One Piece 882 – Més enllà de les expectatives d’un Yonkou

Germa is not Died

El combat segueix avançant i és inevitable caure en la sensació que a cada pagina la superioritat d’en Katakuri es fa més evident. No obstant un raig d’esperança s’escola en aquest panorama de derrota absoluta, perquè com més absolut sembla ser el poder d’en Katakuri, més contundent esdevé l’habilitat d’en Luffy per esquivar-lo. Ara en Luffy ni tan sols te ocasió d’atacar, esquiva un atac rere un altre sense tenir temps a descansar. Però tot i que els atacs són cada cop més contundents i poderosos en Luffy segueix esquivant-los pels pèls a cada assalt. Com vaig dir ambdós personatges creixen en la lluita. La pregunta evident que es presenta és si serà capaç abans en Katakuri d’ultimar el seu atac i acabar amb en Luffy, o serà el barret de palla qui esquivi amb prou celeritat com per llençar un contraatac. Sembla evident que en Luffy, bàsicament per ser el protagonista. No obstant no crec que això sigui suficient per guanyar. Però potser si per… fugir. Ja ho veurem

Mentrestant en Prospero enfoca tots els seus esforços en intentar que la Big Mom segueixi en els seus rails. SI és capaç de portar-la fins la illa xocolata potser encara te alguna possibilitat. Però l’emperadriu està afamada i la visió d’una illa a mig camí  suposa una visió massa suculenta per saciat la seva set. Que pot fer el pobre Prospero la vida del qual ja penja d’un fil per aturar-la? Res, els capritxos de la mare no es poden ignorar.

No és cuqui?

Al seu temps la Broule fa a les hores d’espia per al general mentre irrita a en Luffy i a l’espectador com un mosquit en una nit silenciosa. Però tot i que irritant la seva intervenció és graciosa i resulta entranyable veure com el fred i apassional Katakuri defensa a la seva “germaneta”. Una mostra d’amor fraternal que no esperava veure i que molt menys esperava que m’emocionés, però que ha aconseguit d’alguna perversa manera, fer-ho.

I després d’aquestes pagines plenes d’acció, Oda ens trasllada a un pla més relaxat on els fills de la Big Mom organitzen tot el desastre des de terra. En Luffy no és l’única preocupació, tan Capone com el Germa han escapat. I un misteriós esdeveniment ha afectat a les baboses marines que vigilaven la zona per controlar el pas de qualsevol enemic, tallant-los així els ulls per actuar. SI m’ho pregunteu penso que podria haver estat la tripulació d’en Jimbe que des del fons marí s’han desfet de les bavoses amb els seus poders tritònids. Pel que fa a Capone poc en podem dir, sense la vigilància de les bavoses i amb la seva potencia naval ha aconseguit distreure els seus enemics i ara es disposa a anar a buscar la seva estimada. De ben segur que l’home acabarà altre cop en mig del conflicte del barret de palla.

Però pel que fa al Germa… això ja és un altre assumpte… La imatge és sense cap mena de dubte no sols la més èpica del capítol, si no la més èpica dels darrers. Veure als Vinsmoke assentats i il·lesos sobre el munt de cadàvers (be, la gent no mor a One Piece) dels seus enemics mola. Però més mola imaginar-se la batalla que han hagut de lluitar per arribar a aquest punt. Els Vinsmoke eren uns enemics forts i els Charlotte han comés l’error per recórrer a la quantitat en lloc de la qualitat, enviant-los un gran nombre de soldats en comptes d’algun general poderós per que manegés la situació. I ja sabem que a One Piece els números fan poca cosa quan es adversaris son poderosos. Crec que un detall important a apreciar en la imatge és que no apareix en cap lloc el pare dels Vinsmoke. Pel que podem suposar de la imatge que el relleu generacional ha succeït i que el Germa te ara un nou líder. Més interessant és la seva aparent determinació d’ajudar a en Luffy. Suposo que aquí hi convergeixen varis factors. El primer no deure res al seu salvador i el segon enfonsar tan com puguin a l’emperadriu que a punt ha estat d’enfonsar-los a ells. Si no fos pel barret de palla ara serien morts, li deuen la vida, però no per això s’estaran quiets sense ecòmetre una venjança terrible (encara que és una mica hipòcrita tenint en compte que ells volien trair a la Big Mom des d’un principi).

Èpic

 



Deixa un comentari: