Hunter X Hunter 371 – Missió

Benvingut… un altre cop

Kurapika for President

Hunter x Hunter ha tornat a tornar. I aquesta vegada… em dona la sensació que no ha trigat tant de temps. Fa només cinc mesos de la publicació de l’últim episodi. I tenint en compte els temps que maneja Hunter x Hunter no és tant de temps. La darrera vegada va publicar 10 episodis al llarg deu setmanes. Si seguim aquest patró podríem parlar de 5 mesos de descans i tres de publicació, que és poc, però menys és res. Parlaríem d’entre 10 i 20 capítols per any aproximadament i potser segueix essent mot poc, però és un avanç i és molt més del que teníem abans. Però molt més important que això, els temps de descans de Togashi son cada cop més breus i el temps de treball similar. Per fer-se’n una idea l’anterior vegada a l’esmentada va publicar 11 episodis, però la distancia entre ambdós períodes és de deu mesos en comptes de cinc. Si anem a la vegada anterior només va publicar 9 episodis però el temps  que ens hem de remuntar puja fins pràcticament dos anys. Per tant, tot sembla indicar que amb l’estricte escurçament dels temps d’aturada alguna cosa està millorant. Poc importa si l’home està malalt o mandrós, el que importa és que sembla que s’està recuperant d’aquesta manca, o que al menys va per bon camí. Podria sorprendre’ns amb uns altres dos anys? Sí, perfectament. Però confio en que el manga agafi estabilitat fins a.. posem dos mesos de treball per tres de descans? De esser així parlaríem de 4 mesos mínim de publicació anual. I mira, aquesta no és tan mala xifra. Sigui com sigui, això són només especulacions basades en un aparent indici de recuperació. Per la meva part només em queda desitjar-li salut i inspiració per que ens pugui seguir oferint aquesta gran obra d’art.

Que macos veure’ls tots junts

Pel que fa al capítol… be no hi ha gaire res a comentar. És un capítol de transició, no és la millor mena de capítol per a fer el gran comentari de retorn. Tot i que com sempre te petits detallets interessants. Togashi prepara el terreny per  el que vindrà, assenta les bases per a construir després les relacions que pretén establir. Un dels personatges que es veu més afectat per a aquest establiment és la criada de la reina Oito. En qui l’autor aprofundeix mostrant-nos més de la seva personalitat i moltes dades sobre la seva historia personal. Dubto que gaire gent pensés que ella era una espia o quelcom per l’estil, així que la confirmació de que no ho és dubto que sorprengui a ningú. La historia en si no és massa interessant, una tradició familiar de servei a la corona, el més natural en criats que serveixen a famílies imperials imagino, però ens serveix per donar una base al personatge de la que més endavant Togashi possiblement vulgui fer us. Crec que aquest és un personatge que pot aportar moltes sorpreses. Més ens val no perdre’l de vista.

De vegades les bromes més senzilles són les millors

El punt que ocupa gran part del capítol i que no em sembla massa interessant és el que respecta a les classes d’en Kurapika i l’assassinat que s’hi ha produït. És de fet un procés burocràtic que segueix un curs molt predeterminat i inevitable. Tot i així és interessant veure com hi ha una figura legal que regeix els conflictes de la reialesa. Una dona que sembla tenir molt poder si sap com utilitzar-lo i que pot jugar un paper decisiu en algun punt molt concret de la batalla. L’assassinat òbviament fa recelar als alumnes de participar en unes classes tan perilloses, però donat que son servents que només obeeixen no els queda més remei que seguir endavant en una volta innecessària que només fa perdre temps a en Kurapika. Potser per al lector tampoc és molt profitós, però se sent real, igual que succeiria en una cort real, la majoria del temps la vida es redueix a burocràcia.

Aquest home cada dia fa més por

Però deixant de banda els escassos avanços de les classes de l’actual protagonista el focus d’atenció baixa unes quantes plantes del vaixell per fer un gran anunci. El Ryodan al complet sembla estar dins l’embarcació en direcció al nou món. Segons el que podem veure-hi dona la sensació que hi son independentment d’en Chrollo. Dubto que la seva missió tingui a veure amb l’arlequí, però està clar que tots li tenen ganes al sàdic contorsionista. Però més que unir-los en la seva contra, em dona la sensació que la set de sang per eliminar-lo els fragmenta, doncs tots semblen creure’s mereixedors del dret d’eliminar-lo. Una fractura que segurament emprarà Hisoka per sortir-se amb la seva. I tot i no saber si l’arlequí està al vaixell, donats els seus dots i el seu objectiu, sembla molt improbable que no s’hi hagi colat per seguir a l’aranya. Així doncs tenim un Ryodan fragmentat amb un líder turmentat i solitari que no sembla voler saber res dels seus integrants, ofuscat per la set de sang que l’home que se li va escapar li desperta. Un escenari molt interessant del que Togashi sabrà treure’n molt de profit. I potser la base més important que s’ha assentat en aquest episodi.

Mafia party xunga

L’altre base, i la segona més important, tot i que mostrada per el Ryodan mateix no te a veure gaire amb ells, tot i que segurament això no trigarà a canviar. I és el tema de les màfies. És evident que en un país tan gran com Kakin, corrupte com sembla ser, prosperaran diverses organitzacions criminals que pugnaran per fer-se amb el control d’un sub món criminal de l’imperi. Com no podria ser d’altre manera amb al situació política de la família el fet que varis dels prínceps s’aliïn amb aquestes organitzacions per treure profit propi també resulta inevitable. Així doncs tenim un escenari d’allò més interessant i que encaixa com anell al dit a la societat plantejada. El punt de complexitat que pugui afegir el tema de les màfies a l’obra és difícil de pronosticar. Depèn molt de com Togashi el vulgui emprar. Dubto molt que afecti gaire a la trama de la batalla entre prínceps, més enllà de les influencies politiques que suposin per als prínceps que hi estan afiliats,  però en les trames que es succeeixin a les plantes inferiors del vaixell…. la historia ja és un altre. Per ara tenim com a mínim la trama de la mútua persecució entre en Hisoka i l’aranya. Però a això hi hem d’afegir l’intent del Ryodan per pujar als pisos superiors i segurament una trama que es pot o no mesclar amb aquestes  (segurament sí) que involucri als signes del zodíac i al nostre estimat Leorio (li tinc unes ganes a aquest home, a veure quan fa alguna cosa).

Només cal comptar…

I finalment tenim la pagina final. Era quelcom que de fet ja m’imaginava. Els morts durant la batalla serveixen per alimentar amb el seu esperit la batalla mateixa. La pregunta és com funciona exactament aquesta alimentació? Tinc varies teories al respecte. La primera és que el rei és un cabró i obliga als seus fills a jugar a un joc a mort per succeir-lo per, quan només en queda un, traspassar la seva anima al cos del vencedor obtenint així una mena de joventut eterna i guanyant amb cada generació més poder nen, retroalimentant-se amb cada successió. La segona teoria be a ser similar, però sense que el rei es reencarni, simplement els esperits del prínceps alimenten a una font de poder que després es trasllada al príncep vencedor. La tercera teoria apunta a que simplement les animes serveixen per alimentar al gerro que concedeix les besties nen per a la següent generació de prínceps. Però donat que hi ha 14 prínceps i 14 capsules a més d’una capsula central al mig…. Be, em decantaria per la primera opció. És divertit pensar que al final tot és una batalla fútil. Que de fet, estan lluitant per res, doncs el proper príncep només serà el receptacle del proper monarca, no el monarca en sí. És clar que les possibilitats són més amplies. Però el que és segur es que hi ha 14 prínceps i 14 capsules , a més d’un monarca i una única capsula central. Tot sembla indicar que els trets van per aquí.

Deixa un comentari: