One Piece 828 – “1 i 2”

“1 i 2” per al cul t’entrarà tos Pedro Rules

Essent sincers, crec que Oda està una mica vago amb aquests títols (1 i 2 ? en serio no hi havia res més original que 1 i 2 ?). Però portar 828 capítols i fer títols frescos es una cosa que no lliga gaire (tot i que les mini histories de les portades tan fresques temps enrere es comencen a fer una mica repetitives, últimament no explica cap historia, només fa que repassar cíclicament una vegada i un altre tots els personatges que ha deixat enrere. Jo vull un altre mini historia de veritat, que l’ultima va ser d’en Caribou i em va deixar bastant fred), de totes maneres els títols mai han estat el fort del mangaka. És senzill i directe (només cal veure els títols de les seves pel·lícules: Strong World, Z, Gold) i això està be, lliga amb el seu estil narratiu. Però en certa manera una mica més d’originalitat en els titulars que encapçalen els episodis no aniria malament. Deixant nimietats a part el capítol és bastant correcte, segueix el desenvolupament de l’anterior i no te cap falla narrativa o moment forçat com si tenia l’anterior i vaig pensar que tindria aquest. No obstant el que més m’ha agradat del capítol (a part de la conya d’en Sanji rebutjant a una dona) ha estat en Pedro i això diu molt del capítol. Un capítol bastant ben portat però que m’ha deixat una mica tebi. No se exactament per què.

La Purin continua amb el seu recital d’adorabilitat fent cada cop menys plausible el fet de que la seva aparició sigui un pla de la seva mare. Dubti molt que Oda recorri a reconvertir-la en un personatge tan mesquí com per haver fingit la seva innocència i ser davant els del barret de palla una simple actriu que els deia el que volien sentir. Però no em sorprendria que com vaig dir la Big Mom l’hagués enviat coneixent-la i sabent que es faria amic dels pirates i que els aconsellaria seguir cert camí. Deixant de banda possibles conspiracions (que em semblen ja força poc probables) la Purin sembla disposada a trencar totes les barreres de l’adorabilitat i convertir-se en qüestió de quatre pagines en el personatge més mono i adorable de la historia del manga. La seva barreja d’idealisme romàntic i ingenuïtat, amb la seva personalitat tímida i entusiasta. La seva convicció per trobar l’autèntic amor tot i esta resignada a viure la vida que sa mare ha escollit per ella. La seva alegria contagiosa que d’alguna manera aconsegueix travessar les pagines del manga i inundar al lector. La seva bondat inspiradora que d’alguna manera, manipulada o no, estén una mà amiga en territori enemic. Però sens dubte el millor d’aquesta noia és la visió romàntica i encisada que presenta del nostre cuiner pervertit. Còmicament la bona de la Purin ens regala els que són humoristicament els moments mes còmics del capítol. Ella esgrimint marejada un ganivet que no sembla saber fer servir. En Pedro despietat acostant-se-li per darrere amb l’espasa al coll i preguntant-li a en Luffy que ha de fer amb la noia mentre la Nami perd els estreps. Els seus constants enrogiments. La Carrot llançant-se-li al damunt dient que també estima en Sanji (m’he mort d’amor amb aquesta vinyeta). Però el millor, el millor sens dubte és quan tots es sorprenen al descobrir com en Sanji ha rebutjat a una dona.

Aix, si es que a un se li trenca el cor.

I com només One Piece sap fer, aquest moment a banda de ser un dels moments més còmics i divertits de la historia del cuiner és també un dels més emotius i dramàtics. Per que Oda te una màgia especial per a fondre en una sola cosa la comèdia desenfadada amb el dramatisme més arraigat. Sincerament em costa comprendre com dues emocions tan diferents poden brollar en el mateix moment, però Oda ho fa a la perfecció i no és la primera vegada, ni la millor. La carrega dramàtica i l’eticitat que suposa el fet que en Sanji rebutgi a una dona (i no una dona qualsevol, la Purin, que sembla la dona ideal del cuiner) per els seus companys de viatge, per el seu capità i el seu somni és de fet més gran del que un podria esperar. I això de fet es precisament per l’exageració que suposa la comèdia d’Oda. Sanji és la parodia desenfadada del faldiller pervertit, però que sigui una exageració no significa que els sentiments i conviccions del personatge no siguin reals, precisament per què és una comèdia aquestes conviccions poden sostenir-se dins la lògica de la sèrie. Però precisament per que són conviccions exagerades que poden fregar el surrealisme, moments que en la seriositat d’un altre sèrie podrien semblar absurds a One Piece no són només naturals si no tremendament emotius. Per que el fet que en Sanji rebutgi a una dona que acaba de conèixer pels seus amics en un context de normalitat aliè a la sèrie no seria res sorprenent ni especialment emotiu, però a One Piece això és la caracterització quasi satírica del màxim esforç que un pot donar. Quasi al nivell (quasi, no os alarmeu, està clar que aquella escena és una de les més èpiques, si no la que més, de tot el manga) d’aquell Zoro a Thriller Bark renunciant a la vida pels somnis del seu capità i dient després al cuiner que no havia passat res (aquell moment és per cert el punt exacte on el respecte entre els dos monstres d ela tripulació es va consolidar, després d’allò la seva relació no va tornar a ser igual. I pensar que només uns pocs membres de la tripulació saben de la seva heroïcitat). Però deixant de banda aquesta seqüència puntual, la presentació d’en Sanji des dels ulls de la Purin és terriblement romàntica i idealitzada i quasi fa a un sentir-se culpable  per no pensar que a part d’un pervertit en Sanji és un cavaller.

Abans he esmentat que, escena d’en Sanji a part, el que més m’ha agradat era en Pedro. Potser alguns os pregunteu per què. Doncs be, crec que el per què mereix un paràgraf a part. Pedro és un tipus seriós, en el darrer episodi la trobada amb un Mink de l’illa ja ens va alertar de que te més substancia de la esperada en primera instancia. Pedro no és un Mink qualsevol. Pedro és el típic subordinat disposat a fer la feina bruta del seu amo si és necessari. Diria que a qui més s’assembla és al nostre espadatxí. Però el que vull destacar d’aquesta escena es la fidelitat que Pedro ha demostrat. A la que s’ha presentat una amenaça per a en Luffy Pedro s’hi ha llençat l’ha desarmat i s’ha preparat per executar-la. Però Pedro no ha fet res més. Ha preguntat, ha preguntat directament a en Luffy que havia de fer amb la noia en lloc d’eliminar l’amenaça pel seu compte (cosa que per a ell semblava el més raonable). Pedro respecta a en Luffy, ja l’ha assimilat com el seu capità. No vull dir amb això que s’unirà a la tripulació, la Carrot veient el be que socialitza i lo simpàtica que cau em sembla tenir cada cop més números. A més a diferencia de Pedro no està lligat a cap altre lleialtat. Pedro és un servent del seu senyor Nekomamushi, Carrot és simplement una jove criada a Zou amb ganes de veure món i viure aventures. Però Pedro tot i que potser mai serà un integrant directe de la tripulació crec que demostrarà ser un personatge d’una lleialtat i carisma més notoris del que podríem haver imaginat. Per que Pedro, un personatge que tot i agradar-me molt estèticament m’havia deixat bastant tebi fins ara, amb aquesta simple pregunta cap al capità de que faig amb la noia s’ha guanyat tot el carisma necessari per entrar a les grans lligues de personatges carismàtics. Essent a moments d’ara el meu quart mink preferit (Inumashi, Carrot, Nekomamushi i Pedro per si os ho pregunteu). Esperem que el mink lleopard tingui molt més a donar-nos en aquesta saga i les que estan per venir.

Però passem d’un dels meus mink preferits a un dels que menys em convenç. Ja des de la seva presentació a l’illa de les sirenes la seva personalitat no em va acabar de quallar. El callat i estrafolari peus llargs que l’acompanyava, tot i tenir un disseny que m’agradava molt menys, em va deixar millors sensacions. Però amb la seva actuació a Zou Pekoms va empitjorar la seva presencia essent derrotat amb més facilitat que la Purin per enamorar en Sanji. La seva fidelitat sembla fràgil. Si està al servei de la Big Mom no pot dubtar per nostàlgia cap a la seva terra i menys si això implica ajudar a un dels enemics de la seva capitana. Un individu amb la posició que ell ostenta ha de tenir clares les seves lleialtats o no tenir-ne. Però Pekoms encara es pot redimir com a personatge. I l’única manera és que tal com vaig dir tot el seu paper fos en realitat una argúcia preparada per la Big Mom, llavors la seva derrota a mans de l’ex supernova no hagués estat una humiliació si no una jugada mestre. La seva lleialtat dubtosa no hagués estat això si no una lleialtat maquiavèl·lica i ferma i la seva personalitat  de sensiblero amb pintes de xulo que no convenç a ningú hauria estat una actuació  supèrbia per a servir a la seva capitana (no confondre amb en Franki, que no és un sensiblero que va de dur si no que es un sensiblero que a més és un tio dur). L’enigmàtic missatge que ha deixat podria ser degut a que l’han enxampat i la Big Mom l’ha fet tornar per castigar-lo. Però si fos així crec que el vaixell podria haver rebut alguns desperfectes, o no, al cap i a la fi la Big Mam vol veure en Luffy acostar-se. Però si se l’haguessin emportat a la força dubto que l’haguessin deixat escriure el missatge. Però jo em decanto més aviat per a que o be la Big Mom l’ha ordenat tornar doncs ja havia complert la seva part o be per què ha decidit tornar per si sol per no tenir res a veure amb el que passarà després. En ambdós casos el motiu del missatge seria el mateix, un destí terrible espera als del barret de palla i tot i estar decidir a complir les ordres de la seva capitana el mink lleó s’ha encarinyat amb la tripulació i els vol advertir en un intent desesperat per que no s’endinsin en la trampa que ell mateix ha preparat. Si realment fos així, si els hagués conduit des del principi fins a una trampa però al final s’hagués sentit culpable inspirat per al contagiós companyerisme dels mugiwara, el personatge es redimiria totalment i passaria a ser un mink força carismàtic.

Però deixant la primera part (i la millor) del capítol anem a la que injustament li ha donat el títol. I és que veure els dos germans que faltaven de la família Vinsmoke (els més grans i per ende els suposadament més poderosos) mola, però per algun motiu la seva presentació no m’ha acabat de convèncer. Al contrari dels dos germans més petits la seva entrada no es gens forçada. Ells estan fent les seves coses i després aniran a la boda, és natural, no s’han topat casualment amb els mugiwara tal i com li anava be al guió, però per algun motiu la seva presentació tot i ser més natural ha estat molt més pobre i ensopida. Després de veure els dissenys dels dos anteriors els dissenys d’aquest ja no sorprenen. En Yonji va sorprendre mostrant sense pudor i de fet amb orgull les seves celles informes, la seva germana essent la versió femenina de la família també va sorprendre amb el seu disseny sexy letal i estrafolari. Ambdós eren terriblement frescos i carismàtics només amb els seus dissenys. Els dons germans grans semblen terriblement seriosos amb tupes absurds i macares que tot i ser força molons mai podran superar a en Franki (mai ningú podrà superar els tupes d’en Franki, ha tingut pistoles, escarabats, balenes i ves a saber amb el que ens sorprendrà amb els anys que estan per venir). Però deixant de banda els seus dissenys ensopits (sabeu el que m’hagués sorprès? Un Vinsmoke calborota, sí, tot pelon i amb pinta de macarra, això m’hagués agradat, per que les necessiten tants cabells?) tenim una presentació que més que presentació resulta ser una confirmació del que ja sabíem (igual que la confirmació altre cop de que la Lola és la filla aventurera de la Big Mom). El Germa 66 és una organització paramilitar cruel i despietada que es dedica a anar finiquitant guerres allà on més beneficis els aporti. El germà gran resulta ser cruel i despietat, el líder sanguinari i mesquí sense escrúpols que el Germa necessita. La veritat es que no podia ser d’altre manera, Oda estava obligat a donar-li aquesta personalitat. El segon en canvi tenia més llibertat. Però el més probable era que fos un individu disposat a fer el que faci falta però amb més creativitat i ideals, amb la convicció de que les coses es poden fer d’un altre manera i que la crueltat gratuïta no és necessària. Com tenia total llibertat per crear als germans més petits, els grans estaven bastant subjectes a la historia del Germa. No se’ns ha mostrat gaire del segon, però sembla que els trets van per aquí. De fet el més interessant d’ambdós és la relació que aquests guarden amb en Sanji. El petit sembla tenir alguna mena de caire protector, no sabem en quines circumstancies va marxar en Sanji de la família, però si es va fugar, pot ser que ell fos qui l’ajudés. Pel que fa al gran sembla ser que li vol algun mal, possiblement el vol escarmentar per haver fugit. Com serà la relació ja ho veurem en un futur no gaire llunyà, però estic segur que el retrobament i contacte entre tots els membres familiars serà d’allò més interessant. Personalment el que més curiositat em dona és en Yonji, que segurament era massa petit per recordar en Sanji quan aquest va marxar així que trobarà en ell un germà que només ha sentit mencionat. Però no oblidem que encara falten per presentar els pares de tota aquesta quadrilla i fins i tot potser algun oncle. Però sens dubte el millor d’aquesta part i el que fa que valgui la pena són els maletins. El Germa no ha anat a acabar aquella guerra per diners, buscava quelcom en concret. I cap dins uns maletins (dubto que siguin diners, seria molt decebedor), m’atreveixo a sospitar que puguin ser una mena de regal de noces per a la Big Mom (per a ella i no per la Purin, encara que sigui ella la que es casa. Tots sabem que cada cop que una filla de la Charlotte es casa es com si fos la boda de la mare i no de la filla). L’alternativa seria una arma o recurs necessari per dur a terme algun pla, possiblement contra la Big Mom. Sigui com sigui, ja ho veurem.

No pinta res però mola que t’hi cagues

En definitiva ha estat un capítol molt correcte, amb moltes coses interessants però que per algun motiu que no se explicar no m’ha acabat de convèncer del tot. M’ha deixat amb moltes ganes de veure més Pedro, de veure més Sanji  de veure més Purin, però  poca cosa més. La setmana vinent One Piece descansa, cosa que en part m’apena en part resulta un alleujament per al meu temps d’estudi. Però normalment quan Oda es pren una setmana de descans és per què el que s’acosta és bo de veritat. Impacient per veure que ens te preparat.

 

6 pensaments quant a “One Piece 828 – “1 i 2””

  1. Cada dia et superes més amb els titols XD
    El capitol em va sembalr bastant regulin, fins qu ehe llegit la ressenya, ara m’agrada més. No se com t’ho fas que aconsegueixes que disfruti més dels caps. Jaja

    1. Jaja sí, una mica escatologic aquest potser. Però be, es que em viag indignat una mica amb el titol, els germans de’n Sanji em smeblaven el menys destacable de l’episodi. M’alegro que les meves ressenyes aconsegueixin ser un bon complement a la teva lectura. Això li alegra el dia a un.

  2. Apareixen ichiji i niji :D, els germas grans den sanji,

    M’ha semblat un capitol molt interessant; Per una part ens donem compte de que amb la Purin no es compleix el dit “de tal palo tal astilla” ja que es una dels personatges mes inocents que he vist en el manga. Per una altre part el fet de que en pekoms desepareixi ens està indicant que algo no va be algo diabòlic s’està cuinant…
    Com a capitol de introducció a la saga de la yonkou charlotte Big mom, mes que bo diria interessant; amb els 800 capitols que portem de one piece tenim qje ser crítics i saver que cada capitol ha de tenir un ritme frenètic.
    En resum estic satisfet i a la espera del 829!

    PD: La cara dels mugiwaras al saber que en Sanji li ha donat carbasses a una noia es digna de un cuadre de Edvard Munch.

    1. Jaja sens dubta la cara dles membres tripulants es digne de ser enmarcada i panjada a la sala més elegant del Louvre. I be, la Big mom no es gaire lluny de la centena de fills, que tots s’asemblin a ella és quelcom dificil d’esperar, però de ben segur n’hi haurà més d’un que comparteixi certes similituds amb l’emperadriu. Sens dubte es cuina quelcom interessant, espero de tot cor que en Pekoms hagi estat tota l’estona un traidor treballant a les ordres de la Big Mom, això redimiria del tot el personatge. També espero ilusionat el proper capitol, a veure com ens sorpren. Per desgracia haurem d’esperar dues setmanes per a veure’l publicat. Que l’espera no es faci llarga.

    1. Be, has de tenir en compte que no se l’ha vist al costat d’altres individus per comparar, pe`ro si sembla tenir un cap mé spetit en relació al cos que s’intuia en aquella penombrosa primera aparició. Per a mi no representa un problema. Però el que dius del cap gros em recorda a la vella del viatje de chhiro. aquell cap gros era adorable.

Deixa un comentari: