One Piece 885 – Em dic Brulee

Bruleeux ex Machina

Fins i tot amb el poder de la quarta marxa en Luffy és humiliat davant l’inamovible Katakuri. Ha aconseguit ferir-lo sí. Però el Charlotte ja s’ha recuperat de la seva distracció i lluita ara amb tot el seu potencial en joc. En Luffy poc més pot fer que rebre un cop rere un altre. Però tot i això la seva determinació és inamovible i continua atacant amb força, convençut de que si s’esforça prou apareixerà una petita escletxa d’esperança en aquesta armadura invencible. Però en lloc d’esquerdar-se la del seu adversari, a seva comença a trontollar. El Gear 4 s’esgota i aviat es quedarà sense energies. I en quant la transformació desaparegui i els seus efectes s’esvaeixin estarà totalment desprotegit davant les armes letals del seu adversari. Fugir sembla la única opció. Però on fugir si el seu enemic el persegueix?  Per fugir realment hauria de topar accidentalment amb una despistada Brulee que essent la única amb el poder per passar entre miralls estigués precisament… ah, és clar.

El recurs en si és fantàstic. Havíem vist a la bruixa dels miralls fent d’espieta a la llunyania, informant als seus germans del transcurs de la batalla. És un d’aquells recursos que en altres escenificacions podrien esser titllats de deus ex machina però que aquí és compta entre els poders del nostre protagonista. Una mena de “sort de l’idiota”. És una característica que Oda fa servir sovint i que d’alguna manera ha sabut integrar de forma orgànica en la lògica del seu univers. Cosa que li facilita molt la feina tot sigui dit. Però està tan ben integrada i es veu justificada de tal manera per la comèdia que aporta (siguem sincers, la Brulee portat tota la sega essent un portal ambulant), que no podria tenir-ne cap queixa al respecte.

Però no van a petar a un lloc qualsevol no. L’Illa Cacauet esta essent destruïda per la voraç emperadriu mentre els seus fills pugnen inútilment per persuadir-la d’allunyar-se’n. I així la sort d’en Luffy es transforma en desgracia al solapar-se amb la seva habilitat nata per ficar-se en merders. Per que ara en lloc d’haver d’enfrontar-se a en Katakuri ha de lidiar no sols amb varis dels fills de l’emperadriu, si no amb la Big Mom mateixa. I sense haki! Sort n’han tingut els fills de veure’l aparèixer. La fúria cap al barret de palla era de les poques coses que podrien fer reaccionar a l’emperadriu i allunyar-la de la gratuïta destrucció. Encara que un es pregunta si serà pitjor el remei que la malaltia.

I mentre en Luffy fuig desesperadament de l’emperadriu i els seus sequaços, un discurs es propaga entre els dirigents de l’imperi pirata: els barrets de palla i tots els seus aliats han de morir. Per sort la tripulació d’en Jimbe ha deixat sense ulls als pobres desgraciats, tot i que això no els impedeix no obstant trobar-se amb els del barret de palla al punt on saben que es dirigeixen.

Mentrestant però un altre batalla intensa es viu en un altre indret de l’arxipèlag. Una batalla a contrarellotge per fer el pastis més deliciós de tots els temps. On varis dels mestres pastissers més exquisits del món s’han unit per fer un pastis que els superi a tots. Ultimant cada un d’ells una part del pastis que s’unirà per crear la gloria divina sobre la terra. Oda no s’està d’hipèrboles fent morir a un dels seus cuiners de deliciositat al tastar la crema batuda d’en Sanji. Com combinarà aquesta amb la cremosa xocolata de la mestre xocolatera Puding i l’esponjosa massa preparada per l’experta Chiffon és quelcom que resulta ogàsmic d’imaginar. Quasi aconsegueix estar a l’alçada de la deliciositat transmesa per Shingueki no Souma.

Aquesta tia me mola molt, tinc ganes de veure’n més

Deixa un comentari: