One Piece 886 – Aquest és el meu estil de vida

Chiffone Capone

Aquest és un capítol totalment centrat en la germana bessona de la Lola. I està be, perquè teníem molta tensió acumulada i ajuda a relaxar-la una mica. És un capítol tranquil on no passa gaire res. El personatge estava allà des del principi de la saga. L’havíem vist i havíem teoritzat. Però no havíem sabut qui era fins que un petit diàleg ens ho havia explicat amb una vaga explicació. Fins llavors Oda ens havia mantingut a les fosques sobre la seva identitat. Podíem teoritzar que no es tractava de la Lola i que per tant era ineludiblement una bessona, però no podíem saber-ho. No obstant que se’ns expliqués qui era el personatge no feia que sabéssim qui era el personatge. Poc a poc, al llarg de la saga Oda ens ha anat donant bocins d’informació sobre qui és la Chiffon, de quina massa està feta (per que ella és l’experta en la massa, ho pilleu? Jajajaja, vale). Primer se’ns va presentar aquell pare estrany i penós que tot i la seva humiliació no podia deixar de desfer-se en amor per les seves filles (tots ens preguntem com va acabar al llit de la Big Mom, de fet tots ens preguntem com hi va acabar ningú). Allà es va afegir un grau de complexitat a la pròpia Lola, que veia més justificada la seva postura de fugir de les faldes de la seva mare veient com aquesta menyspreava al seu progenitor. Però va ser després quan se’ns va presentar l’odi visceral que l’emperadriu sentia per la Chiffon per ser la viva imatge de l’única filla que va aconseguir fugir del seu domini quan el personatge va cobrar profunditat. Mentre la Lola vivia aventures ella carregava a les seves esquenes les conseqüències dels seus actes. Per que tot i ser bessones no podrien ser més diferents. Mentre la Lola es desviu per viure aventures i casar-se amb el primer desconegut que la vulgui acceptar, la Chiffon és una dona familiar, disposada a carregar sobre les seves espatlles el pes dels seus essers estimats, a rebre el càstig per salvar als que valora. És una dona forta i acostumada al sacrifici, que valora per sobre de tot la calidesa d’una família, l’amor d’aquells qui s’ajuden i es donen suport. I per això és que qui més ajuda a explorar-la és el seu marit.

Bege Capone és un mafiós despietat que no pensa en ningú més que en ell mateix. Però fins i tot els mafiosos tenen normes. I a la màfia el que més importa és la familia. Hi ha un respecte reverencial pel cap de família dins les màfies  reals com l’hi ha en la tripulació d’en Bege. Ell és fred i despietat, però els seus son el més important per a ell i els cuida per sobre de tot. Oda ja parla de la família en certa manera quan explora el concepte de nakama dins la tripulació. Però quan allà parla de l’amistat, aquí parla de l’amor entre familiars. Bege i Chiffon constitueixen la representació d’Oda de la llar. Famílies que siguin com siguin s’estimen i estan juntes. I no és accidental per que en aquesta saga, abans d’explorar aquesta, Oda ja ens havia plantejat dos perfils de família evidentment errats. El primer el trobem és clar en la família de la Big Mom i la seva malaltissa estructura matriarcal. Allà la família s’assenta com un òrgan de poder operatiu per a satisfer els desitjos del seu líder absolut. La relació ha de ser absoluta i unidireccional, doncs ella és la mare i els seus fills li deuen la vida i han de servir els seus propòsits. És un concepte malaltís i pervers de família  que Oda ha exposat de forma molt clara i que ara es veu comparat a la petita família dels Capone.

 L’altra família és la dels Vinsmoke. Una família freda, quasi burocràtica. Més una estructura de govern que un autèntic llaç familiar. Te un líder, i el líder busca el be de la família, els integrants es recolzen entre si i creixen junts com a unitat. Però no ho fan per amor. Ho fan per que sempre ho han fet així. Ho fan per que es pràctic i se senten units al símbol que la família per a ells representa, no per que se sentin units entre si.

 I per contraposar a aquests dos models familiars tenim als Capone. Amb una família que ordeix intrigues junta. Una família on la mare no dubta en sacrificar-se pels seus essers estimats i on el pare no dubta en treure pit i anar a salvar la seva estimada del seu sacrifici tot i que en condicions normals fugiria sense pensar-ho del conflicte. Per que més important que qualsevol altre cosa, s’estimen. Capone era el menys interessant dels supernoves. Era un personatge quasi anecdòtic que no li interessava a ningú. Tenia un perfil clar i el seu aire molon de mafiós, però li faltava substancia (tot i que potser era millor que el monjo boig). Ara però, Oda reivindica el personatge i ens mostra per que el va crear. Capone és un home fred i directe, que no dubta mai a l’hora d’executar els seus objectius. És un mafiós dels dolents. Però ara també es un pare i és un espòs. I s’estima la seva família com res al món. I precisament per ser el cabró despietat que és, quan es llança al rescat de la seva estimada sense dubtar-ho, quan s’enfronta a un adversari més poderós que ell mateix sense cap pla sota la maniga, és quan Oda aconsegueix fer brillar el concepte de la família. Per que família vol dir estar units, família vol dir no abandonar mai els nostres i lluitar per ells fins al final. Per que família, com ho ha demostrat tants cops la tripulació del barret de palla: és amor.

 

Deixa un comentari: