Hunter X Hunter 357 – Decepció (2)

Hisoka vs Chrollo (part jo si que estic decebut de n=7)

Sincerament el que resulta una decepció d’aquest capítol és el seu títol. Fins i tot sense entrar en l’espòiler de la resurrecció de l’arlequí després de l’anunciata mort en les primeres pagines el succeït durant l’episodi dona peu a un munt de possibilitats. Però si decepció era un títol que em grinyolava en l’anterior episodi, en aquest el grinyol passa a l’estrident irritació de les ungles esgarrapant la pissarra (a no ser que el capítol vulgui trencar la quarta paret i faci referència al que narrativament ha suposat aquest episodi). El més probable és que l’autor recordés a ultima hora que havia de posar un nom al seu episodi i sense meses ganes de pensar recorregués a la barroera tàctica de repetir el nom del capítol anterior, com si a banda de la continuïtat tinguessin res a veure. És curiós per què precisament d’això em queixava a la darrera ressenya setmanal de l’episodi de One Piece (veure ressenya). Sembla doncs que la manca d’originalitat en els títols s’està posant de moda. Que serà el següent? Partir les terceres parts en dos per obtenir més beneficis i anunciar-les mandrosament part I i part II?… Ah, cert, ho havia oblidat. No és res nou.

Oh, que majesuós

L’episodi es presenta amb el que és segurament un dels recursos preferits dels directors de segona per explicar grans esdeveniments sense masses complicacions. Doncs la visió en tercera persona que un reportatge periodístic ofereix és un gran recurs molt abusat en segons quines narratives. Per sort aquest no és el cas. Després de l’impactant explosió del pèl-roig que sorprenentment no ha quedat calb, l’ull de les càmeres era la millor opció narrativa per a desenvolupar en primera instancia el succeït. Unint la veridicitat periodística que se suposa al medi amb la possibilitat quasi segura de ser enganyat per les aparences fruit de la poca proximitat de l’informador que realitza un reportatge amb  preses pugnant per ser el primer en donar la noticia. Això atorga al narrat un aura de misteri amb una sabor especial. Saps que el que es diu és cert i objectiu, però també saps que no és necessariament exacte, que està subjecte a una mala interpretació dels fets  i es susceptible de caure en l’engany. Per tant, quan et diuen que una enorme explosió ha succeït en la torre celestial corbant-se la vida de centenars de persones no dubtes en creure-ho. Però quan et diuen que una d’aquestes víctimes és en Hisoka… comences a dubtar. No dubtes que aquesta sigui la versió oficial és clar, no dubtes que el periodista sigui fidel a la veritat. Simplement dubtes que la veritat del que és oficial sigui fidel al que en realitat ha succeït. Per què com es sol dir els vencedors escriuen la historia i en vistes del panorama no hi ha cap dubte que el vencedor absolut i definitiu és Chrollo Lucifer. Però és clar, la qüestió és que el fet que Hisoka sigui una de les victimes no és una mentida maquillada si no una veritat. Hisoka ha mort.

Vols que t’expliqui un secret?…

Poc després de publicar la ressenya del darrer capítol (veure ressenya) vaig llegir un petit article al respecte discutint sobre si Togashi s’atreviria o no a matar a Hisoka. Les comparacions  s’estenien des de la exagerada reticència d’Eiichiro Oda a matar personatges fins a la polèmica facilitat de George R Martin per a assassinar els seus protagonistes.  Hisoka és un dels personatges més estimats del manga, l’impacte de la seva mort seria enorme, però no compliria a cap propòsit. No hauria servit de res ni hauria tingut cap influencia. I això podríem anomenar-ho un suïcidi narratiu. Malgastar un personatge tan influent i amb tant potencial com ho és l’arlequí amb una mort que no serviria ni tan sols per evidenciar la ja coneguda força del seu adversari. Jo em vaig plantejar també el debat, però tenia tan clar que Hisoka no moriria que ho vaig deixar estar. I mira, resulta que sí ha mort. És clar que després ha ressuscitat, de mala manera. Togashi és un geni de la narrativa, però fins i tot els genis tenen relliscades i aquest capítol ha estat una relliscada ben grossa dins els estendards d’aquest manga en concret (en un altre manga ni tan sols hagués suposat una relliscada). El problema d’aquest capítol era que si Togashi decidia matar a Hisoka a part de posar-se mig món en contra seria un suïcidi narratiu sense precedents i una estupidesa de proporcions bíbliques. Però si decidia derrotar-lo però no matar-lo seria una cutrada i una incongruència també de proporcions considerables (i be, col·locar-lo vencedor tampoc era una opció molt millor). Togashi ha optat per la segona, crec que no tenia opció. L’única opció és el que vaig suggerir, que Hisoa sortís amb una habilitat especial que li salvés el dia, crec que hauria estat la manera ideal d’evitar els problemes que tant la mort com la resurrecció suposen. Potser per això, per què narrativament era l’única opció que no semblava suposar una pasterada ben lletja en mig del fil narratiu la meva ment va insistir tant en que el mangaka seguiria aquest camí. Però m’equivocava, Hisoka no te cap habilitat secreta (o sí, però cap que l’ajudés a sortir del marró). Però no m’equivocava en que Togashi no podia matar el personatge. Així que ha hagut de ressuscitar-lo com ha pogut amb una tàctica que tot i que amb algunes petites falles tècniques ha estat francament sorprenentment ben portada al principi. Llàstima que després l’hagi cagat.

Suposant que al ser el nen una energia vital (i exceptuant els casos especials com el de l’habilitat explosiva) és lògic suposar que aquest no abandona el cos amb immediatesa després de la mort. Per tant el fet que el nen de Hisoka s’activés després de morir aquest no em molesta. I en si la tàctica de que el propi nen elàstic el reanimés reactivant el seu cor i pulmons és una petita genialitat que ens demostra un cop més la llegendària versatilitat de l’habilitat de la goma. No em queixo d’això, de fet m’encanta i ho trobo molt ben executat. La falla en la historia succeeix en que es forcen les condicions de la mort de Hisoka. Per a fer plausible científicament la reanimació de l’arlequí Togashi necessitava que aquest hagués mort per asfixia i no per l’explosió i el problema no és que Hisoka morís per asfixia. El problema és que Hisoka mor per asfixia per què Togashi necessitava que fos així i es nota. El fet que Hisoka es llanci contra la pila de titelles en posició fetal per protegir els seus òrgans interns i fer servir als seus atacants a l’hora d’escut humà per pal·liar en part l’efecte de l’explosió te sentit i entra dins la lògica de la sèrie, però que a causa d’estar rodejats de cadàvers en flames el portés a una asfixia letal està molt agafat per les pinces. En primer lloc s’esperaria de Hisoka que tingués una gran resistència pulmonar donats els seus dots de contorsionista. En segon lloc, tenint en compte el forat que l’explosió va deixar al terra del coliseu com se suposa que quelcom de tal magnitud el privés d’aire en absolut durant més d’uns segons? El problema doncs no és que Hisoka s’aconsegueixi reanimar, el problema es que per a poder se reanimar hagi hagut de morir per asfixia. Tot i suposant que l’explosió hagi cauteritzat les cremades impedint el dessagnament costa de creure que Hisoka hagi mort per asfixia i no per qualsevol altre cosa donada les circumstancies. Però com ja dic, és un tecnicisme petit. Quelcom en el que ni tan sols et fixes quan llegeixes el manga, amb prou feines molesta. Asfixia a part, la resurrecció de Hisoka està molt ben portada. El problema es el que passa després. El que hauria d’haver passat es que ni tan sols es pogués moure. El que hauria d’haver fet Togashi és que Hisoka fos cosit per la Machi i després aconseguís reanimar-se tot sol per arrossegar-se fins un lloc on poder recuperar-se. Hauria estat la solució perfecte per Togashi, la tornada a la vida més plausible. I fins i tot hauria pogut donar lloc de totes maneres a la persecució de les aranyes que Hisoka ha declarat en aquest capitol. Tot i tenint en compte que les aranyes marxaran aviat cap al robatori, Hisoka es podria haver recuperat a temps fent us de un dels especialistes de nen que van intentar sense èxit curar en Gon. Però Togashi ha hagut de ser estúpidament directe en una de les seves falls narratives més grarrafals de la seva carrera. Preferiria que s’hagués pres dues o tres setmanes  de descans i que al tornar hagués solucionat l’assumpte d’una manera més elegant. El fet que en mitja i problemàtica missió de les aranyes els seus membres comencessin a desaparèixer per un Hisoka actuant des de les ombres sona molt més suggerent que el plantejament actual. Però el fet està fet  i només queda seguir endavant.

A aprt de ser molt gay, aqueesta imatge dona molt mal rotllo

Però el que més m’ha molestat del capítol és el fet que en Hisoka es fabriqués una mà i un peu del no res amb nen. Si tan fàcil era per que no ho feia en mig combat? No hauria de ser més fàcil llavors que després de passar varies hores mort? I quina necessitat hi havia de fer-ho quan hi havia un personatge que podia cosir les seves ferides i fer una feina més o menys decent (no li tornaria la mà i el peu, però segueix sent una millor opció). En definitiva aquesta facilitat per “regenerar” extremitats es una falla argumental que no te perdo. Tampoc crec que necessités les dues mans. La Machi ni tan sols l’hagués matat si ell hagués mentit dient que havia aprés la lliçó. La noia semblava prou sentimentalment estúpida com per creure-se’l. Però Togashi ha hagut de forçar els esdeveniments. Hisoka no tan sols s’ha regenerat la mà del no res si no que s’ha aconseguit aixecar completament i ha immobilitzat com si res a la kunoichi. Deplorable.

Mai no està malament recordar-los

Però no tot és dolent. En primer lloc se’ns confirma que les aranyes participen en la saga del continent fosc (si és que arriben). Era quelcom d’esperar, però no sembla que estiguin interessats en el trajecte. El que Togashi te planejat sembla molt interessant, impacient per veure el tresor que volen robar i com tenen planejat aconseguir-ho.  El joc que podrien donar les aranyes és molt suculent. Espero que l’encontre amb Hisoka es produeixi durant o després i no abans del robatori. També se’ns respon una pregunta que vaig formular en anteriors entregues i és si Chrollo podria tornar les habilitats robades als seus usuaris. Sembla que sí (és clar que ara ja mai no tornaran). També com vaig dir sembla ser que els membres de la brigada estaven a prop per si el seu líder els necessitava (tot i que ha estat evident que Chrollo se n’ha sortit a la perfecció tot solet per apallissar al pobre Hisoka).

Però el pitjor del capítol és el tracte que reben les aranyes. En primer lloc deixa viva a la Machi per que avisi a la resta d’aranyes. Després de ser apallissat pel seu líder, s’esperaria de Hisoka una mica més de cautela. Potser sigui més una sanadora que altre cosa, però per poc perill que suposi el fet de deixar-la viva és una temeritat fins i tot excessiva per a Hisoka. En segon lloc, carregar-se dues aranyes de cop? Amb el seu estat no hauria de poder carregar-se ni un cargol. Ja em sembla excessiu que pugui immobilitzar a la Machi, per molt que sigui per sorpresa. Em crec que pugui acabar amb en Kortopi per sorpresa, al cap i a la fi tampoc tenia la seva habilitat (tot i que fer copies no li hagués servit de gaire res i a jutjar per aquesta mateixa no semblava pas del tipus lluitador). És un personatge interessant que amb prou feines havia tingut temps de lluir, però be, havia de matar a alguna aranya per crear un impacte dramàtic. Però que mati a Shalnark em sembla excessiu. Entenc que aquest no tingui la seva habilitat (tot i que de nou tampoc li hagués servit de res en un atac sorpresa) entenc que no sigui un expert lluitador (tot i que va demostrar contra les formigues que si en sabia de lluitar, tot i que és clar, aquí no podia fer servir el super sayan, altre cop per que no te la seva habilitat. Ja podria Chrollo haver-les retornat als seus propietaris ja que estaven per allà prop), però no poder-se enfrontar a Hisoka després d’haver ressuscitat em sembla excessiu. Si Hisoka l’hagués assassinat per sorpresa des de les ombres seria altre cosa, si Hisoka estigués en plena forma seria altre cosa. Però li llança el cap de la seva anterior víctima en el que és clarament un avis. Essent un membre tan experimentat de la brigada li hauria d’haver donat temps a reaccionar. Sí, Hisoka li havia parat una trama enganxant-lo al terra (no entenc ben be com, però suposaré que mentre parlava pel mòbil ha llençat el nen i després ha aparegut com fent-se el despistat per que l’altre intentés atacar de cop i es desestabilitzés) però tot i així ha estat massa fàcil. Però be, han omès la batalla, així que potser ha estat més aferrissada del que sembla. Sigui com sigui el fet que a un Hisoka recent ressuscitat li resulti tan senzill acabar amb dos membres de l’aranya (encara que sigui per sorpresa i siguin dos membres dèbils) crec que és un error narratiu que li treu tot l’impacte a la seqüència. Però be, gaudim de la imatge final, per que aquest cadàver penjant dels gronxadors amb els corbs voleiant pel voltant és sens dubte una gran imatge que quasi compensa la desastrosa manera en que ens han conduit fins a ella.

No se per que a part de genial, la imatge em smebla terriblement graciosa

Sigui com sigui tot i la mediocre narrativa d’aquest capítol  el futur es veu prometedor. El fet està fet i sembla que ja s’ha evitat el punt complicat que l’autor havia de passar per força. Podria haver-ho fet millor sí. Però be, després de passar pràcticament dos anys sense publicar (i una bona colla més sense fer-ho amb regularitat) no deu ser pas fàcil reacosturmar-se a les pressions de la publicació setmanal (repeteixo que hagués preferit esperar tres setmanes i veure un acabat més aconseguit). Tot i el desastrós de la narrativa, donada la situació podria haver estat molt, molt pitjor. Tot i les meves queixes estic satisfet amb el resultat final.  Així que be, tampoc n’hi ha per tant. Això sí, amb ganes de deixar enrere al menys per un temps en Hisoka, les aranyes si tota la seva trama. Espero que en el següent capítol Togashi torni amb en Kurapika o el zodiac o en Gon, o el seu pare o qui sigui mentre no sigui el que ens hem estat menjant els darrers capítols. Que tot i ser un plat excel·lent es faria repetitiu si s’allargués més encara (com ja vaig dir), sobretot després d’aquest decebedor punt final. Esperant amb ànsies veure amb quina trama ens sorprèn Togashi en el proper episodi.

2 pensaments quant a “Hunter X Hunter 357 – Decepció (2)”

  1. Wow, gran ressenya, una de les millors. T’has passat una mica amb el pobre Togashi. Llegint el capitol ja em vaig trobar que hi veia lagunes falles, però és que la teva exposició el deixa pels terres. Me l’he hagut de rellegir i tot per a veure si podia rescatar alguna cosa. Tot i que lamentablement he de dir que no t’equivoques XD
    A veure si la cosa millora en els propers capitols. Jo vull veure en Killua! <3

    1. Jaja sí que m’he passat una mica. Un cop escrit em va saber greu i tot. Però be, una ressenya es dedica a analitzar el qu emés destaca d’un capitol i en aqest per desgracia era això. Tambe tenia coses bones. Era un mal capitol de HxH, pe`ro no un mal capitol. Com ja dic en la ressneya preferiria qu es’hagués pres una setmana o dos de vacances i ho hagues fet millor. Però en fi, el fet fet està, esperem que no torni a relliscar d’aquesta manera.
      Pel que fa a en Killua, sincerament dubto que apareixi en un temps, però en Togashi ens podria sorpendre, qui sap.

Deixa un comentari: