One Piece 891 – Confiant en mi

La confiança d’un equip                                                                            

Aquest és un capítol de transició. S’acosta lo gran i Oda necessita ajustar els temps narratius de les diferents trames per fer-los confluir en el gran moment final. Tenim a un Sunny a punt de ser esclafat per l’emperadriu mentre un Sanji es dirigeix cap allà per impedir-ho amb el seu pastís d’ensomni. Mentrestant un Luffy es proposa derrotar a en Katakuri abans que els seus tripulants hagin de fugir de l’arxipèlag cames ajudeu-me. Tot passarà d’una determinada manera i els temps han d’encaixar a la perfecció per que l’acció es desenvolupi d’una manera fluida i orgànica. Per això Oda necessita de tant un capítol com aquest, on reubicar les diferents trames i prepara-les per a fer-les confluir.

Primer se’ns presenta a una autodenominada adorable i una mica repel·lent germana petita dels Charlotte. No se que voldrà fer Oda amb aquest personatge però és evident que te alguna cosa pensada per a ella en aquest final que s’acosta. I aquest episodi de transició era el moment perfecte per a presentar-lo. Però mentre ella es presenta amb el seu posat de diva infantil en Luffy es atonyinat sense pietat. Però un raig d’esperança s’acosta al recordar les paraules d’un Rayleigh i la seva instrucció. Si Katakuri pot fer servir el haki per predir els seus moviments, potser en Luffy pot fer el mateix. Dubto que arribi al nivell del Charlotte, però potser sí aconseguirà tenir el domini suficient del haki d’observació per plantar-li cara i sortir victoriós amb alguna sorpresa final. Per ara  Oda ens limita a deixar anar pistes i preparar el terreny pel que vindrà. Potser la cinquena marxa? (em semblaria molt aviat, però si mirem enrere les dues anteriors les va presentar en una mateixa saga, tot pot ser).

Per altre banda en Sanji acaba el pastís desmallant de l’extenuació a tota la seva plantilla de cuiners i mostrant-nos per fi el disseny final de la joia culinària. He de dir que molt satisfet amb el resultat final, hi havia molta pressió sobre el disseny del pastís però Oda ha sabut sortir-se’n. No és la cosa més espectacular del món, però compleix sense problemes amb el seu proposit. Ara només falta arribar fins l’emperadriu i fer-la morir de deliciositat. I en aquest punt Oda fa confluir les trames d’en Sanj i d’en Luffy per reiterar en el missatge que ambdós porten anunciant des de que es van reconciliar: la confiança. Per que en això es basa la família, la tripulació. En la confiança de que tots faran la seva part. En definitiva Oda parla dels equips, ja pot ser laboral, familiar o esportiu. L’única manera de tirar endavant un equip es treballar units i confiant amb els altres. Si cada un fa la seva part confiant en que els altres també l’hi faran, res podrà sortir malament (que a veure, en la vida real sí pot, però el que importa aquí és el missatge).

Finalment tenim un tercer front on els tripulants del Sunny lluiten desesperats per no veure el vaixell destruït abans que arribin els seus amics. En Chopper s’ha transformat inevitablement en monstre per fer-li front i per primera vegada des del salt temporal el disseny del monstre imposa. M’agradaria que Oda aprofités per imposar aquí que després d’un us perllongat de la tècnica la transformació es descontrolés com antany feia i cobrés noves quotes de poder inabastable. Però això és molt demanar. Per ara ens conformarem a que torni a semblar imponent. El que importa es que tenim a un enorme Prometeu disposat a calcinar el vaixell i ni tan sols el Chopper Monster ho podria impedir. Però llavors arriba l’aroma a deliciositat i la primera peça cap al final comença a caure.

Deixa un comentari: