Hunter X Hunter 356 – Decepció

Hisoka vs Chrollo (part compte on poses el peu Hisoka de n)

Contràriament al títol que ostenta el capítol no ha estat una decepció.  Com és usual en aquests darrers capítols plens d’acció no ha passat de fet gaire cosa al llarg de l’episodi. Però aquest cop sí, la cosa ha estat important. En la ressenya passada deia que ens acostàvem al clímax, sens dubte puc dir que amb aquest capítol definitivament hi hem acabat d’arribar. Vaig fer certes prediccions en la ressenya passada, algunes de les quals s’han vist o encara crec que es puguin veure complertes i algunes de les quals han demostrat ser errònies.

Vaig dir equivocadament que l’autor potser optaria per allargar encara una mica el combat abans d’arribar a l’estat fatal on en Hisoka es quedaria entre l’espasa o la paret. No era una suposició basada en les dades del combat, si no més aviat una intuïció de que podia fer l’autor per moure la historia, era una suposició més aviat de caire narratiu que no pas lògic. I crec que aquest va ser el meu error. La narrativa de Togashi és impecable, però més impecable és la lògica interna amb que fa girar el seu món. Per molt fort que sigui Hisoka la pèrdua d’una mà segueix sent la pèrdua d’una mà, la meitat de la seva funcionalitat. Perdre la mà de cop significa un instantani decliu del seu poder i una oportunitat d’or per llençar el seu gran atac. Allargar el combat en aquest punt seria anar en contra de les normes internes del joc. Si Hisoka hagués estat a l’ofensiva o tingués un pla preparat seria un altre cosa. Però Hisoka estava a la defensiva i anava improvisant sobre la marxa, sortint-se amb prou feines del tràngol amb el que el posava el seu enemic. La pèrdua de la mà és quasi equivalent a la derrota.

Bitch, I’m fabulous

També vaig dir que la lluminositat de l’explosió podia ser un efecte dramàtic que exagerés la gravetat de la lesió. I efectivament era un efecte dramàtic, però la lesió era tan greu com semblava. Per altre banda però vaig augurar que això no li impediria del tot utilitzar el nen amb la mà i al menys en això he encertat, doncs el mateix Hisoka diu que no pot fer servir el nen gaire be amb la mà destrossada. Però no poder fer servir el nen gaire be no és sinònim de no poder fer-lo servir. Pot ser que aquest petit comentari jugui un paper important en els capítols que estan per venir, ja ho veurem.

Vaig dir que Chrollo aprofitaria el moment de commoció generat per l’explosió per llençar contra l’arlequí un atac contundent. I vaja si ho ha fet. Tant contundent ha estat l’atac que li ha valgut un peu al pobre Hisoka amb una ferida que sembla de totes totes més greu que la de la mateixa mà. Com més ferit està Hisoka més fàcil és tornar-lo a ferir. I aquest fet creix en un factor exponencial del que difícilment podrem veure sortir al nostre desesperat pèl-roig.

També vaig dir que en aquest capítol esperava que s’acabessin de resoldre els dubtes sobre el funcionament de l’habilitat. Ara ja queda del tot clar que la bomba explota quan el símbol més i menys s’ajunten. Qui ha d’ajuntar els símbols és el propi individu que els te marcat, no pas en Chrollo. Era quelcom que ja suposava de manera quasi segura així, però mai va malament una confirmació. El que seguia sense tenir clar és com marca Chrollo els cossos. Al tocar-los apareixen els símbols en la mà de l’individu com hem vist aquí? O apareixen allà o Chrollo els toqui? Rellegint el capítol on va explicar he vist que hi havia un exemple gràfic del dubte plantejat. Doncs en aquell moment l’àrbitre va tocar-se la mà amb l’esquena per fer-se explotar, on Chrollo va admetre haver posat els segells. De manera que el fet que els segells fossin a les mans és una simple comoditat de Chrollo,  doncs les mans son de fet les parts més fàcils d’ajuntar entre si del cos. Però altres dubtes em sorgeixen. Si s’ajunta un símbol més i un menys d’individus diferents també exploten(de fet responc aquesta pregunta en el seguen paràgraf, però em fa pal esborrar-la)? I si els dos símbols han tingut diferents temps de carrega com es distribueix l’intransitat de l’explosió? Aquests petits tecnicismes son els que fan de les habilitats de HxH de les més elaborades i ben estructurades del món del manga.

No tinc molt clar com Chrollo va fer explotar el cap. Sí tinc clar que Chrollo havia marcat el cos amb un símbol i que controlant a un titella amb Black Voice ha fet que aquest toqués al simbol del cadàver amb el símbol oposat per produir l’explosió (d’aquí el dubte dels temps de carrega, ambdós estaven carregats a tope?). Però que el cos exploti implica que el cap separat exploti també?(hem de recordar aquí que quan l’àrbitre va explotar, a Hisoka li va semblar veure explotar la sang també) Això vol dir que si marques un objecte i el trenques en bocins que escampes per arreu i després el fas explotar explotaran tots els bocins? Sembla la resposta més obvia, però podria haver-n’hi una de més recargolada com que el cap tenia una marca amb l’altre símbol i això ha fet que explotessin ambdós, o que cap i cos al ser una copia de nen tot i estar separats continuaven estant lligats per ser una copia d’un mateix objecte real que seguia intacte. De poc serveix fer elucubracions sobre temes tan minsos, però sens dubte és divertit posar-se a pensar. I al cap i a la fi aquí puc escriure el que me doni la gana no?

Tal com he dit Chrollo envia immediatament després de fer explotar el cap una horda de fanàtics  titelles per a capturar en Hisoka. Està clar que si l’aconsegueixen agafar, tenint aquest una mà de menys això li donarà temps per fer explotar una bomba en plena cara de l’arlequí. Per sort Hisoka reacciona rapidament i amb el seu habitual to quasi despectiu cap a la pèrdua de membres no posa cap mena de sentimentalisme a la pèrdua de la mà esquerre (clar, com no és la mà de les palles). Per a Hisoka la mà és només una valuosíssima eina que ha estat destruïda, però no hi ha res de personal en ella (tot i que forma part de la seva persona física, així que literalment és personal). Hisoka aconsegueix escapar d’aquest atac immediat dels titelles zombies (qui hagi vist guerra mundial Z aquestes columnes humanes li recordaran força al film), tot i que aquests li trepitgin força de prop els talons. Però és clar, l’estratègia de Chrollo no era tan senzilla. A les grades tenia preparats una horda de titelles explosius programats per autodetonar-se si s’acostaven el suficient a Hisoka. I estant aquest penjat de la paret amb els titelles llançant-se-li al damunt prou ha fet ja escapant de l’explosió. És clar que això li ha valgut el peu dret. Aquí és on la desesperació de Hisoka ha començat. Però ja sabem com és Hisoka, davant d’un moment desesperat no sent angoixa o terror, sent excitació. Chrollo el te totalment contra les cordes i Hisoka pràcticament no te sortida. El sostre sembla ser l’únic lloc segur on enganxar-se (és curiós, si Hisoka s’hagués adonat abans de que havia perdut el peu, segurament li hauria donat temps d’enganxar-se al sostre i eludir la situació. Però ha tingut la mala sort d‘anar a enganxar-se al sostre amb un peu que ja no tenia). Però sembla ser que Chrollo ja te això en ment doncs com si no fossin més que pilotes de voley (referència a Greed Island) Chrollo li comença a llençar persones (per que sí, si un s’hi fixa veu que no són titelles, són espectadors vius, de moment) per impedir-li l’ascens. Una tàctica burda, però sembla ser que efectiva. I així és com sense cap alternativa Hisoka cau en un niu de zombies disposats a devorar-lo o immolar-se en l’intent.

Però no tot està perdut. Hisoka es pregunta si morirà, però ja sabem com és Hisoka, la perspectiva d’estar en un perill real de mort és per ell el més excitant que existeix. Ja vaig dir a l’anterior ressenya que si Chrollo continuava pressionant Hisoka no poda trigar gaire a treure les seves cartes. I vinga si l’ha pressionat. Per com Hisoka diu les seves ultimes paraules diria que és quasi segur que en el proper capítol veurem el que és la carta del triomf de Hisoka.  Hisoka ve a dir: “Be, suposo que si moriré de totes maneres…”. Això pot voler dir o be que te una tècnica que sacrifica la seva pròpia vida per a ser emprada (cosa que dubto). O be que si de totes maneres ha de morir, millor fer servir tot el seu potencial i apostar-ho tot. Aquesta reticència a gastar la seva carta del triomf (si és que en realitat la te, vaja) ens diu unes quantes coses de la naturalesa d’aquesta. O be el seu orgull li impedeix fer servir el seu màxim potencial i per això no l’empara a no ser que vagi a morir (recordem que busca sempre la màxima emoció, com més dèbil sigui ell respecte el seu enemic més emocionant serà el combat), o be la seva tècnica secreta per un motiu o altre no pot ser vista per ningú. Si es donés el segon cas voldria dir que en cas de guanyar Hisoka hauria d’assassinar a tots els presents sense excepció. Però be, això ja és anar molt lluny amb les suposicions. Ja veurem que ens te preparat l’arlequí en el proper capítol que sens dubte serà explosiu.

Un gran capítol que fa l’últim i coratjós pas cap a un clímax absolut que potser veurem explotar en les primeres pagines del proper episodi (a no ser que Togashi es decideixi a fer la mitja part que vaig dir ara, seria molt cabró). Acció trepidant i moments tensos  i emotius que acaben de justificar totalment el que em va grinyolar en els primers capítols del combat, convertint aquells aparents defectes en indubtables virtuts. Per què això és Hunter X Hunter i mai res és el que sembla, fins i tot els defectes.

 

Deixa un comentari: