One Piece 881 – Habitació d’onades

Ho sento, però en Jimbe no (jo vull la Carrot)

El capítol comença amb un camí sense sortida. Una paret d’aigua en forma de tsunami s’abalança sobre ells per destruir-los i la seva única opció de fugida, el coup de burst, sense combustible. Sabia que Oda es trauria algun recurs de la màniga. Sabia que alguna sorpresa ens tenia guardada, però no podia imaginar quina. I per variar, aquesta ha estat la més evident: Solcar la pròpia ona. Oda havia portat les coses fins a una situació on si no trobava una solució adequada al conflicte quedaria molt cutre. Portar les situacions fins aquest punt és un recurs molt poderós, perquè juga amb l’expectativa, però més et val tenir una situació a l’alçada si no vols que aquesta se’t giri a la cara. És molt comú que després de plantejar un enigmàtic misteri quasi irresoluble i allargar-lo durant centenars de capítols la solució al final sigui molt decebedora. L’exemple que em ve al cap seria Gantz. Obres que o be no tenien en ment cap solució als enigmes plantejats o be tenien una solució que se’ls havia quedat petita amb l’avanç de l’historia i les seves modificacions. La situació de l’onada és el mateix a petita escala i sent jo un crític maniàtic amb les qüestions narratives… doncs be, hi he de ficar cullerada. El cas és que era una situació peliaguda on Oda s’arriscava per crear alguna cosa intensa o caure en el fracàs. I vaja si ha guanyat l’aposta.

Sempre m’han encantat les escenes de preparació del vaixell

La idea és preciosa. I genial. Mola molt veure el vaixell solcar l’onada gegant pel túnel que crea al avançar i el dibuix aconsegueix transmetre aquesta fascinació que One Piece traspua vers la bellesa de l’aventura i el descobriment. Però com si la fantàstica idea no fos prou, Oda s’ha encarregat de justificar la realització tècnica de la maniobra combinant les habilitats d’una navegant que pot sentir el clima i d’un tritó i ara demostrat expert timoner que pot sentir les corrents sota el vaixell (i sobre en aquest cas). L’escena glorifica bastant en Jimbe mostrant-nos una èpica faceta com a timoner expert que desconeixíem i que fa al personatge encara més carismàtic sense desentonar en absolut amb el que d’ell ja sabíem.

Precios

L’únic que no m’agrada d’aquesta seqüència és que sembla preparar el camí per integrar al tritó a la tripulació. I sí, se que hi ha moltíssim partidaris del fet. Però jo sempre he estat en desacord amb la idea. Ja ho he expressat varies vegades: en Jimbe em sembla un personatge extraordinari, un dels millors del manga de fet, però no crec que encaixí com a tripulant. Per a mi el seu lloc ideal seria el de comandant de les tripulacions subordinades del barret de palla. Que fos membre de la banda en certa manera, tal com ho és la Vivi, però que no fos un dels tripulants del vaixell. Per que ell és un capità pirat amb la seva pròpia tripulació i em sembla que l’adequat és que governi el seu propi vaixell. Potser seguint de prop al Sunny, o viatjant costat per costat i tot. Però crec que el seu lloc és esser una mena de símbol d’autoritat entre la resta de tripulacions aliades al barret de palla. Una mena de mà dreta d’en Luffy que representa la seva paraula fora de la tripulació. Però se que la meva és una opinió impopular així que… m’hauré de resignar a veure el que passa.

La conseqüència de tot plegat és en definitiva la salvació de la tripulació. Al haver escapat de l’onada tal i com ho han fet l’enemic no pot evitar creure’ls morts. I com a tal estan per ara salvats de la persecució de l’emperadriu. Lliures, al menys per un moment, per avançar cap endavant a la cerca dels seus companys. Però em pregunto jo si tothom n’haurà sortit guanyant d’aquest escenari. En Prospero  deia que els del barret de palla havien robat la replica del pastis. Però ara el vaixell on viatjaven s’ha enfonsat. Que farà la Big Mom davant aquest escenari? És incert, podria fer qualsevol cosa. Però la seva fúria és segura. I qui menys segur està és l’home que cavalca a la seva espatlla. El ministre del caramel les te totes per acabar al fons de l’oceà com presumptament ha fet el Sunny. Però suposo que se les enginyarà per portar la seva mentida un pas més enllà i convèncer a la seva mare que ja havien portat el pastís fins a un altre lloc. Al cap i a la fi no hi cabia en un vaixell tan petit.

Aquesta escena no l’he entés

Hi ha un personatge però, per al que no canvia gaire la situació. En Luffy continua vivint en un desavantatge difícil de superar. El seu adversari li trepitja els talons cada cop amb més força i si segueix així acabarà per trencar-li per molt que siguin de goma. Una cosa ha canviat no obstant. Els seus companys estan segurs. Ara ja no te preocupacions al cap. Ara es pot concentrar al cent per cent en el seu enemic. No veig com això podria invertir el rumb de la batalla. Però potser si torçar-lo lleument per arribar a la situació on Oda ens vol portar. Impacient per veure quin as es treu de la màniga per a resoldre el conflicte.

M’ha fet massa gracia com per no posar-ho

 



Deixa un comentari: