Hunter X Hunter 368 – Assassinat

La reina inregia

Li ha donat pels mapes, m’encanta

La historia, com en el capítol anterior gira al voltant de la panerola. Un cop despistada l’atenció dels guàrdies espies la reina es disposa a explorar la disposició de prínceps i guàrdies a les altres habitacions. Però la panerola es topa amb una eventualitat que la reina no havia esperat. L’escena d’un crim. Això l’altera, un dels prínceps, fill del seu marit està essent assassinat davant els seus ulls. El seu instint l’empeny a demanar ajuda, a intentar evitar-ho. Portant-la a destapar l’engany que tan curosament havia preparat.

Quan la reina s’assabenta que una princesa està essent assassinada xiscla i s’exaspera per demanar ajuda. I tot i els intents d’en Kurapika per esborrar aquesta reacció ella es regira i es revolta contra ell perseguint el be moral. Perquè que matin a una persona està malament miris com ho miris. O no? Personalment crec que el be i el mal son invents de l’home, no és res que existeixi realment, per tant com a invent que es  recau en nosaltres establir-ho. Però el que importa no és si està malament, importa si ella sent que està malament. Tot i que la mort d’un altre príncep sigui d’entrada positiva doncs la col·loqui a un pas més de la supervivència, matar és… tan horrible. I per això ella no pot acceptar la pèrdua d’una vida com un fred intercanvi burocràtic, una passa més fins a la victòria. No pot i per això es rebel·la contra en Kurapika i intenta brindar ajuda a una princesa que ja és morta. El problema és que això crea fricció entre ella i en Kurapika, el qual ha demostrat ser l’únic que te possibilitats reals de salvar al seu fill. I això un dia li pot sortir molt car. Per que si l’allunya i l’aparta, més difícil serà que ell el pugui protegir. Si en el seu intent per obrar el be revela als enemics el seu secret, per a ells serà més difícil eliminar-la. Així doncs cada acció en aquest capítol l’acosta un pas més a la mort.

Doncs d’entrada em vaig pensar que era una violació

Però està be així. Togashi recalca en la humanitat de la reina. Vol aprofundir en la seva personalitat. És una mare sofridora, i és una reina que viu molt lluny de la seva corona. En certa manera, tot i ser on és, el dolor de la pèrdua que s’endevina l’ha retornat a ser aquella noia perduda de qui l’emperador es va encapritxar. I crec que és important que Togashi es preocupi per això, que no deixi que els seus personatges es converteixin en simples peces de la maquinaria de la historia. Per que en un context real els personatges reals no son simples peces que serveixen a la maquinaria de les accions, son persones reals amb els seus propis dubtes i motivacions. I crec que en aquesta saga Togashi s’està encarregant de curar especialment aquest punt, de donar realitat als personatges, de no deixar que la trama els faci actuar de certa manera, si no deixar que actuïn per so sols en conseqüència a la trama. I això m’encanta.

Conflicte

I llavors en mig de tot el cas burocràtic Kurapika cau fulminat. Les raons son desconegudes. Però tot apunta a el fi del límit del seu rellotge intern a causa de l’ús de la seva habilitat. Però tot i que les coses apuntaven a que aquesta saga podia ser la fi del personatge,  tant prompta mort sembla indubtablement prematura. Cosa que ens fa pensar o be en un esgotament físic o be en una habilitat nen externa, o be en una de les criatures nen dels prínceps. Potser la del novè príncep? Va fer una cosa similar amb els seus guarides al cap i a la fi. Però de ser així Kurapika es tornarà a aixecar aviat, o tot apunta a això al menys. Sigui com sigui és un misteri massa abrupte per que en puguem treure l’entrellat.

Txan, txan, txaaaaaan

Però parlem de l’assassinat. La perspectiva d’aquest sembla un dels casos del detectiu Conan. Un trencaclosques amb habilitats nen. Però no sembla que costi molt treure’n l’entrellat amb una mica d’imaginació. L’opció més obvia és la d’una copia. Però posant-nos a ser més imaginatius podria tractar-se d’una bestia nen que crea projeccions. O la barreja de varies habilitats nen que creen un miratge per emmascarar l’autentica causa de la mort. Sigui com sigui no crec que triguem molt en descobrir qui ha estat i com ho ha fet. Tenim a un ninja enfadat.

Es ben guapot el calbo, em recorda a en Saitama. No os fa recordar el vostre costat homoerotic?

Però parlem del quart príncep. El nostre antagonista progressa a passes agegantades en el domini del nen. Però no està satisfet amb això. I quan descobreix que l’oferta d’ensenyar nen d’en Kurapika promet un avanç molt més ràpid del que ell se li havia promès com el més accelerat possible la situació es torça per a la nostre guàrdia que es veu entre l’espasa i la paret. Transformant l’escena en una magistral mostra del que el personatge pot oferir. Amb aquest posat intimidant i aquest sadisme amagat sota la pell. Així que si la guàrdia no actua ràpid i amb eficàcia, la seva mort sembla segura. Per sort la dona sap esquivar la mort donant una resposta satisfactòria sense recórrer a la mentida. Però això la deixa penjant de la corda i la propera vegada una resposta satisfactòria no serà suficient.

Calfreds…
Que mes pot dir?



Deixa un comentari: