Hunter X Hunter 372 – Desaparició

Ull per ull, assassinat per assassinat

Aquest nen em fa por, em dona la sensació que la liarà molt parda

L’episodi comença embolicant encara més la ja de per si complicada situació a les classes d’en Kurapika. Per si amb un assassí misteriós i 257 bàndols diferents no en tinguéssim prou ara resulta que hi ha dos usuaris nen aparentment experimentats entre els que teòricament no ho eren. A més d’això el guàrdia del primer príncep (guàrdia de l’exèrcit) que supervisa espia l’entrenament sembla haver-se adonat de la identitat de l’autentica usuari experimentat que s’amaga entre els novells. Un usuari que donada la seva gran capacitat per ocultar-se sembla realment experimentat i per tant poderós. Sembla ser que aquest conflicte no serà senzill de desembolicar. Mentrestant els dos guàrdies evidentment iniciats en el nen que es compten entre els novells es disculpen amb en Kurapika i li demanen si poden parlar en privat. En Kurapika veient que viu en aquesta peculiaritat informació sucosa sobre la bestia nen del príncep al que pertanyen ambdós guàrdies accedeix a parlar amb ells un cop acabada la classe.

És divertit per que el cos del mosntre encaixa mab la imatge del cap de dalt

També es presenta a la mare de les princeses que fan veure que es porten be que decideix acollir-se als seus drets reials i es nega a testificar de cap manera al respecte de la mort de la princesa caiguda (suposo vaja) en una situació legal que només sembla poder quedar en l’estancament més absolut. Mentrestant la mare de la princesa caiguda plora per la seva filla morta (morta recordem, pels seus propis guàrdies i per l’escassa seguretat que tenia per culpa de sa mare). Però més interessant que una mare que al menys fa veure que entristeix és com la bestia nen del príncep (que no el príncep) sembla reaccionar a la mort d’un dels participants de la batalla. La bestia nen creix i es torna més amenaçadora. Li creixen punxes per tot el cos i adopta una actitud més hostil. Sembla ser doncs que la bestia nen te por de ser la següent i es prepara per defensar-se a tota costa. Que pot això suposar? Doncs la veritat és que sense saber l’habilitat concreta de la bestia sembla difícil de dir. Però el que sí sembla més segur és que de continuar així, aquest excessiu recel pot arribar a resultar contraproduent per al príncep. En tot cas i veient el final de l’episodi no crec que triguem gaire a descobrir més pistes sobre el que aquesta bestia amaga. Haurem d’esperar al proper episodi però. Com a mínim.

Encara segueixo esperant per veure aquest homa en serio en acció

Però mentre la Biscuit vigila en Hanzo es disposa a descobrir l’assassí de la princesa assassinada. Per a ell l’assumpte sembla ser una qüestió d’honor. Així que fent us d’una habilitat pràcticament idèntica a la de l’assassí (curiós, molt irònic), es cola a la cella d’un dels dos candidats i el promet lliurar-lo de la presó si li dona el modus operandi de l’assassinat per tal de poder culpar a l’altre candidat. Al dir-li aquest el modus operandi confirma que ell és l’assassí donant-li a en Hanzo el que necessitava saber. I un cop ho sap, Hanzo no dubta en assassinar-lo (irònic també, que assassini algú per assassí). Una trama rapida i concisa, però no per això dolenta. A vegades no cal donar tantes voltes. En Hanzo és un ninja, un home d’acció. Ell va directe a l’objectiu sense dubtar. Ataca i compleix la missió. Ell és una arma, i com a arma atacar és el seu comés.

Molt bona escena. No dubta, no flaqueja. Fred com és. Un assassí.

Després Togashi ens fa un repàs no massa interessant sobre dos dels prínceps donant-nos petits detalls que floriran més tard i torna a en Kurapika i la conversa amb els guàrdies que havia deixat per després. Aquí se’ns confirmen moltes coses que ja sabíem i Kurapika dona una mica de llum a l’assumpte aportant una teoria de que pot significar la marca de la ploma, recordem que podria ser una conjetura errònia, al menys parcialment. Però ho sigui o no és una conjetura molt interessant que de esser certa donarà molt de joc al conflicte del personatge. Segons sembla ser el tatuatge es presenta en tots aquells que tenen i segueixen les conviccions del príncep. La marca segurament els atorga algun poder, a canvi però les persones marcades segurament hagin de obeir als ideals del príncep mentre intenten complir el seu objectiu sota pena d’un càstig (segurament la mort) si incompleixen algun d’ambdós. Això és molt interessant, per que essent sabedor d’aquesta informació els seus enemics el poden portar a una situació límit on es vegi obligat a abandonar els seus ideals sota pena de patir un càstig pitjor per tal d’eliminar-lo. Segurament veiem alguna situació per l’estil durant el que queda de conflicte. Ansiós per veure quins estratagemes desenvolupa Togashi per a aquest príncep.

Aquesta ploma pot acabar per ser un de les trames més interessants de la saga

I finalment ens trobem amb una delirant pagina final on la princesa Camila (nº2) es dirigeix cap al seu  únic germà gran amb l’objectiu evident d’eliminar-lo i li ofereix les opcions al guàrdia de cooperar o morir. Òbviament el guàrdia no li pot impedir. Però el que hem de pensar és: forma part aquesta sol·licitud de la seva personalitat egocentrista? O va més enllà d’això i és part de l’habilitat de la bestia nen? Una poder que donés a l’adversari aquestes dues opcions encaixaria com anell al dit amb la personalitat de la princesa. Així que és provable que així sigui, sigui com sigui, no trigarem gaire a descobrir-ho. Sembla ser que les coses s’acceleren, l’acció es precipita i sembla que no trigarem gaire a conèixer l’habilitat de varies de les besties dels prínceps. Això és mou!

El monstre en canvi no fa tanta por. És com adorable.

Deixa un comentari: