One Piece 893 – La filla nº 36 de la família Charlotte: Flampe

Milenials

Tal com augurava a la ressenya anterior Oda ha centrat aquest episodi en el combat entre Luffy i Katakuri (de fet la totalitat de les pagines es dediquen a aquesta trama). I tal com deia faltava força per avançar fins al clímax on en Luffy aconsegueixi escapar. Però aquí s’ha fet un pas significatiu. Katakuri per fi reconeix al barret de palla com un adversari digne, el combat de debò comença aquí. Però no tenint-ne prou amb això Oda aprofita aquest episodi per parlar d’un tema totalment inesperat: les xarxes socials.

Molt Top

Per que sí. El capítol te un títol i no és casual. La tal Flampe representa tot el dolent associat a la generació en boga: els milenars. És superficial i basa el seu criteri vital en la popularitat. Tot gira en torn al que els altres pensin d’ella i el que és bonic. Burlar-se del que és lleig la fa ser més popular i admirar el que és bonic la fa ser més popular (clau, molt clau, el moment en que tots treuen el mobil denden mushi portàtil i comencen a fer-li fotos). Així que això fa. I que la podria popularitzar més que degradar quelcom que era bonic a la lletjor més absoluta i riures de la seva caiguda? Encarna aquí a molts “creadors de contingut” que basen la seva fama en destruir les obres dels altres en lloc de en construir-ne una pròpia. En riure i burlar-se d’allò que és lleig o patètic (no és casual, patètic és la paraula més emprada per la Flampe) per augmentar així la consideració comparativa que queda d’ells mateixos. La regla és senzilla, si fas semblar als altres pitjor, automàticament tu quedes millor. Però dediquem-nos a tirar bombes els uns als altres i al final no quedarà terra que bombardejar. És evident que és una actitud nociva i infantil. Prova n’és que molts d’aquest creadors de contingut últimament semblin estar reflexionant sobre les conseqüències que el seu contingut pot donar al món. I aquí Oda ho encarna a la perfecció posant a un personatge infantil per a representar-ho. La veritat només li falta dibuixar-li un mòbil a la mà. Però ojo, Oda no critica a les generacions que venen. Oda critica les actituds que sovint se’ls hi associen com a negatives. Està clar que el fet de tenir una mandíbula d’anguila no fa que Katakuri sigui millor o pitjor germà i molt menys més o menys molon (per que a mi al menys em mola), però sovint la simple diferencia és motiu suficient per rebre menyspreu.

El tomben…

I crec que Oda aconsegueix plasmar el concepte de manera magistral. I no es una tasca fàcil. Per que ell és algú molt allunyat d’aquesta generació. Més que la critica a la generació la critica és a les xarxes socials i la influencia que aquesta tenen sobre les persones. En com fan que valorem més que en pensa la gent de quelcom que no pas el que en pensem nosaltres. I això te sentit per que la influencia de les xarxes socials és quelcom que està molt més solidificat a Japó que no pas a la resta del món. Ells fa dècades que empren la missatgeria mòbil com a eina de text amb normalitat a escala nacional. Flampe és una nena inconscient que potser algun dia madurarà però quan aquesta manera d’entendre el món inunda tota una societat el mal és més difícil de revertir. Una prova n’és per exemple la mateixa indústria on Oda es presenta. El manga es basa en un estricte sistema de popularitat, on el popular que sigui una obra dicta si aquesta roman en la seva publicació o desapareix en l’oblit sense esperar a un final digne. Els sistemes de popularitat fan molt de mal, però son fàcils i accessibles per als joves que aprenen des de petits a guiar-se per aquests. Cada rialleta còmplice d’un dels subordinats de la germana petita representa un like en la nostre realitat. Però com a espectadors Oda ens deixa clar que tot això és un sistema, que en realitat no importa. I això ens ho fa veure amb en Katakuri.

… Però es torna a aixecar.

Per que de manera similar a la Purin, en Katakuri es va veure acomplexat pel seu físic. I per culpa d’això va decidir amagar la seva peculiaritat i romandre en una actitud serena i freda que el fes semblar guay a ulls dels demés. Es va deixar emportar pel que els altres pensessin d’ell i hi va actuar en conseqüència mentre en secret els seus desitjos eren altres. Katakuri vivia pres de l’engany pel que s’havia deixat atrapar, per que al final per molt social que sigui una xarxa és una xarxa, i en una xarxa pots quedar atrapat. Katakuri havia viscut pres tot aquest temps, però gracies a en Luffy s’ha alliberat.

HONOR

Ja no li importa el que pensin els altres d’ell. Per que ha torbat a algú que el reconeix per com és realment i no li importen les seves peculiaritats. Algú que el respecta. Sincerament no imaginava que Oda pogués portar-nos un missatge tan profund de mans d’en Katakuri. Estic sorprès. No només Oda ha aconseguit sobtar-me amb un tema tan profund a través d’un personatge del que no ho esperava. Si no que ho ha fet a través del combat. Potser ens hauríem de replantejar el potencial narratiu que te la lluita com a forma expressiva i aprendre del que Oda ens està ensenyant aquí.

Preparats per lluitar…

Sigui com sigui al adonar-se del fútil de la seva existència anterior, Katakuri no pot si no reconèixer al barret de palla com un adversari digne. I el reconeix fins al punt de travessar-se l’estomac al adonar-se que si ha aconseguit ferir a en Luffy és només per la intervenció d’una tercera persona. En aquest acte hi ha la mostra màxima de reconeixement que en Katakuri podia oferir. Vol lluitar contra en Luffy en igualtat de condicions. Vol derrotar-lo amb les seves forces i demostrar-se a si mateix que és un home. A aquestes alçades de la sèrie dubtava que Oda ens pogués presentar del no res a un personatge tan carismàtic que servís d’antítesi d’en Lufy (Per que ja en tenim una llarga llista: barba negra, Akainu, Kobi, fins i tot en Bugy en certa manera), però ho ha fet. Ara el combat està a la par. Comença lo bo. Oda ho ha preparat tot per la recta final de l’enfrontament definitiu. Aquest serà el combat de la saga i potser trigarem a veure’n un d’igual. Ja podeu estar atents.

…Fins al final

Deixa un comentari: