentativa no hagués sobrat. És clar que aquest detall que em genera certa picor es veurà solucionat si en futurs capítols veiem a mode de flasback una mena de preparació anterior a l’enfrontament. De ser així la manera en com s’ha presentat el combat, directe al gra, és la millor opció narrativa i la que més m’agrada. Però deixant de banda aspectes de narrativa: per que Chrollo hauria de triar la torre per enfrontar-se al nostre estimat Hisoka? Sincerament espero que hi hagi algun motiu al darrere que ho justifiqui més enllà de l’adequat que resulta ser. Podríem argumentar que després de tant de temps el duel requereix un enfrontament formal i que la torre és el millor lloc per dur-lo a terme, però Chrollo és un calculador i que es deixi dur per sentiments d’aquesta manera no m’encaixa en la seva personalitat. Per tant auguro que o be forma part del seu pla (amb que l’escenari li donés un petit avantatge en una de els seves habilitats seria suficient, al cap i a la fi també te orgull per molt que no deixi que aquest el cegui), o be te alguna cosa a veure amb les seves restriccions.

Free Yaoy

Però parlem de Hisoka. Hem vist al llarg del manga tota mena d’habilitats, algunes de les quals s’alcen a nivells quasi divins. Però quina és la habilitat de Hisoka? Per que la seva peculiar manera de controlar el nen no és pas la seva tècnica especial, per molt us que li doni. Hisoka és un individu que mai ha lluitat amb tot, que mai ha ensenyat les seves cartes. I el que més m’emociona d’aquest combat és la possibilitat que l’obligui a ensenyar el seu autèntic potencial, que ens demostri d’una vegada quina carta te amagada sota la màniga. No obstant, per molt interessant i esperat que sigui el combat, el fet que no tingui cap rellevància en cap trama, que sigui sols pel fet de ser no pot evitar decebre’m. Per què tal com s’ha presentat m’ha donat la sensació que aquest enfrontament és més aviat una cosa que l’autor s’havia de treure de sobre abans de viatjar al continent fosc. Altre cop des del punt de vista narratiu intercalar l’acció amb la complicació de les trames que se’ns presenten per davant és un encert. Però una cosa és la qualitat narrativa i l’altre és la coherència i la riquesa de la historia, no m’agradaria que sacrifiqués unes en pos de les altres. Potser em sorprèn i a posteriori l’enfrontament resulta tenir una importància amagada i uns motius més fundats, però ara mateix el context em tremola una mica i això és una llàstima. L’entrada d’en Luffy al coliseu de Dressrosa era pràcticament el mateix pla argumental però funcionava de sobre manera, potser per això no puc evitar pensar que l’autor podria haver-ho fet millor.

Però deixem els contextos a part. Tot el criticat anteriorment pot ser transformat en virtut en posteriors capítols amb relativa facilitat si l’autor pren els camins adequats. Centrem-nos doncs en literalment l’únic que passa en el capítol: el combat. Potser està influenciat pels possibles defectes que he trobat en la presentació, o per l’intricat del capítol anterior, però l’encontre m’ha semblat pecar de simplista per als estendards de la sèrie. A nivell combatiu el que em semblava més interessant de Chrollo era el fet que hagués de combatre amb una sola ma quan emprava la seva tramposa habilitat. Ara aquesta limitació ha estat extirpada en pos d’altres limitacions de moment desconegudes. Potser el problema del capítol és que realment no han arribat a lluitar, només es provaven mútuament, es testaven i mesuraven per calcular la millor ruta d’acció per al combat que s’acosta. Això doncs, tampoc és en si un fallo, si no un resultat del fet de que es tracti d’un material episòdic que forma part d’un enfrontament més extens, sols una introducció.

Un dels fets que més em neguitegen d’aquest enfrontament és que dubto molt que l’autor es desfaci així com així d’en Chrollo i molt menys que ho faci d’en Hisoka. No al menys sense una mica més de suc al darrere. Que el duel fos a mort és quelcom que quasi no te impacte, era quasi evident, però és una constatació sana. Però això vol dir que un d’ambdós morirà? M’imagino a Chrollo perdonant la vida a Hisoka si aquest pot ser-li útil, però em costa més de veure a l’inversa si aquest ja ha aconseguit la seva victòria. Sigui com sigui em costa imaginar que l’autor trií desfer-se de qualsevol d’ambdós personatges. Potser estem davant una planejada falsa mort de Chrollo per tal que Hisoka el deixi en pau una temporada mentre prepara els seus verdaders plans. Si realment fos així sembla una idea molt interessant que justificaria totes les petites incoherències del capítol.

Entrem en un dels punts més interessants del combat. Chrollo ha narrat a Hisoka el funcionament de les seves habilitats. HxH no es caracteritza pel topic del manga d’explicar als adversaris les habilitats que posseeixen per que puguin contrarestar-les, normalment els personatges s’han d’esforçar per deduir-les i això és el que caracteritza a un bon caçador. Però Chrollo sembla haver-ho deixat anar tot. Per que? Per simple orgull? Si fos així realment em decebria, no sembla el personatge que es deixa emportar per l’orgull i la confiança. El que m’atreveixo a augurar és que es tracta d’una de les esmentades restriccions de la seva nova habilitat. Doncs tan bon punt ha guardat el llibre per emprar ambdues mans ha començat a narrar del tiron el funcionament de les seves cartes. És una mena de restricció que ja havíem vist abans i que en el cas de Chrollo no el perjudica especialment com ho podia fer per exemple amb el bombarder de Greed Island. Però està clar que no pot pas ser l’única restricció de la nova habilitat de Chrollo. Estic impacient per saber quines seran aquestes i veure com afecten el combat on espero que ambdós oponents mostrin totes les seves cartes (M’he fixat en que Chrollo li ha preguntat al harlequin si volia continuar, serà aquesta un altre de les seves restriccions?).

Per què… surt un tio raro a l’extrem superior de la foto? Serà una habilitat d’en Chrollo?

En definitiva el capítol m’ha decebut però m’ha agradat. El problema cau que en un capítol de 19 pagines ple d’acció i grans presentacions no queda espai per explicar gaires coses. Aquest capítol forma part d’un combat més extens que només podrem jutjar com  a conjunt. La pregunta que em queda al final d’aquest episodi és: Seguirà el següent episodi amb el combat? O tornarà a la trama d’en Kurapika? Ens donarà un altre tast del Zodiac? O potser anirà a visitar en Gon (dubto que visiti en Killua més que de passada, però potser si que ens mostra algun Zoldyck)? O potser ens presentarà un altre nova trama que ningú s’esperava? Només el temps ho dirà. De moment només podem esperar amb ànsies el proper capítol i desitjar que el combat que se’ns introdueix en aquest sigui tan èpic com s’augura.

Projecte Atrapa Somriures: I

Si desconeixes de que es tracta aquest projecte, pots visitar les seves bases en el següent enllaç: http://atrapasomrriures.blog.cat/2016/04/23/projecte-atrapa-somriures/

La Primera

23/04/2016

Sant Jordi és un dels meus dies preferits de l’any. Com podria ser d’altre manera en el dia català de l’amor i la literatura, potser les dues coses que més em realcen d’aquest món. Que el dia de l’amor sigui també el dia dels llibres obra una porta a la bellesa poètica que circula pel carrer i disposat a trobar-la ha caigut la primera víctima d’aquest projecte. Diuen que la primera vegada és la més especial. Potser tinguin raó.

He estat molt de temps pensant en aquest projecte, elucubrant com dur a terme les meves descripcions, però ara que m’hi trobo, les paraules no flueixen com voldria. Per què, com narrar tanta bellesa? Com descriure un moment que t’ofusca els sentits i emplena tot el teu món? Impossible. Només em resta l’intent. Desitjant que al menys part de l’essència del que m’ha colpit pugui ser transmesa als que llegeixin les meves paraules.

Roig. Roig passió. Aquesta es la paraula que em be a la ment quan intento evocar el moment d’avui. El roig de la sang, de l’amor, del dolor i de l’eufòria. El color de la vida. Que bella és la vida quan t’aventures a contemplar-la en els seus entramats més poètics.  Una cara rodona es la protagonista del relat d’avui. Una cara rodona i dolça, afable, amb un somriure radiant al bell mig. M’enamoren els somriures, sempre ho han fet. És tot el que necessita una dona per captivar-me en el primer instant. El seu era un somriure enigmàtic, captivador, banyat amb el regust amarg de la distancia. No se si els llavis eren carnosos, però així els evoco. Per que aquesta no es la descripció d’una persona si no d’un sentiment. Els seus ulls brillaven darrere unes olleres de pasta, engrossint la radiant mirada d’una deessa. Les ulleres li conferien un toc interessant, un polsim de possibilitats, com podia ser d’altre manera el dia de sant Jordi, rodejats de llibres i d’amor? Ella m’ha mirat, m’ha regalat el seu somriure i jo el guardaré per sempre dins el meu cor. Però aquesta cara rodona amb un somriure excels i una mirada brillant engrandida rere les seves ulleres de pasta no venia pas sola. Doncs vivia emmarcada en el roig passió dels seus cabells, que respiraven un color resplendent i passional il·luminat per l’alegre sol de Gracia. Fent conjunt, sense saber-ho, amb els milers de roses que inunden els carrers. Aquest color intens i brillant, el color dels pètals de rosa, podria ser un detall sense menys importància en un altre dia. Però el dia d’avui, cobra una transcendència poètica que realça la figura de la bellesa que intento descriure a conceptes inexplorats i que les paraules mai seran capaces de descriure. Aquests cabells roig passió fluïen amb elegància esdevenint el marc perfecte d’aquell tendre rostre rodó, aturant-se amb subtil naturalitat a ram del pit, com la sang fluint a través de la vida.

Acariciat pels cabells s’alçava un bust poderós, orgullós de ser sense reserva la descripció de la generositat. Igual que pels somriures també em veig fascinat pels pits. Però no sols amb la bellesa morbosa que enverina la ment de l’home i engendra en ell el desig d’amassar-los. Hi ha en la meva admiració un teixit més subtil, una apreciació quasi ascètica de la bellesa que les corbes de la dona evoquen. Per que és en la corba dels pits on resideix la bellesa poètica capaç de consumir-me. No importa si són grans o petits, el que transcendeix és la corba que viu en ells, per què aquesta corba porta en si tota la força i la bellesa que la natura ens pot donar. La dels pits és, sense cap mena de dubte, la reina de les corbes. Els pits d’avui vivien orgullosos, alçant-se en una corba superba, conscient de si mateixa i de l’atracció que és capaç de generar. Són pits altius, pits serens i generosos i com el somriure que els roba tota l’atenció, són dolços.

És la d’avui doncs, una figura de corbes, una figura femenina i de sana voluptuositat. Sempre he estat més donat a la clàssica bellesa de l’abundància i la fecunditat que als models esquelètics de les passarel·les de l’alta costura. Per a mi l’abundància generosa de les cobres definides és sens dubte el parangó de la feminitat. Doncs és en la naturalitat d’un cos sense reserves on viu la bellesa natural que podria adorar com a una deïtat. Ja ho sabien els antics que les corbes eren la clau de la fecunditat.

Rostre rodó, mirada espurnejant i somriure captivador, rius de passió corrent pels seus cabells i la generositat donada en uns pits orgullosos d’alçar-se en aquest món. Dolçor, passió, tendresa i sensualitat es barregen avui per mostrar-nos el quadre d’una deessa que passejant amb humilitat circula pels carrers de Barcelona sense saber que és la dona més bonica del món.