Hunter X Hunter 370 – Observació

Hiatus: “una vez al año no hace daño”

Quanta penya tu
Mola o no mola?

Començarem pel que a tots ens ha alertat. Comença un hiatus de nou. I és un mal capítol per fer-ho. Just aquí s’encetava una nova trama. La trama principal no podria estar més oberta, però dins d’aquesta en aquest episodi començava una petita i intensa subtrama sobre les classes de nen d’en Kurapika, una subtrama amb la que sembla que Togashi ha decidit apostar fort, però si això d’aquí un anyet. No es pot dir que estigui especialment desil·lusionat pel fet. Crec que és quelcom que tots esperàvem i personalment em sorprèn que no hagués passat abans. El manga ha durat literalment tot el meu estiu, doncs va començar la setmana després d’acabar els examens i posar-me a treballar i aquesta setmana acabo de treballar per la següent començar les classes (sí, les meves vacances). Tot un estiu de publicació ininterrompuda (hi ha hagut més capítols de HxH que de One Piece) que ha fet avançar la publicació més que en els últims tres anys. I jo personalment estic molt satisfet pel progrés. La sèrie m’agrada ara molt més del que ho feia abans del juny i espero que Togashi aconsegueixi fer augmentar la meva passió per aquesta historia durant molt més temps. Òbviament m’apena que la cosa s’aturi aquí, però crec que un descans ja li va be a l’home. És clar que preferiria que el descans fos d’un parell de setmanes en comptes de l’any que segurament es prendrà, però be, no es pot demanar tot. Personalment si hagués d’apostar per un retorn assenyalaria a finals de juny o principis de juliols tal com ha fet tant aquest any com el passat, però si he de fer cas a les meves sensacions auguraria que el manga tornarà fins i tot abans. Qui sap, potser aquesta vegada només son un parell de mesos de descans (diu tant del tema que un parell de mesos em sembli poc). Sigui com sigui en lloc de llançar una critica mordaç a la poca activitat del mangaka des d’aquí li envio forces, ànims i sobretot un enorme agraïment per la fantàstica historia de ficció que ens ha portat i espero que ens segueixi portant.

Tinc ganes de veure com la lia el paio aquest

L’episodi comença amb en Kurapika deixant ben clares les normes del seu ensenyament, traçant una línea amb cinta adhesiva que ningú pot traspassar si no vol ser abatut. Una mesura de seguretat força interessant que serveix per distanciar a en Kurapika i a la reina de la resta d’alumnes i per tant possibles agressors. L’ús d’un personatge provocador i barbàric que transgredeixi la norma per pura satisfacció personal era un recurs obvi de Togasi per mostrar-nos com de seriós va Kurapika amb la seguretat. Tot i així el personatge ha resultat interessant i donarà molt de joc de cares a ser manipulat pels diferents bàndols que hi ha al conflicte ( que quans son? Pràcticament cada persona a la sala és un bàndol per si sola). Molt interessant també el doble us de la línea, doncs mentre en Kurapika separa a la reina de la resta de persones a la cambra al estar ell al llindar també pot ensenyar al seu temps a la reina sense aixecar sospites.

Però el protagonista del capítol és sens dubte el nou guàrdia del primer príncep. Que tot i demostrar ser bastant curtet, també demostra ser un observador molt capaç. És molt interessant com Togashi ens mostra amb facilitat com l’individu és molt limitat en certs sentits i molt intel·ligent en d’altres. Amb una gran capacitat d’anàlisi i de manipulació però incapaç de veure certs matisos entre línies. És intel·ligent però simple, sense escrúpols ni honor i amb una tendència quasi sàdica pel bel·licisme. Molt oposat a l’altre guàrdia del primer príncep que  ha demostrat una intel·ligència profunda i amb matisos i un sentit de l’honor a més d’una capacitat per planejar a llarg plaç en comptes de la immediatesa d’aquest nou guàrdia.

La veritat és que a mi també m’encanta aquest efecte

Però el que Togashi ens ha mostrat en aquest episodi per sobre el guardià és l’ús de la seva habilitat. El que tot i haver emprat davant dels meus nassos amb tot luxe de detalls admeto no haver acabat d’entendre. El que sembla primer vincula la seva nina maniquí a un individu que esdevé l’únic a part d’ell mateix que la pot veure. Això crea una obvia distracció doncs una persona acaba veient algo que ningú mes veu provocant un instant de caos, però no veig quina relació te això amb la resta de l’habilitat. Doncs després ataca amb una mena de serps xucladores de sang a una altre víctima per a drenar-li la vida (a Togashi li ha donat fort últimament per drenar els cossos o retorçar-los, crec que li agrada dibuixar els cossos xuclats i contusionats). Les serps en qüestió (que suposaré surten de la nina) no només son visibles si no que son tangibles (si no les bales no les destrossarien). Entenc el poder de les serps que poden reduir fàcilment a un enemic, però encara no comprenc que hi pinta la nina en tot plegat. Podria servir per inculpar a un altre de l’atac, però em sembla un mètode massa poc  pragmàtic com per resultar viable. Algun secret tindrà, suposo que ja se’ns explicarà. Però per ara resulta tota una incògnita.

El que importa immediatament però son les conseqüències politiques d’un altre assassinat. La resta de persones no sembla especialment alterada pel fet. Suposo que la mort és quelcom esperable en qualsevol moment essent guàrdies i criats de prínceps en una guerra per la successió. El que hagi mort un guàrdia es podria prendre com un greuge contra Kurapika per ser incapaç de procurar la seguretat dels seus alumnes. Però aquests no triguen en prendre-ho com un intent de la competència per impedir que aprenguin nen. Una opció interessant, tot i que no sembla de deixar-me estranya.

No os semblen monis i a l’hora lletges de collons?

També interessant resulta el guàrdia amb la peculiar cellajunció. Molt fan d’aquest estil de celles boleta unides per una línea finíssima amb la cara inexpressiva a sota. No només la immediatesa de la seva reacció i la evident falta d’escrúpols resulta interessant si no les reaccions de la resta al seu acte. Però més interessant resulta les dades que ens dona les reflexions que inspira a en Kurapika. I és que s’havia donat a entendre que les pistoles poden ferir als usuaris de nen en certa mesura, però mai fins ara s’havia donat una valoració exacta del fet. Tot i que suposo que depen força segons les habilitats de l’usuari Kurapika ha esmentat un calibre concret referint a que és prou potent per ferir a un usuari del nen amb les defenses actives. Aquesta exactitud en la informació de com les armes de foc poden arribar a afectar als usuaris nen resulta d’allò més interessant i crec que Togashi ha volgut plantar un precedent per  donar vulnerabilitat als personatges després de la ultra dimensiona escala de poder de la saga de les formigues.

Com dic, molt fan de les celles

En definitiva tot queda per veure, per variar Togashi no podria deixar la historia més oberta en el moment d’aturar-se i queda per veure quan trigarà aquest cop a reprendre-la. Un es pregunta si veurem el final. El més factible sembla apuntar al no, al menys de mans de Togashi. Però si acabés avui, al menys jo puc dir que ha valgut la pena el viatge.

Això sembla Tarantino ja



Deixa un comentari: