Hisoka vs Chrollo (part 1 de n)
M’he posat a llegir aquest capítol amb moltes ganes. Havia sentit de molta gent que deia que era genial. L’anterior m’ho va semblar i la gent no en deia el mateix, però això només feia que indicar-me que hi hauria acció o grans revelacions, que és el que sempre acontenta a les masses. També hi ha contribuït el fet que m’haguessin dit el mateix del capítol d’aquesta setmana de One Piece (veure ressenya), tots l’havien pintat genial abans que el llegís i efectivament ha estat un dels millors capítols que he vist darrerament superant totes les meves expectatives. Desgraciadament HxH no ha patit el mateix destí. Sincerament el capítol m’ha semblat una gran decepció.
No vull dir que el capítol hagi estat dolent, noimolt menys. Ha estat un bon capítol, però per si sol… no és res. Una mera presentació. Perquè de fet, a part de presentar-nos la batalla, no hi passa res. Suposo que la culpa és de les expectatives. Sincerament, esperava quelcom intricat, quelcom realment complex que m’obligués a llegir-me el capítol tres vegades per entendre-ho. M’havien dit que el capítol no tenia res a veure amb l’anterior i tenia ganes d’esbrinar quina trama se’ns presentava a continuació, quina complicació. I resulta que res de trames, un simple i ordinari combat. Potser el combat més esperat del manga per alguns, però a mi personalment Chrollo mai em va caure massa be. Sempre vaig ser més fan de les potes de l’aranya que del seu cap. La eterna persecució de Hisoka per lluitar amb Chrollo era el més interessant del personatge, però ara la persecució ha acabat i be… sincerament no em genera massa emoció.
Chrollo Lucifer és un home intel·ligent. Un home que sabia que no podria defugir per sempre l’amenaça de l’harlequin. Que es preparés per a l’ocasió no és només lògic si no que és l’única acció que el personatge essent com és podia emprendre. Essent com és adorat per les potes de l’aranya, la opció més evident hagués estat reunir-los a tots per afrontar el duel contra Hisoka. Però suposo que el personatge en el fons te el seu orgull i te confiança en les seves possibilitats. El detall que pot portar més discussió és el fet que decideixi enfrontar-lo dins la torre coliseu. Personalment m’agrada el fet que l’autor hagi decidit anar, sense posar masses floretes a l’assumpte, directament a l’enfrontament. I la torre era la manera més directa i fàcil de presentar-ho. Entenc perfectament els seus motius, narrativament és el més senzill i efectiu, però crec que alguna floreta presentativa no hagués sobrat. És clar que aquest detall que em genera certa picor es veurà solucionat si en futurs capítols veiem a mode de flasback una mena de preparació anterior a l’enfrontament. De ser així la manera en com s’ha presentat el combat, directe al gra, és la millor opció narrativa i la que més m’agrada. Però deixant de banda aspectes de narrativa: per que Chrollo hauria de triar la torre per enfrontar-se al nostre estimat Hisoka? Sincerament espero que hi hagi algun motiu al darrere que ho justifiqui més enllà de l’adequat que resulta ser. Podríem argumentar que després de tant de temps el duel requereix un enfrontament formal i que la torre és el millor lloc per dur-lo a terme, però Chrollo és un calculador i que es deixi dur per sentiments d’aquesta manera no m’encaixa en la seva personalitat. Per tant auguro que o be forma part del seu pla (amb que l’escenari li donés un petit avantatge en una de els seves habilitats seria suficient, al cap i a la fi també te orgull per molt que no deixi que aquest el cegui), o be te alguna cosa a veure amb les seves restriccions.
Però parlem de Hisoka. Hem vist al llarg del manga tota mena d’habilitats, algunes de les quals s’alcen a nivells quasi divins. Però quina és la habilitat de Hisoka? Per que la seva peculiar manera de controlar el nen no és pas la seva tècnica especial, per molt us que li doni. Hisoka és un individu que mai ha lluitat amb tot, que mai ha ensenyat les seves cartes. I el que més m’emociona d’aquest combat és la possibilitat que l’obligui a ensenyar el seu autèntic potencial, que ens demostri d’una vegada quina carta te amagada sota la màniga. No obstant, per molt interessant i esperat que sigui el combat, el fet que no tingui cap rellevància en cap trama, que sigui sols pel fet de ser no pot evitar decebre’m. Per què tal com s’ha presentat m’ha donat la sensació que aquest enfrontament és més aviat una cosa que l’autor s’havia de treure de sobre abans de viatjar al continent fosc. Altre cop des del punt de vista narratiu intercalar l’acció amb la complicació de les trames que se’ns presenten per davant és un encert. Però una cosa és la qualitat narrativa i l’altre és la coherència i la riquesa de la historia, no m’agradaria que sacrifiqués unes en pos de les altres. Potser em sorprèn i a posteriori l’enfrontament resulta tenir una importància amagada i uns motius més fundats, però ara mateix el context em tremola una mica i això és una llàstima. L’entrada d’en Luffy al coliseu de Dressrosa era pràcticament el mateix pla argumental però funcionava de sobre manera, potser per això no puc evitar pensar que l’autor podria haver-ho fet millor.
Però deixem els contextos a part. Tot el criticat anteriorment pot ser transformat en virtut en posteriors capítols amb relativa facilitat si l’autor pren els camins adequats. Centrem-nos doncs en literalment l’únic que passa en el capítol: el combat. Potser està influenciat pels possibles defectes que he trobat en la presentació, o per l’intricat del capítol anterior, però l’encontre m’ha semblat pecar de simplista per als estendards de la sèrie. A nivell combatiu el que em semblava més interessant de Chrollo era el fet que hagués de combatre amb una sola ma quan emprava la seva tramposa habilitat. Ara aquesta limitació ha estat extirpada en pos d’altres limitacions de moment desconegudes. Potser el problema del capítol és que realment no han arribat a lluitar, només es provaven mútuament, es testaven i mesuraven per calcular la millor ruta d’acció per al combat que s’acosta. Això doncs, tampoc és en si un fallo, si no un resultat del fet de que es tracti d’un material episòdic que forma part d’un enfrontament més extens, sols una introducció.
Un dels fets que més em neguitegen d’aquest enfrontament és que dubto molt que l’autor es desfaci així com així d’en Chrollo i molt menys que ho faci d’en Hisoka. No al menys sense una mica més de suc al darrere. Que el duel fos a mort és quelcom que quasi no te impacte, era quasi evident, però és una constatació sana. Però això vol dir que un d’ambdós morirà? M’imagino a Chrollo perdonant la vida a Hisoka si aquest pot ser-li útil, però em costa més de veure a l’inversa si aquest ja ha aconseguit la seva victòria. Sigui com sigui em costa imaginar que l’autor trií desfer-se de qualsevol d’ambdós personatges. Potser estem davant una planejada falsa mort de Chrollo per tal que Hisoka el deixi en pau una temporada mentre prepara els seus verdaders plans. Si realment fos així sembla una idea molt interessant que justificaria totes les petites incoherències del capítol.
Entrem en un dels punts més interessants del combat. Chrollo ha narrat a Hisoka el funcionament de les seves habilitats. HxH no es caracteritza pel topic del manga d’explicar als adversaris les habilitats que posseeixen per que puguin contrarestar-les, normalment els personatges s’han d’esforçar per deduir-les i això és el que caracteritza a un bon caçador. Però Chrollo sembla haver-ho deixat anar tot. Per que? Per simple orgull? Si fos així realment em decebria, no sembla el personatge que es deixa emportar per l’orgull i la confiança. El que m’atreveixo a augurar és que es tracta d’una de les esmentades restriccions de la seva nova habilitat. Doncs tan bon punt ha guardat el llibre per emprar ambdues mans ha començat a narrar del tiron el funcionament de les seves cartes. És una mena de restricció que ja havíem vist abans i que en el cas de Chrollo no el perjudica especialment com ho podia fer per exemple amb el bombarder de Greed Island. Però està clar que no pot pas ser l’única restricció de la nova habilitat de Chrollo. Estic impacient per saber quines seran aquestes i veure com afecten el combat on espero que ambdós oponents mostrin totes les seves cartes (M’he fixat en que Chrollo li ha preguntat al harlequin si volia continuar, serà aquesta un altre de les seves restriccions?).
En definitiva el capítol m’ha decebut però m’ha agradat. El problema cau que en un capítol de 19 pagines ple d’acció i grans presentacions no queda espai per explicar gaires coses. Aquest capítol forma part d’un combat més extens que només podrem jutjar com a conjunt. La pregunta que em queda al final d’aquest episodi és: Seguirà el següent episodi amb el combat? O tornarà a la trama d’en Kurapika? Ens donarà un altre tast del Zodiac? O potser anirà a visitar en Gon (dubto que visiti en Killua més que de passada, però potser si que ens mostra algun Zoldyck)? O potser ens presentarà un altre nova trama que ningú s’esperava? Només el temps ho dirà. De moment només podem esperar amb ànsies el proper capítol i desitjar que el combat que se’ns introdueix en aquest sigui tan èpic com s’augura.
Jo personalment crec que es un bon capitol. Confio en que a la llarga el combat sera molt interesant i segur que acavarem descobrint com lucifer ha recuperat el seu nen. A mes estic convençut que aquesta batalla ens donara moltes sorpreses i segueixo confiant en que veurem mes coses espectaculars de la torre, com personatges mes forts. Te massa pinta que a la torre hi haigi un final boss i no em sorprendia que fos algu que ja coneixem.
Tambe crec que aquest capitol ha sigut positiu ja que sestan obrint noves trames que donen per molt i les pors a que els rumors que hxh acavi en una o dos sagues mes em van marxant.
Jo no confiaria gaire en la possibilitat de veure gaire més de la torre. És un univers qu es’ha quedat una mica petit per als parametres actuals de la serie. L’escenari perfecte per a plantejar aquest duel, però poca cosa més. Pel que fa als poders de Chrollo, ja se’ns va explicar a la saga de Greed Island com les aranyes buscaven junt a Hisoka l’exorcista capaç de restaurar el nen de Chrollo. Potser se n’hi fa alguna referecia, però dubto que ho expliquin, doncs tot i que no va ser confirmat jo ja ho dono per explicat. I pel que fa a les trames, aquest capitol no n’obre cap de trama, es limita a presentar-nos el combat i anunciar-nos que és a mort. S’obriran noves trames segur, però no veig que sigui en aquest capitol. Aqui més aviat se’ns presenta l’ineludible començament d’un combat llegendari.
I si, tot i la meva critica crec que é sun bon capitol i m’ha agradat. Simplement m’ha decebut. Per que m’agraden molt més els capitols com l’anterior que els d’aquesta mena i em van inflar les espectatives fent-me esperar quelcom especialment complicat per fer-me topar amb la burda simplicitat d’una presentació. Espero però que el combat es vagi complicant a mesura que avança, per la presentació que se’ns ha fet això sembla. Al meu paré aquesta presentació era necesaria, doncs planta les bases que regiran les normes del posteriorment complicat combat. Tot i que penso que serà complciat per una banda i simple per l’altre com va ser-ho el de Netero contra el rei. Hisoka no te pinta de tenir habilitats molt elaborades, si no de lluitar aprofitant la simplesa de les seves al maxim. Tot al contrari que Chrollo que es serveixx d’un sense fi de habilitats amb infinites possibilitats. En fi, un capitol necesari més de trancisió que altre cosa, que tot i les meve sreticencies he disfrutat enormement.