Hunter X Hunter 355 – Explosió

Hisoka vs Chrollo (part la sádica manicura d’en Hisoka de n)

Capitol ple d’acció. Com ja vaig dir en l’anterior ressenya les normes estan exposades i més o menys enteses. En aquest capítol Hisoka acaba per comprendre la totalitat de l’abast de possibilitats que vaig esposar varies ressenyes enrere. Chrollo pot enviar-li en qualsevol moment un titella explosiu i fer-lo explotar. Hisoka ho sap i pren mesures per evitar la fatal ferida que una d’aquelles explosions podria causar-li (fútilment). Ja al principi s’adona (finalment) de que si vol sobreviure no pot deixar que els titelles se li acostin (tot i que de poc li serveix). Hi ha un encertat moment de tensió especulativa que sense masses parafernàlies precedeix a l’acció més brutal que ens havia donat aquest combat fins ara. Sens dubte un autèntic delit visual.

Un petit detall m’ha cridat l’atenció sobre la resta i és el fet de que Hisoka es parés a sorprendre’s del poc exaltat que estava el públic. En una situació com aquesta, on els combatents es dediquen a assassinar indiscriminadament als espectadors el normal seria pensar que hagués condit el pànic. Però en canvi les grades resten expectants a l’espera dels emocionants esdeveniments que al quadrilàter es produeixen (tot i que de fet això de respectar l’espai del quadrilàter no se’ls havia donat gaire be fins ara). El pànic és una reacció en massa. A la que un corre tots comencen a córrer. El que no ho hagin fet em suscita la pregunta de per què. La resposta més immediata és que els espectadors afamats de sang busquin en aquesta mena d’espectacles l’adrenalina brutal  que aquest els proporciona. Són doncs víctimes encegades per la seva pròpia fam de violència? Busquen una experiencia propera a la mort per sentir l’emoció del valor de la vida? Sona un cas provable si l’ajuntem amb la tendència humana de pensar que ell no serà la víctima. Sovint tendim a pensar que els accidents només passen als altres, que nosaltres no tenim tan mala sort. Chrollo i Hisoka mataran a uns quants espectadors sí, però mira quans n’hi ha, és impossible que em toqui a mi d’entre tants. A més és tan emocionant que no em puc ni aixecar del seient. Sens dubte no sembla una corrent de pensament molt desfasada per als espectadors de la torre celestial. I estic convençut que part de raó viu en aquesta explicació. Però crec que potser, part de raó també viu en un altre indret. Hisoka dedueix que Chrollo pot haver generat moltes menys copies del que havia estimat inicialment i que per tant no en poden quedar gaires més. Però poc després veiem com centenars de titelles es llancen embogits a la ordre del seu amo. D’on surten tants titelles? Realment ha tingut temps Chrollo de fer-ne tants? El meu suggeriment i ho aporto tan sols com una possibilitat, és que la majoria ja estaven allà abans que comencés el combat, esperant. Chrollo es un tipus calculador, va preparar acuradament l’estratègia i l’escenari. Pensar que abans d’arribar-s’hi havia preparat allà un parell de trampes o facilitats predisposades no sembla només lògic si no que quasi evident. I si Chrollo es va dedicar a fer copies en massa que anteriorment tenia preparades per a poder llançar contra Hisoka aquest brutal atac? N’hi ha tantes que es veu forçat a fer servir els altaveus per poder donar-los l’ordre a tots a l’hora. D’on surten si no? La distracció del capitol anterior podria justificar en certa manera un nombre relativament gran. Mentre Hisoka perseguia al fals Chrollo l’autèntic produïa copies en massa i les convertia en titelles explosives. Tot i això Chrollo ja va dir que per fer una explosió realment potent necessita de 3 a 5 segons per a carregar el segell. Això implica que donades les velocitats amb que es produeix l’acció entre usuaris de nen no ha pogut preparar-ne masses. Però això podria implicar també que hagués preparat en realitat un munt de bombes abans de venir. Certament aquest fet em causa un dilema. Doncs recórrer a això seria donar a Chrollo un avantatge brutal respecte al seu competidor. Però no donar-li seria convertir en certa manera  a Chrollo en un estúpid que no sap aprofitar les oportunitats (sobretot si acaba perdent). No estic segur de si les seves habilitats li permetien complir totalment amb aquest procediment, encara no tinc molt clars algunes exactituds del seu funcionament (tot i que ho he buscat), suposo que només el temps ens donarà la resposta.

Surtin d’on surtin els titelles la tàctica de Chrollo es senzilla. En capítols anteriors anava creant titelles i els ordenava trencar a Hisoka (i suposo que a alguns esperar) a mesura que els anava creant, de manera que Hisoka rebia un flux constant d’enemics contra els que podia lidiar però que li impedien anar a la cerca del seu adversari. Un cop creada la distracció amb la seva copia Chrollo s’ha pogut deslligar una mica i fer que totes les copies esperessin. Quan n’ha tingut el nombre suficient (estiguessin preparades d’abans o no), s’ha presentat el problema de donar-los l’ordre sense delatar-se. Estant ells escampats pel públic, no podia avisar-los a tots a l’hora sense delatar la seva posició amb un crit que Hisoka identificaria. I si els anava avisant a mesura que passava per a prop de les copies aquestes no tan sols anirien fins a Hisoka de manera esglaonada (permetent-li més o menys combatre-hi) si no que delatarien també la posició del seu pas (basant-se en d’indret d’on van venint els atacants). Així que recorre a l’estratègia més senzilla, efectiva i astuta a la que podia recórrer. Emprar els mateixos altaveus del coliseu. Pot sonar fins i tot estúpid, però realment és molt enginyós. Al robar el micròfon de la presentadora la veu no surt projectada de cap lloc en concret. Hisoka pot tenir la localització aproximada de Chrollo, però abans que pugui reaccionar aquest ja pot haver-se fos entre la multitud. Un crit hagués estat altre cosa, hagués donat una localització exacte. Però amb una tan aproximada Hisoka no podia fer res, no al menys amb una horda de centenars de titelles llançant-se-li a sobre. Quan Hisoka hagués tingut temps de saltejar uns quants dels titelles per arribar al lloc on Chrollo havia robat el micròfon ell ja no hi seria i ara estaria atrapat entre la multitud. Així que Hisoka fa l’únic que podia fer, es prepara.

I que grans son les seqüències que venen a continuació. Hi ha un sadisme brutal en la tècnica que Hisoka fa servir per impedir que els titelles s’acostin, però no se m’acut cap de més efectiva. Lligant els primers en arribar amb el seu nen de goma, converteix les copies de cadàvers en un martell elàstic humà  que girant a altes velocitats ho tritura tot al seu pas. El grafisme dels cadàvers destrossats els uns contra els altres (tot i no ser excessivament èxplicit) resulta  sens dubte impressionant. Però el martell no tarda en quedar triturat quan els membres comencen a saltar pels aires. Amb la seva arma inútil Hisoka es troba amb que els enemics es continuen acostant en estampida. A més, menys efectiva del que hagués volgut, es troba amb que la seva tècnica només havia mutilat i destrossat els seus atacants, però no els havia pas aturat. Mentre no els arranqui el cap ells seguiran venint. No obstant Hisoka aconsegueix assimilar la situació, ja no queden tants adversaris amb mobilitat com abans així que no dubta en destrossar-los els caps i retornar-los a la mort. En aquest punt Hisoka quasi sembla haver oblidat les bombes, i no és d’estranyar, la precisió encasaria en els seus moviments reclama tota la seva atenció. Tot i això manté en ment el més important: mentenir els atacants allunyats. I això fa, però que me’n dius dels caps?

Hisoka després de passar una nit boja en un garito gay

Hisoka abaixa la guàrdia. No és estrany, l’estrès mental de la situació és aclaparador, masses coses en les que fixar-se. La seva ment identifica immediatament un cap com un objecte no amenaçador, com un arma, part del seu bàndol. Així que el cap es pot acostar. I aquest amics meus és el fatal error que provoca la sàdica manicura d’en Hisoka. Chrollo ja ho tenia preparat. Tot aquest atac era només una distracció per a poder acostar la bomba (que un atac d’aquestes característiques sigui només una distracció denota tan el nivell d’en Chrollo com d’en Hisoka) i tal com vaig augurar Chrollo havia posat la bomba en un dels individus controlats directament amb el control remot (això he entès al menys vaja). Els titelles no li permeten cap precisió, només poden atacar. Però pot controlar cada moviment de l’individu el qual tingui l’agulla clavada. El problema és que d’aquests només en pot controlar un. Si el que te falla tot se’n va al dimoni. Si el que te falla n’ha de preparar un altre des del principi i tornar-lo a enviar. I per a llavors Hisoka ja haurà acabat amb la seva distracció. Per això Chrollo necessita una tan magna distracció, per això Chrollo necessita tan acurada precisió. No tinc molt clar encara com es fan explotar els segells de sol i lluna (encara que ho hagi buscat) i menys clar tinc com ha fet explorar aquest. Espero que el següent capítol resolgui definitivament els meus últims dubtes sobre l’habilitat. Però tot això no te de fet rellevància. Chrollo ha tornat a guanyar el round i aquest cop porta clarament la capdavantera en aquesta batalla.

Definicó grafica de fan embogit

Els afectes col·laterals d’aquesta acció són de fet incerts. Molt astutament el pla per mostrar la mà destrossada d’en Hisoka es mostra en plena explosió. Això en termes tècnics del dibuix implica un excés de lluminositat que ofusca certs detalls, sobretot si son tan fins com un dit descarnat. No crec que Togashi hagi destrossat la mà d’en Hisoka realment. No per que no ho pugui fer, si no per que sembla massa aviat. No vull dir amb això que ens sortirà amb algun truc com el de la falsa mà. Senzillament crec que els danys de la mà estan distorsionats per la lluminositat de l’explosió i la cosa es veu més exagerada del que realment és. Estic segur que Hisoka acabarà amb varis membres amputats (se en el que tots penseu ara mateix) o destrossats, però una mà sembla quelcom molt prematur. Crec que la mà està malmesa, terriblement malmesa. Però que d’alguna manera encara la pot mig utilitzar. Si ja aconseguia sortir-se dels atacs d’en Chrollo pels pèls amb dues mans, no puc imaginar que passarà amb una. L’altre alternativa es que per fi se’ns mostri l’habilitat secreta d’en Hisoka (en algun moment del combat ha de passar, sembla un bon moment) i aquesta li permeti superar la pèrdua d’utilitat de la mà (que no de la mà, en Deadpool(veure ressenya) sap que em refereixo). Oblidant possibles resolucions sorpresa però, i tant si la mà està tant parcial com totalment inutilitzada, Hisoka es torba en un panorama desolador i això si no tenim en compte que Chrollo pot aprofitar la commoció de l’explosió per llençar un atac brutal contra l’arlequí. Sincerament les coses pinten molt negre per al que és un dels personatges més carismàtics de l’art gràfic japonès.

Expectació

En definitiva Togashi ens ha portat un capítol brutal (m’atreviria a col·locar-lo com el millor d’aquest duel fins ara) amb l’acció trepidant i visceral que vaig trobar a faltar en els seus inicis. Tota la preparació acumulada ha servit per generar la perfecte tensió per enfilar fins a aquest clímax (que no crec que sigui el definitiu). Les coses pinten molt negres per al sàdic pèl-roig, però continuo pensant que pot sortir vencedor de l’encontre (començo a plantejar-me la possibilitat de que un tercer els aturi, per exemple per reclutar-los per al continent fosc, si es donés el cas, no m’estranyaria veure a Hisoka acabant vençut amb un somriure pertorbador). Sens dubte més impacient del que mai havia estat amb aquesta saga. No puc esperar per veure les reaccions tant de Chrollo com de Hisoka a aquest gir dels esdeveniments.

2 pensaments quant a “Hunter X Hunter 355 – Explosió”

  1. La sadica manicura den hisoka jaja, encara em parteixo. He entrat a comentar només per això XD brutal titol. (i genial ressenya tmb :P)

    1. Gracies, la veritat es que em vaig sentir força orgullos quan se’m va acudir. Espero que segueixis gaudient del meu contingut 🙂

Deixa un comentari: