Hunter X Hunter 373 – Successió

Quan un milió de vides no serveixen per res

Jo ja la veia morta

Aquest és un episodi d’acció. I com a tal poques coses són les que succeeixen. La trama pràcticament no avança i el que hi passa es veu limitat a unes poques accions. No obstant Togashi és Togashi i quan parlem d’acció no ens referim precisament a patades i cops de puny (aquí no n’hi ha hagut ni un de fet), si no de complicades habilitats sovint difícils d’entendre que donen molt de que parlar.

Kamono!

El primer que ens mostra Togashi és a una princesa aparentment embogida que sembla llançar-se de caps a la liquidació del seu enemic, sense considerar en cap moment ents inferiors puguin gosar resistir-se a la seva voluntat. Però contràriament al que podia semblar la pregunta no formava part d’una habilitat nen, tot i que en cert amanera si que hi estava relacionada. Qui havia de dir que el que volia en realitat la princesa era ser assassinada? I amb la seva actuació, li dona carta blanca al guàrdia per atacar-la amb intencions letals. El que no sabia el guàrdia era que matar-la es cobraria la seva vida i no la d’ella. Difícil de saber en realitat. És clar que com veiem més tard, això fins i tot beneficia al príncep.

Així doncs l’habilitat de la segona princesa consisteix en una mena de resurrecció quasi infinita on cada cop que és assassinada es cobra la vida de l’assassi per recuperar la pròpia. Potser el més interessant d’aquesta habilitat no és la seva habilitat si no el fet de que és una habilitat nen de la princesa, no la bestia paràsit que i pertoca. Així doncs la princesa encara guarda una habilitat secreta que probablement pugui salvar-la en la complicada situació en que es troba.

No és mono?

He d’admetre que el gatet que executa l’habilitat és adorable (tot i que el disseny no m’encaixa gaire amb ella). Però fins on arriba el seu poder? Tenint en compte que es diu gat d’un milió de vides, suposo que una de les seves limitacions és ser capaç de donar només un milió de vides (només, com si fossin poques). Però un altre dels  defectes d’aquest pot ser que, tenint en compte com el gat ha atrapat al soldat i com el soldat s’ha mogut mínimament abans que això succeís, potser si s’esquiva al gat impedint que t’atrapi l’habilitat s’anul·la i la princesa roman morta, per sempre. Tot i això aquestes dues limitacions em semblen força insuficients per a una habilitat tan poderosa. Però l’altre debilitat de l’habilitat el príncep no la triga a descobrir. Si no intentes assassinar a la princesa… l’habilitat no te absolutament cap utilitat. La princesa podria morir per mort natural, tenir un accident o qualsevol cosa pe l’estil i sense un responsable directe… poc podria fer el gat. Això em porta  a preguntar-me fins on està el límit de l’assassinat? SI mor en un foc creuat, el que hagi disparat la bala sense intenció de ferir-la serà considerat assassí o no? I si una arma automàtica de defensa guiada per un programa i no per un operador (si fos un operador no hi hauria gaire diferencia amb disparar una pistola) la mata, hi ha un assassí? Qui? El programador de l’arma? El que l’ha instal·lada? El que ha ordenat la seva instal·lació? Els límits són difosos. I crec que aquí es pot trobar una debilitat molt interessant de l’habilitat. Si Togashi decideix jugar amb això podria donar lloc a un conflicte molt interessant. No obstant li resta la habilitat de la bestia nen. Podrien potser complementar-se ambdues d’alguna manera per… Qui sap.

És mono

Però sens dubte el millor de capítol és el moment en que la princeseta veu frustrats els seus innocents plans. Ella planejava plantar-se allà provocant al seu germà per intentar provocar que l’assassinés i així veure’l mort. Però ni tan sols se li havia acudit que ell pogués veure a través d’un pla tan evident (és molt evident que vol que l’ataquin) i simplement dedicar-se a… no fer res al respecte. Quasi la tracta amb menyspreu, la situació és humiliant. Però pitjor que això és angoixant. Ella estava segura de la seva victòria. I de sobte… sense fer res, tot està perdut. I el seu enemic simplement s’ha limitat a… no fer res. Com Togashi expressa tot això amb unes gotes de suor relliscant sobre el front… Be crec que és un dels millors desplegaments del potencial de la narrativa visual que ha fet en… potser en la seva carrera.

Tot i que ben pensat potser te més estrelles a l’altre mà. O n’hi ha una quarta en aquest amateixa amagada per la perspectiva del dit petit.

Així que els guàrdies es limiten a tancar-la a la presó com el gatet inofensiu que en realitat és. I això ens dona per a descobrir l’habilitat nen (que tampoc la bestia) del primer príncep. Benjamin posseeix l’habilitat d’apropiar-se de l’habilitat d’aquells que li han jurat fidelitat sincerament si moren, afegint a més que han de ser soldats oficials de l’exèrcit al seu servei. És una habilitat molt especifica i concreta que no crec que necessiti de més condicions per existir. Però la clau de la qüestió és que essent Benjamin el benjamí de la família imperial més poderosa del planeta… És de fet molt senzill tenir homes al seu servei que reuneixin aquestes característiques. Així doncs Beenjamin es converteix en un acumulador d’habilitats nen. Igual que Chrollo però a una menor escala. De moment sembla ser que el príncep només ha adquirit tres habilitats. Pel que podríem suposar que a banda del domini basic del nen no posseeix més habilitats que aquestes (tot i que tampoc em semblaria descabellat que tingués algun altre habilitat a banda d’aquesta).

Com imposa aquest home

I mentrestant el misteri  del príncep desaparegut continua. Després d’entrar en la seva forma astral en Hanzo es troba que tothom excepte la bestia nen del príncep ha desaparegut. No sabíem que podia significar això. Només que per força el príncep havia d’estar viu. Ara descobrim que no només està viu si no que està be i sembla viure amb total normalitat. Postularia que en Hanzo ha estat transportat a una dimensió paral·lela de l’espai creada pel nen. Però donat que hi havia la bestia nen hauria de ser-ne aquesta la creadora i donat que en Hanzo interactua amb en Kurapika no sembla gaire factible. Però potser ha succeït a la inversa. Potser la bestia nen ha teletransportat al príncep i els seus acompanyants a una dimensió paral·lela i segura de l’espai on ningú els pugui fer mal. Però de ser cert, com aconsegueix el guàrdia parlar amb en Kurapika. La telefonia és interdimensional potser? Tot un misteri.

Deixa un comentari: